Al llarg de la història, hi ha hagut moments en què el pensament heterodox ha primat sobre l'ortodòxia; han estat èpoques de progrés. En altres períodes, l'ortodòxia ha ofegat el pensament, que és sempre heterodox, perquè pensar consisteix a subvertir; han estat èpoques d'estagnació. Avui vivim aclaparats per l'ortodòxia de les actituds políticament correctes i per això el pensament feble està de moda. De fet, estem més que estagnats. Estem empantanegats, perquè la mediocritat ortodoxa té mil tribunes per a expressar-se, fins a diluir en un mar de redundàncies les poques idees innovadores que apareixen.
Ho pensava mirant un formulari d'avaluació, ara que el nou curs és a les portes. Ara tot s'avalua, cosa que no em sembla malament. Però s'avalua a cop de imprès, cosa, al meu entendre, deplorable. Qualsevol pot complimentar-ne, perquè no hi ha cap idea a ponderar, només patrons prefabricats a iterar. En comptes de pesar mitjançant dinamòmetres mentals, comparem masses amb balances de banalitat. És dubtós que se'n pugui dir avaluacions d'aquestes quinieles de creuetes preconcebudes. Per aquest sistema, tota idea mínimament brillant està destinada a obtenir una mala qualificació.
Els avaluats, siguin universitaris, aspirants a projectes europeus o novel·listes, han après a presentar la seva feina en funció d'aquestes pautes avaluadores. Pitjor: hi supediten el seu pensament. Pensen per a ser avaluats. I com que pensen per a ser mal avaluats, acaben pensant malament. El mar de meres redundàncies ortodoxes s'encamina cap a un depriment oceà de compacta vulgaritat.
Expertesa
El coneixement, o és expert o no és coneixement. Del coneixement expert abans se'n deia ull clínic. S'assembla a la capacitat del pagès per a saber quin temps farà repassant el cel. D'una ullada, integra els components una matriu de símptomes que ha après empíricament a avaluar. Tanmateix, el pagès té un ull clínic meteorològic molt limitat, perquè no fa una prognosi exportable, sinó un circumscrit dictamen local. És un coneixement expert no abstracte. El veritable ull clínic té una base empírica, però també una gran dosi d'abstracció.
L'abstracció està renyida amb els formularis. El coneixement expert sap i alhora pensa. Per això es va fent més expert com més coneix, perquè corregeix, reflexiona i aprèn. És un coneixement heterodox que sembla guiat per la intuïció. De fet, es guia per l'experiència crítica i la saviesa que se'n decanta. És pensament, ben mirat. N'estem molt mancats. Mires les publicacions acadèmiques i t'adones que hi abunden els formularis complimentats en forma d'articles que no van enlloc perquè no es pregunten gran cosa. Sovint són ortodoxos, correctes i prescindibles. Ser molt llegit i capaç de citar a peu de plana no comporta tenir res per dir.
Pensem com dominicans. Això ens duu a l'avaluació inquisidora. Hauríem de pensar com jesuïtes i viure com franciscans. Ens reconciliaríem amb els platònics i l'esperit socràtic vindria a rescatar-nos. Galileu, aleshores, tornaria a ser vist com l'humanista que sempre fou i la metafísica seria la física de més enllà de la física en què somnia la ciència, en comptes de l'alquímia del pensament precientífic. Però dir tot això és molt heterodox, és clar. Els formularis d'avaluació ho penalitzen escandalitzats, segur.
