La gravetat de la guerra converteix en obscè el fet de referir-se a danys ambientals quan està en joc la vida humana. El mateix passa en parlar de qüestions com el patrimoni. Es sabut que l'ocupació de l'Iraq per part dels EUA i els successius combats en el territori d'aquest país han malmès una part molt valuosa de l'herència de l'antiga Mesopotàmia. Durant la Segona Guerra Mundial, boscos i pobles de França van ser completament destruïts per l'avenç dels aliats i la retirada nazi, després del desembarcament a Normandia, però mai ningú no va fer memòria de paisatges i pedres, tret dels casos en què anaven associats a la mort de població civil. La història ens ha parlat de la victòria.
Ara l'estranya parella guerra i medi ambient ha pres forma amb la presentació del primer informe de sostenibilitat de l'exèrcit nord-americà, un document que ha estat redactat a petició del Congrés. Es podria pensar que l'informe tracta de com causar el menor dany possible a l'entorn durant les operacions militars, però no.
La intenció és que l'exèrcit americà esdevingui environmentally friendly en el sentit de ser més eficient en les seves accions. Es tracta d'una sostenibilitat lligada a l'operativitat per a la qual es desenvolupen tècniques ad hoc com ruixar les tendes dels campaments amb un esprai especial per evitar les pèrdues d'energia i estalviar en il·luminació; o propostes com proporcionar llum d'origen renovable a les bases -preferentment solar i eòlica- enfront dels actuals generadors dièsel. Això té un clar sentit estratègic ja que reduiria la necessitat de proporcionar combustible a aquests indrets i d'aquesta manera les possibilitats de patir atacs i baixes.
(F)
Actualment, les noves instal·lacions militars dels EUA han de complir amb uns criteris específics d'eficiència i han de reduir l'ús d'aigua. Aquesta tendència també afecta a la fabricació de les mateixes armes, per exemple construint vehicles de combat que puguin desfer-se fàcilment en peces per poder ser reciclats correctament. Segons dades publicades per la web nord-americana Environmental News Network, només l'any 2006 l'exèrcit del país va produir més de 20 milions de kg de material ambientalment perillós. Per tant la implementació de normes i costums per a aconseguir un canvi de sensibilitat en aquest àmbit no serà un procés ràpid. En els darrers anys, la creixent demanda d'intervenció en la guerra global contra el terrorisme, portada a l'extrem per l'anterior presidència, no ha estat gaire positiva en l'aspecte que estem comentant. L'administració Bush va manar des del 2004 que l'exèrcit aturés despeses en protecció ambiental, una decisió que va deixar en la incertesa diverses qüestions, entre elles la de la munició amb urani emprada a l' Iraq.L'informe de l'exèrcit nord-americà es mou en un terreny de llum i ombres amb alguna foscor ètica manifesta. Ben diferent és un altre document, en aquest cas un llibre, escrit per un nombre important d'experts i intitulat The Environmental Consequences of War . L'obra, publicada per la Cambridge University Press, aborda el tema des d'un triple perspectiva -legal, econòmica i científica- per avaluar amb tota precisió el dany en el medi i la salut humana en els conflictes bèl·lics. Recull igualment diverses opinions, incloses les d' autoritats militars. I conté propostes de desenvolupament legal per al futur.
Des d'aquest enfocament, guerra i medi ambient ja no semblen una parella forçada perquè s'hi incorpora una visió de l'entorn en la qual aquest i les activitats humanes configuren un binomi de components indestriables. Mai estan de més les proclames pacifistes com les que feia Bertrand Russell en el segle XX, però també és interessant trobar el camí per regular detalladament el dany ambiental en temps de conflicte. Així ho va fer el dret internacional amb els drets humans, i en concret amb el tracte als presoners -d'aquí la vergonya de Guantànamo. No és poc humà preservar un entorn del qual depenen els recursos per a la vida de les persones durant la guerra i, naturalment, en temps de pau.
