Canvi climàtic: és que no ens expliquem bé? (per José Luis Gallego)

Tots aquells que hem intentat amb més o menys encert aproximar al tema del canvi climàtic als mitjans de comunicació per a fomentar la divulgació de les seves causes i els seus efectes estem arribant al límit aquests dies. 'Cambio? Que cambio?' Em deia fa poc un famós tertulià espanyol a una ràdio estatal. 'Que no ves el frio que hace hoy? Y ahora qué? Eso del cambio climático és un cuento que se han sacado de la manga los ecologistas para vivir de la sopa boba' deixà anar abans d'endinsar-se a la història antiga per il·lustrar-me amb els episodis de les grans sequeres d'Egipte 'y entonces no habian coches' sentencià definitivament. Tot just aquella mateixa setmana havia assistit a la magistral conferència sobre el tema que ens oferí el Dr. Ramon Folch en una de les tribunes que El Periódico organitza al Palace de Barcelona. 'Fem tard', deia el mestre, 'què fem? ho deixem córrer o caminem més de pressa' A un li passa que, tot i que ha decidit córrer, veu a gairebé tothom assegut tot petant la xerrada amb absolut menyspreu de la situació... i això quan no se n'en riuen. Ocorre que a cada passa que dóna, un se sent que s'està esgotant. Coincideixo al poc temps amb el professor Llebot a un debat en una televisió. A una banda ens fan seure uns. A l'altra 'els altres'. Comentem que aquest no és el marc idoni per fer la divulgació serena que demana el tema. Veig al professor una mica cansat. Primera pregunta del conductor del programa: quan de temps està previst que duri això del canvi climàtic? Quina mandra que fa tot plegat, de veritat. Aquests dies s'estan fent públiques les principals conclusions del 4art informe de l'IPCC (l'informe final, dit de síntesis, es presentarà a València del 14 al 16 de novembre). En aquesta ocasió es tracta de les conclusions científiques elaborades a partir dels informes anteriors (1: és possible que hi hagi canvi climàtic; 2: és possible que sigui d'origen antròpic, 3: és possible que esdevingui catastròfic) i amb motiu de l'encreuament de dades de més de 2.500 investigadors de 130 països del món. Des de qui estudia els canvis en el desenvolupament dels musclos al litoral de la Bretanya o l'emblanquiment del corall a la Gran Barrera Australiana, fins als que observen els canvis en la vegetació a l'Amazonia o el desgel de l'Àrtic. Tot comença a coincidir com un immens trencaclosques. Ja tenim prou llum per llegir el que ens vol dir la Terra. I el missatge del planeta és cada vegada més clar i contundent. Allà fora l'altre gent del planeta no té dubtes. Nosaltres, en canvi, seguim comunicant. I si mai agafem el telèfon serà per a dir que ens ho enviïn per escrit a la següent adreça: 13 Rue del Percebe. O s'hi posarà el 'tertuliano' per a dir-li que 'A Ramses también le afectó el cambio climático y entonces no habían fábricas de cemento'. Diuen que la veritat acudirà aviat en el nostre auxili. Però potser llavors haurem fet tard de debó. Que fem doncs? Ho deixem córrer?