Excepcionalment, els parlaré de mi. Els faré saber que amplis sectors em consideren un bé lliure, inexhaurible i continu. És a dir: gratuït, incansable i sempre disponible. Una mena de commodity pública, instable, sense càrrec, qualsevol dia a qualsevol hora.
Molts anys enrere vaig rebre la trucada d'una persona que, excitadíssima, em va dir: "tinc un niu de vespes a l'ampit de la finestra, faci-hi alguna cosa!". Va ser el començament. Des d'aleshores em plouen demandes de tota mena, trasmudades en estupefacta decepció, si no en irada sorpresa, cada cop que, per impossibilitat material o mental, declino educadament conferències, articles, presentacions, taules rodones, seminaris, pròlegs, jurats o ponències, o bé faig notar que em plantegen una prestació professional i, com a tal, contraprestable. Sembla mentida, però el sector públic, subvencionat tot ell per definició, és qui més se'm sorprèn o decep.
"Quina por que em feu la gent com tu!", m'engegà tot un conseller de la Generalitat dels anys noranta. Fer por a un govern democràtic per treballar amb rigor i parlar honestament trasbalsa una mica. La pública disponibilitat es veu afectada, així, d'una complicació complementària en absolut menor. Cornut i pagar el beure. Els centenars de servidors públics a qui ningú aquissa demanant res, i que res d'interès comú tampoc no diuen, no inquietaven aquella autoritat.
Els temps han canviat i les idees abans sospitoses són ara aplaudits conceptes emergents. Ja no faig por a segons qui. Però ara altres m'ho retreuen, com si la sinceritat o el coratge se m'haguessin afeblit només perquè l'audiència hagi recapacitat. En tot cas, avui la qüestió és que prediqui, dictamini o projecti de seguida, incansablement i per amor a l'art. Comença a passar de taca d'oli.
Consultors
Al circ mediàtic s'ha incorporat últimament el tema dels informes encarregats, de forma potser no sempre prou justificada, per algunes instàncies públiques. Certa premsa ha cuitat a equiparar informe a tripijoc. O a valorar els informes en funció del volum de paper esmerçat, com si l'encert d'un bon diagnòstic depengués de la seva extensió. Altrament, en nom de la transparència, es demana una publicitació de continguts a vegades impròpia, perquè molts cops es tracta de documentació emesa a efectes de presa de decisions, la bondat de les quals depèn prou sovint de la discreció.
Les empreses consultores, com els despatxos d'advocats o els dispensaris mèdics, fan una funció honorable i socialment beneficiosa. Tothom demana una opinió independent en cas de litigi, sobretot si és entre privats i sector públic. De fet, no cal cap litigi per a sol·licitar criteri expert. La majoria d'informes, dictàmens, compilacions i estudis fets per les consultores s'integren en els processos projectatius ordinaris, sigui d'una infraestructura o d'un esdeveniment.
Hi ha consultors frívols o venals, certament, perquè hi ha persones frívoles o venals en qualsevol estament o grup social. Però són l'excepció. Altrament, contraprestació no és venalitat, de la mateixa manera que salari no és suborn. Si a més de bé públic, inexhaurible i continu he de resultar sospitós perquè, segurament com vostè, tracto de guanyar-me la vida treballant, hauré de demanar consell. A un altre consultor igualment suspecte, potser?
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
