Canvi Climàtic (i II). Les males relacions (per Joana Díaz)

Una de les coses que més se li critica a Al Gore (a ell, no al documental) és que viatgi amb vols privats i amb el seu sèquit, amunt i avall, per tota la geografia terrestre. Amb qualsevol calculadora personal d'emissions es pot veure l'impacte en tones emeses de CO2 d'un viatge en avió, cotxe o transport col·lectiu i traduir això en, per exemple, hectàrees equivalents de selva amazònica afectada i anys d'afectació. No seria gens difícil trobar arguments per concloure que, lluny de contribuir a la resolució del problema del canvi climàtic, Al Gore l'ha empitjorat amb la seva ànsia comunicadora planetària. Sempre he defensat les formes i la predicació amb l'exemple. Hi ha actuacions simbòliques que no per ser-ne deixen de tenir importància, ans al contrari: la administradora de l'agència ambiental nordamericana dels noranta viatjava amb metro i també ho fan molts alts càrrecs danesos i, en general, dels tan admirats i civilitzats països nòrdics. Són símbols, sí, però funcionen. Ara bé, una cosa és demanar que es prediqui amb l'exemple i l'altre és confondre termes, fer malament les relacions o, pitjor encara, acabar fent demagògia. El senyor Al Gore no ostenta un càrrec públic. Ara com ara es financia la seva creuada climàtica i/o personal amb el negoci lucratiu de les conferències. Els investigadors del reputat World Watch Institut, que edita anualment els informes sobre l'estat del món, viatgen contínuament per tot el planeta explicant les seves troballes, venent llibres i cobrant quantitats exorbitants per les seves conferències, un caché que, segons diuen, serveix per finançar els seus treballs. També fan això la major part dels expresidents de països petits i grans. Fer una relació entre l'impacte dels viatges i la credibilitat del missatge en el cas de Al Gore és tan absurd com pretendre que tot aquell que defensa els valors de la sostenibilitat es dediqui a l'agricultura biològica. I si no, quants dels lectors (assumeixo que sensibles amb el model de la sostenibilitat) no s'han sentit atacats en un o altre moment pel fet d'utilitzar el cotxe o dinar un dia en una superfície comercial? L'exemple és important i és clar que les formes afecten al contingut del missatge, però cal fer bé les relacions perquè sinó fem demagògia i provoquem confusió.