En un moment en què el món financer ha decebut i enrabiat a molts particulars i empreses, en què no només no han estat a l'alçada, sinó que donen mostres d'usura impròpies de la realitat que tots hem viscut en salvar-los de la fallida, potser és moment de pensar en posar els diners a un lloc on puguin servir a algú.
Presenciem i escoltem massa sovint en els darrers temps casos terribles de petits empresaris o autònoms que ho han hagut d'abandonar tot perquè l'entitat que un dia els posava la catifa vermella i a qui van deixar grans quantitats de diners avui els tanca la porta als morros mentre van cobrant els ajuts públics que, de forma vergonyant, es reparteixen els pretesos dirigents. Pot sonar a demagògia, però són tants els testimonis, i tan crus, que es fa francament difícil no sentir angoixa per tots els afectats i ràbia per aquelles grans entitats que espremen l'estalviador mitjà fins a límits obscens.
Quan els economistes insisteixen que el pitjor mal d'una crisi en el món financer és la falta de confiança potser s'ho haurien de fer mirar o buscar, si més no, arguments més políticament correctes. El cas és que avui, si queda algú que tingui quatre estalvis, les opcions per fer-ne algun ús s'han de valorar molt bé. No inspiren gens de confiança ni el sector immobiliari ni el sector financer quan demostren la seva cobdícia despietada cada dia amb tipus d'interès que fan riure per no plorar i preus d'habitatge que encara semblen de les èpoques passades (les de les vaques grasses).
Sembla un moment força oportú per analitzar amb atenció i interès què fa la banca ètica i solidària. Per començar, l'expressió "banca ètica" sembla desafortunada i abocada, justament, a la desconfiança. Per posar un exemple d'un altre sector ben diferent: fa un temps es deia que una coneguda marca de neteja que fabrica productes respectuosos amb el medi ambient no feia publicitat d'aquesta característica per por que el client els percebés com menys eficaços a l'hora de fer el que se n'espera, és a dir netejar. Doncs bé, d'una inversió se n'espera que rendeixi diners i la gent desconfia que els fons ètics siguin rendibles econòmicament. Per tant, poden generar desconfiança. Però en les circumstàncies actuals el cert és que pot generar més desconfiança pensar que els beneficis obtinguts dels diners que l'estalviador diposita en una entitat financera acabaran inflant els sous i hàbits d'una elit directiva d'alguna gran corporació. Això en el millor dels casos, i sense ni tan sols entrar en el destí directe o indirecte que es pugui donar als diners en àrees com l'armamentística, la de conflictes bèl·lics en països pobres, medi ambient, etc.
Quan els tipus d'interès o la rendibilitat econòmica esperada ja no generen diferències tan grans entre models d'inversió, quan l'especulació immobiliària deixa de ser una opció i quan, a més, se sospita que amb els minsos estalvis d'una família treballadora algun grup de directius acabarà celebrant reunions en balnearis de luxe, arriba l'oportunitat de plantejar-se molt fermament la inversió ètica, si és que no s'havia fet abans.
En què es diferencia la banca ètica de la convencional? Per exemple, apunta Oikocredit, mentre que un banc normal opera sempre amb una garantia subsidiària que garanteixi totalment el valor del préstec, ells es basen en la confiança en la viabilitat del projecte sota l'experiència que un 70% de projectes acaba tenint èxit. A més, financen projectes fins a 10 anys per permetre que s'estabilitzin, mentre que la banca convencional es limita al curt termini per a projectes arriscats o vulnerables. A diferència dels bancs normals, si ve crisi allarguen el període de devolució del préstec en espera de la recuperació i busquen fórmules per ajudar l'empresa a tirar endavant. Una altra entitat del sector, Triodos Bank, es diferencia de la banca convencional a través de dos premisses: la inversió responsable i saber què fa el banc amb els diners invertits.
És cert que en la majoria d'opcions d'estalvi i inversió disponibles en banca ètica les rendibilitats són baixes, però també ho són, i de forma escandalosa, els dipòsits a termini que ofereixen els bancs convencionals. Hem de deixar de sentir-nos temptats per la ridícula vaixella del dipòsit a termini i analitzar detingudament tot el que ens pot oferir una inversió o opció d'estalvi que farà possible ja no els somnis, sinó el futur econòmic i social de persones i comunitats.
L'opció de la banca ètica va sorgir en el seu dia de la necessitat de concedir microcrèdits per a projectes de pura supervivència, amb referents com el Grameen Bank impulsat pel Nobel Muhammad Yunus. Avui moltes grans entitats financeres diuen que tenen fons d'inversió ètica encara que calgui buscar molt al fons per trobar-hi el benefici social i ambiental. Però hi ha entitats que tenen el destí socioambiental dels diners en el seu codi genètic i que, més tard o més d'hora, acabaran essent una autèntica opció d'estalvi i inversió per als estalviadors "confiats".
