[APUNT] Caucus (per Ramon Folch)

Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
21/01/2008 - 00:00
Amb els artefactes de la creativitat ianqui, els altres combatem lliurement les seves misèries: vet aquí la seva grandesa. Hi hauria d'haver caucus arreu del món. Admeto que les eleccions mexicanes concerneixen només els mexicans, però és que la política mexicana té escasses repercussions exteriors i l'exèrcit mexicà no ha sortit mai de casa seva. L'exèrcit estadunidenc, sí. I no parlem dels efectes globals de la política ianqui. Per això les eleccions dels Estats Units haurien de ser cosa de tots. No diuen que són els gendarmes del món? Doncs el món hauria de tenir els mateixos drets que tenen ells, que escullen el xèrif del comtat. Corea, Vietnam, Grenada, Somàlia, Iraq... Però també Guatemala, Panamà, Xile, Hondures, Líbia,... Fins a 25 intervencions armades a l'estranger o participacions en cops d'estat han tingut per protagonistes els Estats Units en el darrer mig segle, una acció cada dos anys, dues cada quadrienni electoral ordinari. Això sense comptar interferències diplomàtiques constants, establiment de bases militars a mig món o episodis 'menors', estil les quatre bombes d'hidrogen que els van caure a Palomares (Almeria) un 17 de gener de 1966. Què hi feia aquell gegantí B-52 sobrevolant Espanya carregat d'armament nuclear? Dos any després va passar una cosa semblant a Thule (Grenlàndia). Per això, tots hauríem de tenir dret a votar en les seves eleccions. És clar que l'any 1966 els espanyols no estaven per votar en cap caucus: hauria estat la seva primera votació... 'Amèrica pels als americans!', exclamà James Monroe l'any 1823, publicitant la teoria prèvia de John Quincy Adams. Després es va aclarir que els americans eren els estadunidencs, no els hispans o els indis. Bush, i altres abans que ell, han ampliat el negociat i es pregunten per què les Nacions Unides s'entesten a interferir-los. CALVINISME Les bombes de Palomares no van explotar perquè ho va impedir el seu mecanisme de seguretat. Aquesta és la millor cara estadunidenca: s'asseguren, són eficaços. Els ve del calvinisme fundacional, de quan els Pilgrims van desembarcar, l'any 1620, a l'actual Plymouth (Massachusetts) amb tota la seva càrrega de convicció, rigor (rigidesa?) i voluntat messiànica. Són eficaços i solen respectar les regles del joc. Per això fan tot el que poden per establir-les ells. Farem bé de recordar que quasi tot el que sabem sobre el canvi climàtic prové de fonts estadunidenques. El mateix Protocol de Kyoto que ara no volen ratificar va ser en bona mesura promogut per ells, quan l'aleshores vicepresident Gore encapçalava la delegació dels Estats Units. L'Intergovernmental Panel on Climate Change, el famós IPCC que juntament amb Al Gore ha rebut el Premi Nobel de la Pau, no podria treballar sense la informació generada i lliurement distribuïda pels científics estadunidencs, és un fet. S'imaginen un món sense Microsoft, Macintosh o Google? Va existir, però avui ja no seria possible. Som moderns gràcies a la creativitat i a l'empenta ianquis. Amb els seus artefactes combatem les seves misèries i això és la seva grandesa. Una bella paradoxa. Califòrnia reutiliza aigua regenerada des de ja ni se sap quan. La certificació més avançada en sostenibilitat arquitectònica és el segell Leadership in Energy and Environmental Design (LEED) del Green Building Rating System, amb seu a Washington. Ai, si ells executessin el que votéssim entre tots... És una boutade, però ajuda a pensar. Article publicat amb El Periódico.
Doctor en biologia, socioecòleg. Director científic de Sostenible, director general d'ERF, president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Fitxers adjunts: 
AdjuntMida
Image icon [ articles publicats ]25.31 KB

Relacionats

Butlletí