28/10/2005 - 00:00
Recentment s'ha celebrat a Barcelona la primera Convenció de Signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, un document que en la pràctica s'ha de traduir en accions i iniciatives promogudes pels signants en el marc de l'Agenda 21 de la ciutat. La presència a l'acte de representants de sectors socials tan diversos com l'ensenyament, l'empresa, l'administració o les ONG és la millor garantia del procés i una condició que haurien de complir totes les Agendes 21. També és ben cert que es tracta d'una condició necessària però no suficient si no es promou i s'instal·la progressivament entre els sectors implicats en la sostenibilitat de la ciutat una cultura de canvi de model. Aquest és un dels reptes que li queden pendents a la ciutat de Barcelona.
Una Agenda 21 local és un pla d'acció per a la sostenibilitat i, atenent als principis i a l'esperit que estan en el seu origen, és també una oportunitat per a la participació de tothom de cara a redefinir els objectius, els valors, les activitats, les conductes i el paper dels diversos agents implicats en el desenvolupament sostenible de la ciutat.
Existeixen diversos models d'aplicació de les Agendes 21 locals. N'hi ha que aposten fortament per la participació, amb la creació d'estructures que facilitin la relació i intercanvi entre actors socials i que siguin espais per detectar problemes i buscar solucions. Una oportunitat afegida d'aquest model és que l'Agenda 21 es pot convertir en una eina social per iniciar la transformació sostenible de les nostres ciutats. Més enllà de ser un pla d'acció instrumental basat en els diferents vectors ambientals crítics per a aquell territori, constitueix una autèntica xarxa de relacions, interaccions i de governança de la ciutat.
La governança és responsabilitat i participació social Governança no és sinònim de govern, sinó una forma concreta de governar basada en la capacitat de cooperació i interacció entre govern local i actors socials; té a veure amb la capacitat d'auto-organitzar-se, de crear xarxes potents, d'afavorir la mobilització i participació ciutadana i de trobar solucions orientades al benefici mutu. Té molt a veure amb formes menys jeràrquiques i autoritàries de govern, però també amb una major responsabilitat i implicació de la societat.
Aquesta forma de govern requereix d'unes relacions diferents, més obertes, entre governants i governats. És clar que en primer lloc cal voluntat política, transparència i confiança dels governants en la societat i les seves organitzacions. Però la governança també demanda molt més dels ciutadans: més voluntariat, més necessitat d'informar-se, d'implicar-se i de participar en els processos que ens afecten.
Perquè costa tant a vegades mobilitzar la gent? Pels governants que experimenten amb fórmules obertes de relació amb la societat no sempre és fàcil assegurar l'assistència dels ciutadans a espais deliberatius, fòrums, referèndums o consultes ciutadanes, pressupostos participatius, etc.
És temptador justificar sempre la baixa participació en clau de mal disseny, de manipulació política, de propaganda pública, per no esmentar també si plovia o no, si hi havia futbol.... Però potser hauríem de començar a exercir també una certa autocrítica com ciutadans i assumir que la millora de la qualitat de les democràcies en general i de les nostres ciutats en particular depèn igualment de nosaltres i la nostra capacitat, disponibilitat i corresponsabilitat.
Si no és així potser tampoc serem capaços d'exigir als governants una altra forma de fer govern, menys autoritària i més participativa.
Una Agenda 21 local és un pla d'acció per a la sostenibilitat i, atenent als principis i a l'esperit que estan en el seu origen, és també una oportunitat per a la participació de tothom de cara a redefinir els objectius, els valors, les activitats, les conductes i el paper dels diversos agents implicats en el desenvolupament sostenible de la ciutat.
Existeixen diversos models d'aplicació de les Agendes 21 locals. N'hi ha que aposten fortament per la participació, amb la creació d'estructures que facilitin la relació i intercanvi entre actors socials i que siguin espais per detectar problemes i buscar solucions. Una oportunitat afegida d'aquest model és que l'Agenda 21 es pot convertir en una eina social per iniciar la transformació sostenible de les nostres ciutats. Més enllà de ser un pla d'acció instrumental basat en els diferents vectors ambientals crítics per a aquell territori, constitueix una autèntica xarxa de relacions, interaccions i de governança de la ciutat.
La governança és responsabilitat i participació social Governança no és sinònim de govern, sinó una forma concreta de governar basada en la capacitat de cooperació i interacció entre govern local i actors socials; té a veure amb la capacitat d'auto-organitzar-se, de crear xarxes potents, d'afavorir la mobilització i participació ciutadana i de trobar solucions orientades al benefici mutu. Té molt a veure amb formes menys jeràrquiques i autoritàries de govern, però també amb una major responsabilitat i implicació de la societat.
Aquesta forma de govern requereix d'unes relacions diferents, més obertes, entre governants i governats. És clar que en primer lloc cal voluntat política, transparència i confiança dels governants en la societat i les seves organitzacions. Però la governança també demanda molt més dels ciutadans: més voluntariat, més necessitat d'informar-se, d'implicar-se i de participar en els processos que ens afecten.
Perquè costa tant a vegades mobilitzar la gent? Pels governants que experimenten amb fórmules obertes de relació amb la societat no sempre és fàcil assegurar l'assistència dels ciutadans a espais deliberatius, fòrums, referèndums o consultes ciutadanes, pressupostos participatius, etc.
És temptador justificar sempre la baixa participació en clau de mal disseny, de manipulació política, de propaganda pública, per no esmentar també si plovia o no, si hi havia futbol.... Però potser hauríem de començar a exercir també una certa autocrítica com ciutadans i assumir que la millora de la qualitat de les democràcies en general i de les nostres ciutats en particular depèn igualment de nosaltres i la nostra capacitat, disponibilitat i corresponsabilitat.
Si no és així potser tampoc serem capaços d'exigir als governants una altra forma de fer govern, menys autoritària i més participativa.
