Aigua amb trampa (per Oriol Lladó)

Toponímies interessades Al ric occident, el de l'aigua embotellada és un mercat a l'alça, que sembla aliè a la sòlida i expectant crisi d'accés que al voltant d'aquest recurs pateixen milions de persones a tot el món. Veiem nous envasos a les lleixes dels supermercats, que van des de l'accent urbà del 'go' d'una marca comercial, a l'aposta per a l'esportista que d'altres empreses fan amb l'envàs tipus trekking. Això per no parlar de la forma com les petites ampolletes de plàstic han estat incorporades en la cura de molts dels nostres infants, amb esforçat sentit pràctic, pels joves pares de torn. Les novetats no s'esgoten en el continent, però. En l'àmbit del contingut, veiem, aquesta temporada, que se'ns presenten nous gustos d'aigua: maduixa, taronja, lima... Aigua i refresc, una unió interessada que va molt més enllà de la llimonada de les nostres àvies. Mentre s'apel·la als valors d'autenticitat i salut -units en aquesta marca comercial transversal que, quan parlem de publicitat, a vegades sembla això que en diem la 'natura'- assistim indiferents a un procés paradoxal que, precisament, va en la línia contrària. La desnaturalització. L'aigua ja no té gust d'aigua sinó que té gust de taronja, de lima... -i això que, dèiem quan érem petits, l'aigua no té gust de res-; i una ampolleta ja no és, una ampolleta i res més, sinó que és un company de viatge, un complement en l'estress diari. Ni tant sols sembla importar gaire l'origen del preciós líquid que llisca reparador gola avall, tot i que abans el lloc d'on s'extreia l'aigua era tan important que determinava fins i tot el nom de la marca. Vet aquí que m'arriba a les mans l'etiqueta d'un envàs de Font Vella, que recordo que és 'l'aigua de Sant Hilari de Sacalm'. Però hi ha hagut un canvi, un canvi gens menor (que, de fet, va provocar força polèmica fa un temps) i que afecta una part del volum de producció de l'empresa. L'aigua que bec en aquest cas té la marca de Font Vella, però no prové de la citada Font Vella, sinó d'una altra, que ignoro si és nova, o és vella, però que en tot cas no és al Montseny, sinó a Sigüenza. I ni tant sols té la mateixa composició! La toponímia ens lligava nom i paisatge, almenys fins l'arribada del màrqueting. Vistes les circumstàncies, sembla clar que hauríem de començar a pensar en l'actualització -o potser supressió- de l'expressió 'més clar, l'aigua'. Calor a portes obertes L'agència de notícies IPS publica, ben oportunament, una peça parlant de l'actual onada de calor que està deixant exhausta mitja Europa. 'Estem observant els primers efectes del canvi climàtic', assenyala en l'article Hervé Le Treut, meteoròleg del Centre Francès de Recerca Científica. L'article explica, a més, que en aquesta ocasió s'ha sumat calor i sequera i que això té efectes en molts camps. A Alemanya, per exemple, s'ha reduït la generació d'electricitat en les centrals nuclears per falta d'aigua per refrigerar les plantes. A França, informa igualment IPS, l'empresa estatal Elecricité de France té permís per llençar aigua dels sistemes de refrigeració als rius, encara que aquesta sigui a una temperatura que sobrepassa els límits determinats per la legislació estatal. Tot això passa mentre la major part de botigues del centre de Barcelona fan funcionar els aires condicionats a temperatures glacials amb les portes obertes... demostrant la nostra malversadora dependència de l'electricitat, que es mostra de bat a bat, enmig de tantes proves dels efectes terribles del canvi climàtic, impúdica, desafiant... potser infantil. I qui no hi fa negoci... És una informació del Times of India: la Índia i la República Russa han arribat a un acord per fer una unió temporal d'empreses amb l'objectiu de construir 1.000 míssils supersònics -BrahMos-, la meitat dels quals s'espera que es podran vendre a tercers països. La notícia és breu i no figura en el primer lloc de la portada. És un error. Notícies com aquesta,quan es revelen amb aquesta escruixidora transparència, tenen un poder pedagògic enorme. El sistema funciona amb diligència servint la destrucció i la misèria com un producte més. I qui no hi fa negoci, és perquè no vol!