Periodista
11/03/2005 - 00:00
Misteris d'antigues civilitzacions, episodis desconeguts de la història, conspiracions universals, societats secretes...D'aquí uns anys, quan la intel·ligència artificial atenyi un grau de sofisticació avui impensable, un software adequat adquirit a qualsevol gran superfície serà suficient per produir un bestseller a casa. N'hi haurà prou amb que incorpori informació sobre els paràmetres indicats al principi i algunes variables més - sexe, violència, parapsicologia - Tot plegat permetrà fabricar una obra correcta, sense més intervenció humana que la preparació dels ingredients. Clar que, ben mirat, si això es pot aconseguir de manera casolana es trencarà la idea del bestseller, que és la de ser un producte industrial del qual se'n fan milers o milions de còpies per complaure el gust de la majoria.
Sembla que, efectivament, els bestsellers estiguin dissenyats per a suscitar un entreteniment tan neutre i tan previsible com els esports de masses o el pop pasteuritzat que se sent a les botigues de roba juvenil. Per tant, estaríem davant de productes que, com es deia en el llenguatge de les generacions passades, estan pensats per alimentar el sistema. Però fins i tot els sistemes més previsibles poden patir mutacions i no oblidem que les mutacions són impulsores de l'evolució. En tenim un bon exemple amb un autèntic bestseller que interpel·la a la intel·ligència i a la sensibilitat i que, des de la seva aparició l'any 2004, s'ha revelat com una invitació a pensar a fons...en la sostenibilitat!
Estem parlant de 'Globalia' de Jean Christophe Rufin. Rufin prové del món de l'ajuda humanitària i ha tingut càrrecs en organitzacions com Creu Roja o Metges sense fronteres, entre d'altres. Al fet de conèixer en profunditat les relacions internacionals, cal afegir que posseeix un esperit crític de gran abast, el qual fins i tot l'ha portat a qüestionar els mecanismes que mou en els àmbits on ha desenvolupat la seva pròpia feina.
'Globalia' situa la seva acció en un temps indeterminat en el futur, tot i que seguint la trama es pot deduir que es tracta del segle XXII. Aquest temps s'assembla sospitosament al nostre: centres comercials, individualisme a ultrança, hipercomunicació. A mida que avança l'acció descobrim que els elements del nostre present han degenerat de manera terriblement inquietant. Les persones han esdevingut màquines de consumir sense el més mínim sentit crític; la cultura ha desaparegut en el seu aspecte d'expressió del conflicte. Evidentment, les nacions -fonts de disputes i de problemes- s'han esvaït per donar pas a un govern mundial, una mena de pau perpètua a l'estil kantià. La sostenibilitat ha triomfat absolutament i els humans han dominat l'entorn per obtenir-ne els recursos necessaris sense posar en perill la Terra. Però, és clar, tot això és una gran mentida. En realitat el Nord -l'hemisferi nord- s'ha aïllat de la resta del planeta per construir la seva Arcàdia, inaccessible per a la major part de la humanitat. Els desheretats del Sud viuen en un immens espai ple de caos i de sofriment, que els líders del Nord mantenen a ratlla, a l'estil de l''Informe Lugano' de Susan George, és a dir, a sang i foc.
Qüestions incòmodes Rufin dibuixa un món que funciona des del punt de vista tècnic. La riquesa es reparteix; els fluxos de producció, consum i ús de recursos són monitoritzats i nivellats per evitar disfuncions. Hi ha pau social, si bé es basa en un dirigisme totalitari disfressat de benestar individual i sensació de llibertat. La cara més fosca de tot plegat és l'exclusió de gran part de la humanitat que no mereix participar del benestar. Però quin benestar? És ètic estar bé sabent que els altres estan malament? La pregunta té resposta: la bondat del model vigent no és tal, perquè voler solucionar un problema apartant-ne elements que són a l'enunciat és inacceptable.
La nostra societat viu un cert grau de culpabilització. Com tenim tant i volem encara més, sembla que ens motivairremissiblement la bondat. Necessitem aquest contrapès a l'esperit depredador que ens domina i per això tenim tantes bones causes en què col·laborar i bones pràctiques en què implicar-nos -això sí -, mentre no ens obliguin a renunciar a res que considerem substancial.
El canvi que necessitem no es produirà per complir fidelment amb quatre deures de manual, convenientment certificats per donar pau d'esperit. Vindrà del sacseig de les nostres conviccions i de la inevitable confrontació amb aquells que perseveren en portar-nos al desastre. A més, ja sabem que de bones intencions l'infern n'està empedrat. Justament per això pot ser útil una certa mala bava, com la de Christophe Rufin. Per recordar-nos que una vida digna de dir-se humana ens demanarà, tard o d'hora, moltes incomoditats i potser alguns sacrificis.
Sembla que, efectivament, els bestsellers estiguin dissenyats per a suscitar un entreteniment tan neutre i tan previsible com els esports de masses o el pop pasteuritzat que se sent a les botigues de roba juvenil. Per tant, estaríem davant de productes que, com es deia en el llenguatge de les generacions passades, estan pensats per alimentar el sistema. Però fins i tot els sistemes més previsibles poden patir mutacions i no oblidem que les mutacions són impulsores de l'evolució. En tenim un bon exemple amb un autèntic bestseller que interpel·la a la intel·ligència i a la sensibilitat i que, des de la seva aparició l'any 2004, s'ha revelat com una invitació a pensar a fons...en la sostenibilitat!
Estem parlant de 'Globalia' de Jean Christophe Rufin. Rufin prové del món de l'ajuda humanitària i ha tingut càrrecs en organitzacions com Creu Roja o Metges sense fronteres, entre d'altres. Al fet de conèixer en profunditat les relacions internacionals, cal afegir que posseeix un esperit crític de gran abast, el qual fins i tot l'ha portat a qüestionar els mecanismes que mou en els àmbits on ha desenvolupat la seva pròpia feina.
'Globalia' situa la seva acció en un temps indeterminat en el futur, tot i que seguint la trama es pot deduir que es tracta del segle XXII. Aquest temps s'assembla sospitosament al nostre: centres comercials, individualisme a ultrança, hipercomunicació. A mida que avança l'acció descobrim que els elements del nostre present han degenerat de manera terriblement inquietant. Les persones han esdevingut màquines de consumir sense el més mínim sentit crític; la cultura ha desaparegut en el seu aspecte d'expressió del conflicte. Evidentment, les nacions -fonts de disputes i de problemes- s'han esvaït per donar pas a un govern mundial, una mena de pau perpètua a l'estil kantià. La sostenibilitat ha triomfat absolutament i els humans han dominat l'entorn per obtenir-ne els recursos necessaris sense posar en perill la Terra. Però, és clar, tot això és una gran mentida. En realitat el Nord -l'hemisferi nord- s'ha aïllat de la resta del planeta per construir la seva Arcàdia, inaccessible per a la major part de la humanitat. Els desheretats del Sud viuen en un immens espai ple de caos i de sofriment, que els líders del Nord mantenen a ratlla, a l'estil de l''Informe Lugano' de Susan George, és a dir, a sang i foc.
Qüestions incòmodes Rufin dibuixa un món que funciona des del punt de vista tècnic. La riquesa es reparteix; els fluxos de producció, consum i ús de recursos són monitoritzats i nivellats per evitar disfuncions. Hi ha pau social, si bé es basa en un dirigisme totalitari disfressat de benestar individual i sensació de llibertat. La cara més fosca de tot plegat és l'exclusió de gran part de la humanitat que no mereix participar del benestar. Però quin benestar? És ètic estar bé sabent que els altres estan malament? La pregunta té resposta: la bondat del model vigent no és tal, perquè voler solucionar un problema apartant-ne elements que són a l'enunciat és inacceptable.
La nostra societat viu un cert grau de culpabilització. Com tenim tant i volem encara més, sembla que ens motivairremissiblement la bondat. Necessitem aquest contrapès a l'esperit depredador que ens domina i per això tenim tantes bones causes en què col·laborar i bones pràctiques en què implicar-nos -això sí -, mentre no ens obliguin a renunciar a res que considerem substancial.
El canvi que necessitem no es produirà per complir fidelment amb quatre deures de manual, convenientment certificats per donar pau d'esperit. Vindrà del sacseig de les nostres conviccions i de la inevitable confrontació amb aquells que perseveren en portar-nos al desastre. A més, ja sabem que de bones intencions l'infern n'està empedrat. Justament per això pot ser útil una certa mala bava, com la de Christophe Rufin. Per recordar-nos que una vida digna de dir-se humana ens demanarà, tard o d'hora, moltes incomoditats i potser alguns sacrificis.
