Aigua, paisatge i 'NIMBY' (per José Luis Gallego)

Des de fa molts anys, una de les queixes recurrents a Pineda de Mar (Maresme) és la baixa qualitat organolèptica de l'aigua de la xarxa, el seu mal sabor de boca. Es segur que, com no podria ser d'altra manera, l'aigua que es distribueix a Pineda és apta pel consum, perfectament potable, però una altra cosa és que de veritat es pugui consumir, doncs el seu gust és desagradable i la seva utilitat reduïda. Una veïna de la població em comenta la impossibilitat de beure aigua de l'aixeta o fins i tot cuinar-hi. 'La cosa arriba al punt -em diu- que si per casualitat no m'adono i li poso a la beguda uns glaçons fets amb aigua de l'aixeta l'haig de llençar'. I encara més 'si alguna vegada miro de rentar els nens a la banyera ho haig de deixar córrer perquè surt tèrbola i deixa un redol al voltant que haig de fregar mitja hora' Així tenim el tema de l'aigua de boca a Pineda i altres localitats de l'Alt Maresme. L'aqüífer de la Tordera està afectat, molt afectat: massa creixement de població, massa especulació urbanística, massa munyir la vaca del turisme fins la ultima gota, massa aigües residuals sense tractar. Fa ja uns anys que la necessitat de instal'lar una depuradora a l'Alt Maresme clama al cel. No recordo cap equipament més urgent, necessari i demanat per tothom que aquest arreu del país. Altrament tenim un imperatiu legal que acomplir: la Directiva Marc Europea de l'Aigua (2000/60/CE) que en matèria de sanejament obliga tots els Estats Membres a depurar les aigües residuals que es generen al seu territori per tal de retornar-les al medi en condicions adients. Referent al tema que ens ocupa la Directiva Marc diu que (copio textualment) 'els Estats Membres hauran de vetllar per protegir, millorar i restaurar les aigües subterrànies, prevenir la seva contaminació i el seu deteriorament i garantir un equilibri entre la seva captació i renovació' L'entitat que ha de vetllar a casa nostra per l'acompliment d'aquesta important normativa és l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). L'ACA té des de fa anys paralitzada una partida pressupostària amb càrrec als Fons de Cohesió UE per tal de instal·lar a aquesta important zona turística i residencial del país una EDAR. Estem parlant de gairebé 14 milions d'euros. Molts calés. El problema es que, fins ara, no hi ha hagut manera de consensuar entre els municipis afectats (Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls) la ubicació definitiva d'aquest equipament que, insisteixo, tothom està d'acord que és urgent. Probablement recordareu els episodis de rebuig a tots els indrets proposats: Pla de Grau (Malgrat), Pla de Gràcia (Sta. Susanna) i Pedrera de Montpalau (Tordera). Personalment recordo una conversa amb el bon amic i estimat Pep Riera arrel una important manifestació (amb tall de via fèrria inclosa) de més de 500 persones a Pineda per demanar que no s'instal·lés a un lloc arran de mar amb un important valor agrícola. No li faltava raó ni a en Pep ni als veïns del poble que hi van anar-hi. Començà el NIMBY (ja sabeu, l'acrònim del anglès 'not in my back yard', no al meu jardí de darrera) més famós de Catalunya. Llavors la cosa és paralitzà. Però el rellotge de Brussel·les no. Les estirades d'orelles a l'Estat Espanyol per culpa del mal estat dels aqüífers a Catalunya és succeïren, els diners començaren a perillar i l'aqüífer continuà deteriorant-se. Finalment, davant la impossibilitat d'arribar a un acord global i de veure com li esclaten 'nimbys' allà on ha anat proposant, l'ACA, en consens amb l'Ajuntament de Tordera (que no es beneficiarà directament de l'EDAR) i el Consell Comarcal del Maresme han acordat aquest estiu ubicar-la als terrenys de la pedrera de Montpalau, dins el terme municipal de Tordera: un projecte i una ubicació que ja s'havia plantejat i sobre el qual ja s'havien efectuat les primeres instal·lacions. El projecte, a més de permetre a Catalunya acomplir amb la Directiva Marc, preveu l'aportació de prop de 8 hm3 /any d'aigua a l'aqüífer de la Tordera, el que permetrà un important ascens del seu nivell i facilitarà la seva recuperació, cosa que pot permetre una millora de subministrament i una millor garantia de disponibilitat a les poblacions beneficiàries. Conec, perquè el camino des de fa anys, el Parc Natural del Corredor i Montnegre. Conec, perquè l'he freqüentat, l'entorn on s'ubicarà la nova EDAR, a la pedrera de Montpalau. Conec el projecte perquè he tingut interès en conèixer-lo i sé que el seu impacte ambiental es del tot assumible, tenint en compte tot el que fins aquí he exposat. Bé. I ara resulta que un grup de gent, amb les millors intencions del món però absolutament equivocats tant en el seu plantejament com en les seves demandes, apel·len als presumptes valors ecològics del indret per intentar paralitzar l'obra. I Sant Tornem-hi. Al meu parer això del 'nimby' ha de tenir un límit. Aquesta cultura del no ens pot portar a un carreró sense sortida. No crec que ningú pugui posar en dubte la meva tasca al llarg de tots aquests anys en defensa de la natura, la biodiversitat i els paisatges del meu país. Però no podem omplir de línies vermelles el territori. Necessitem aquest equipament: és imprescindible, i el lloc triat és el menys dolent. No estem parlant de muntar-la al mig d'Hortsavinyà companys, sinó a la pedrera de Montpalau, sota el pont de l'autopista i allunyada el suficientment del poble. Fem una reflexió tots plegats. Us convido a deixar la vostra opinió aquí, sota el nostre roure.