Cinc maneres d'aturar el canvi climàtic? Com si fos tan fàcil (per Oriol Lladó)

'Cinc maneres d'aturar el canvi climàtic', un títol tan suggerent com enganyós va obrir oficiosament diumenge, 15 d'abril, l'anomenada Setmana de TV3, aquest any dedicada al canvi climàtic. Es tractava d'un reportatge de la BBC en el qual s'explicaven les teories de cinc científics per evitar els efectes del canvi climàtic usant solucions extremes. Aquestes anaven de l'enviament de petits miralls a l'espai per aconseguir un efecte paraigua que evités l'arribada a la terra d'un 2% dels rajos solars a la generació de vapor d'aigua amb milers de vaixells teledirigits a l'oceà. El reportatge en qüestió no oferia cap primícia, -de fet, de bona part dels projectes anunciats n'ha parlat la premsa especialitzada en els últims mesos, també la revista Sostenible-, ni tampoc, naturalment, desvetllava la solució al repte que ens planteja el sobreescalfament de la terra. I això malgrat el prometedor títol. El que oferia el reportatge era una música ben coneguda, en aquest cas proposada per cinc científics de renom, la visió del món dels quals estava forjada en el fèrtil optimisme creador de la revolució industrial, del 'segle passat no l'altre'! Un optimisme per força matisat per les greus perspectives de futur que encara la humanitat i bona part dels seus sistemes naturals. Però optimisme al cap i a la fi. Optimisme en la força de la ciència i la raó, un optimisme tan immens que fins es mostrava segur de poder dominar el clima. 'Si hem manipulat el clima' -deia un dels científics- 'hem de continuar gestionant-lo'. Hem de continuar manipulant-lo, s'entén. Però a banda del repàs a les cinc 'invencions' presentades amb una excèntrica i 'irònica? banda sonora certament descolocadora, amb música de James Bond i 'Misión Imposible'... poca cosa més. Cap referència a un model econòmic malbaratador i consumista, el nostre; a penes cap menció a les actituds individuals, però també polítiques, que es poden i s'han d'emprendre. Em va semblar trobar en cadascun dels cinc científics entrevistats un subtil posat de trapelleria: al capdavall, aquests senyors proposen fer experiments amb tot el planeta com a laboratori! I no seria aquesta la trapelleria definitiva? La trapelleria és un dels ingredients de la bona ciència. Perquè els millors científics són valents, i un pèl descreguts, i tenen un punt de bogeria. Les cinc solucions proposades deuen ser bones teories científiques: almenys si ens hem de guiar pel currículum dels seus impulsors, i pel fet que la NASA les hagi tingut en compte en un grup de treball, llavor del reportatge de la BBC). És positiu que aquestes propostes -de refrescant audàcia- estiguin avui sobre la taula. La situació és tan preocupant que cal estar preparats per qualsevol solució. Fins i tot les de ciència-ficció. Però em dóna la sensació que no és el moment encara per als experiments desesperats. Ara és el moment de la política, de la bona política, i dels compromisos concrets de cadascun de nosaltres, de cadascun dels nostres governs, de cadascuna de les empreses on comprem productes o serveis. És com si TV3, seleccionant aquest reportatge per obrir la Setmana hagués volgut començar la casa per la teulada. Un reportatge interessant per formar part de la programació d'aquest oportú especial informatiu, però no per ser-ne el tret de sortida. Al capdavall, jo mateix vaig anar a dormir ben tranquil, deixant tots els aparells en 'stand by' (i per tant emetent en inútil silenci tota la nit), amb el son garantit, un cop més!, pel 'miracle de la ciència'. El mateix miracle que, uns minuts més tard, revelava efectes terrorífics a 'Cambio Radical', el programa en el qual un grup de càndids concursants es posaven en mans dels cirugians per arreglar els seus problemes vitals a cop de bisturí, fent-se el nas més petit o ampliant la talla dels sostenidors. L'autoestima reclama molt més que senyors amb bata blanca. I el mateix podem dir del canvi climàtic.