Episodis com el temporal Gloria, ocorregut el gener del passat 2020, o el temporal Filomena del present gener de 2021, posen de manifest la vulnerabilitat de les infraestructures i els serveis urbans de les nostres ciutats davant els efectes de pluges, nevades o ventades d’intensitat extraordinària.
També, els efectes d’incidents tals com talls en el subministrament elèctric o en l’abastament d’aigua són molt perjudicials sobre els ciutadans i l’activitat en general.
A més, cal tenir en compte que, segons els experts en el canvi climàtic, aquests episodis puntuals de climatologia extrema seran cada vegada més freqüents, i, per tant, cal que estiguem més preparats.
Crescuda del riu Congost a Granollers durant el temporal Glòria (2020). Font: Ajuntament de Granollers
La capacitat de preparar-se, resistir i recuperar-se per a reprendre la vida quotidiana en situacions imprevistes, d’emergència excepcional, des d’una visió holística, és el que s’ha donat en anomenar resiliència. Així, incrementar la resiliència urbana ha esdevingut una prioritat en les polítiques públiques, des d’estaments del nivell de les Nacions Unides fins a l’àmbit municipal.
La capacitat de preparar-se, resistir i recuperar-se per a reprendre la vida quotidiana en situacions imprevistes, d’emergència excepcional, des d’una visió holística, és el que s’ha donat en anomenar resiliència.
Grans ciutats ja han creat els seus propis departaments resiliència, dotats amb el personal adequat, com per exemple l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu d’assolir un canvi de paradigma fonamentalment en l’àmbit de les infraestructures i els serveis, per reduir les seves vulnerabilitats, garantir la resposta davant d’aquestes situacions i ser capaç de recuperar-se’n com més aviat millor, amb el mínim impacte sobre els ciutadans i l’activitat diària de la ciutat.
Aquest exemple el segueixen d’altres ciutats mitjanes del nostre territori, com Terrassa o Granollers.
Des del Servei d’Equipaments i Espai Públic de la Diputació de Barcelona s’ha iniciat el suport als municipis i, des de l’any 2018, s’ofereix dins del Catàleg de Serveis, el suport tècnic per a la redacció dels Plans de resiliència de les infraestructures i els serveis urbans, amb una visió holística i transversal de la problemàtica municipal de la resiliència urbana.
Així, compartim la missió envers la resiliència de les ciutats exposada pel Departament de Resiliència Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, en la seva publicació BARCELONA. Construint una ciutat resilient (2017):
-
Integrar els principis de la resiliència a tots els projectes i processos de transformació, gestió i manteniment de la ciutat, capacitant els equips tècnics municipals en aquest sentit i comprometre tots els actors externs a actuar de la mateixa manera.
-
Reduir les vulnerabilitats de la ciutat a través d’accions preventives que n’eliminin les causes d’origen o minimitzin l’impacte de les tensions i pertorbacions que ha d’afrontar, de manera que la ciutat sigui capaç de resistir-les mantenint les seves funcions essencials i proveint la població dels serveis necessaris.
-
Proveir la ciutat dels mecanismes adequats per a la detecció i l’avaluació anticipada dels riscs que ha de gestionar.
-
Treballar per millorar la capacitat de resposta i minimitzar l’impacte i el temps de recuperació de la ciutat al seu estat original, o equivalent, davant de situacions de crisi. En la mesura que es pugui, aprofitar l’oportunitat per evolucionar i, amb la solució de la crisi, sortir-ne enfortits en un estat millor que el previ.
-
Proporcionar informació útil i eines per millorar el coneixement de la configuració i l’estat de la ciutat que serveixin de suport als processos de presa de decisions, tant a escala operativa com estratègica.
- Millorar els canals de comunicació entre tots els actors implicats en l’estratègia de resiliència urbana de la ciutat.
Tal i com s’ha exposat, l’objectiu del Servei d’Equipaments i Espai Públic (SEEP) és ajudar els ajuntaments a millorar la seva resiliència enfront esdeveniments imprevistos. L’eina que s’ofereix als consistoris per a materialitzar aquest ajut és el Pla de resiliència de les infraestructures i els serveis urbans. La redacció d’aquests plans està estructurada en dues fases principals.
Una primera fase de diagnosi de la resiliència que es fa en base a l’anàlisi de la situació actual de les infraestructures de serveis a partir de la recollida de tota la informació disponible. A dos nivells: un consisteix en la recopilació de tota la informació continguda en documents tècnics com el planejament, projectes d’infraestructures, plans directors de serveis urbans, estudis d’inundabilitat, etc., i l’altre és a través d’entrevistes i tallers amb el personal municipal, per recollir la informació referent a situacions de risc percebudes tant pels ciutadans i comunicades als agents municipals, com pel propi personal que treballa el dia a dia a l’ajuntament.
Font: Ajuntament de Terrassa
Pel que fa a la primera part, fa molt de temps que s’hi està treballant, tant des dels àmbits municipals com des del SEEP, mitjançant la redacció dels Plans directors de serveis. En aquest sentit, en els darrers 15 anys, el SEEP ha redactat més de 100 plans directors de clavegueram de municipis de la província de Barcelona, 40 plans directors d’abastament d’aigua i 35 d’enllumenat públic. Aquests documents són uns pilars fonamentals per a la redacció del Pla de resiliència, però cal tenir en compte molts més aspectes, que impliquen agents externs, com són els gestors de les companyies privades de serveis com l’electricitat o el gas, o la recollida d’escombraries i el transport públic, etc.
En base a tota la informació recollida, l’equip redactor del Pla realitza les següents tasques, que es ratifiquen en els tallers formats pels redactors i els tècnics municipals:
-
Identificació dels riscos.
-
Definició de les vulnerabilitats.
-
Anàlisi de la resiliència consistent en trobar les interaccions entre els riscos i les vulnerabilitats i els efectes cascada derivats.
- Establiment del nivell de perillositat de cada risc enfront de les diverses vulnerabilitats, definint la resiliència del municipi enfront aquests riscos.
Un cop feta aquesta feina es passa a la definició de les actuacions d’acord amb la priorització dels factors de risc que afecten més negativament a la resiliència del municipi.
Amb el Pla de resiliència, els consistoris disposaran d’una eina que els ajudarà a prioritzar les inversions municipals tenint en compte diversos factors, des de com enfrontar-se al canvi climàtic fins a la millora de la gestió interna en moments d’emergència, per a esdevenir municipis més resilients davant les incerteses que ens esperen en el futur pròxim.
Les actuacions són d’un ampli ventall que comprèn des de propostes de millora organitzativa del personal, fins a inversions en obres de millora de les infraestructures, passant per modificacions del planejament urbà o l’establiment de protocols d’actuació. I incorporen sempre els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacional Unides, la perspectiva de mitigació del canvi climàtic, la constant millora de l’entorn urbà amb la finalitat de millorar la salut de la ciutadania, i les solucions tècniques basades en la natura, establint una tendència a la renaturalització de les ciutats.
Per últim, i dins el pla d’actuació, s’estableix el mètode de control de l’evolució de la resiliència en base als indicadors que es defineixen en funció de cada municipi.
Amb el Pla de resiliència, els consistoris disposaran d’una eina que els ajudarà a prioritzar les inversions municipals tenint en compte diversos factors, des de com enfrontar-se al canvi climàtic fins a la millora de la gestió interna en moments d’emergència, per a esdevenir municipis més resilients davant les incerteses que ens esperen en el futur pròxim.
