29/08/2005 - 00:00
El comerç just s'està convertint ja en una marca. Tan és així que corre el risc d'esgotar-se com idea fins i tot abans de ser una realitat de mercat.
Segons dades del SETEM, Catalunya consumeix el 28% del comerç just que es ven en tot l'Estat. Tot i ser un percentatge important, el 2002 aquestes vendes van suposar només el 10% del total en els supermercats. També és cert que hi ha hagut entre 2000 i 2002 un increment del 50% en les vendes de comerç just en establiments minoristes i d'un 25% en altres sectors que inclouen, per exemple, les maquines de vending, bàsicament de cafè.
El comerç just va trobant lentament el seu racó en les prestatgeries però és als canals comercials alternatius (pràcticament impossibles de mesurar) on s'ha generat l'oferta, on s'intenta captar la demanda i, en definitiva, on s'ha construït la marca.
Fixem-nos en la marca. Comerç just és una categoria molt genèrica per a un grup de productes que inclou, fonamentalment , cafè, sucre, cacau, joguines, tèxtil, artesania i alimentació. En una societat que pren el cafè sobretot als bars, com acte social, que limita el consum de sucre per qüestions dietètico-estètiques, que té una natalitat baixa i que és bressol d'algunes grans multinacionals de la moda i del disseny, el producte just, de fet, és el de menys. El que es compra és un ideal, una marca, un servei a la societat global. No es compra, s'actua. Aquest és el missatge que hi ha darrera la marca.
Les estratègies de distribució del comerç just han begut i beuen encara d'un model molt nostrat com són les tradicionals fires i mercats. Fires artesanes, fires medievals, fires d'agermanament entre pobles, fires de la solidaritat, concerts, aquests espais han estat cabdals per a la construcció de la marca. A més d'exposar-s'hi el producte, s'hi ensuma el missatge i es viu aquella acció individual - la compra tan senzilla d'un parell d'espardenyes- com un repte col·lectiu, com un pas cap a la consecució d'alguna cosa millor, d'un altre mon que sí és possible. Qui no compraria?
Sense aquests espais lúdics de catarsi col·lectiva els volums totals de venda del comerç just segurament no haurien anat pujant com ho estant fent. No em diguin que no ve de gust deixar-se endur pel record de les olors de l'encens de fira quan som en una freda i enorme superfície comercial, aturar-se als prestatges i dignificar una mica el cabàs?
Per tal que les xifres continuïn pujant, que els grans importadors s'animin a seguir els criteris definits pel comerç just i que augmenti el nombre de metres lineals de prestatge dedicats a aquests productes en els supermercats i botigues, cal mantenir i reforçar aquesta marca i tot el que significa. Això sí, tinguem cura de no banalitzar-la i acabar convertint-la en una curiositat de mercadet.
Segons dades del SETEM, Catalunya consumeix el 28% del comerç just que es ven en tot l'Estat. Tot i ser un percentatge important, el 2002 aquestes vendes van suposar només el 10% del total en els supermercats. També és cert que hi ha hagut entre 2000 i 2002 un increment del 50% en les vendes de comerç just en establiments minoristes i d'un 25% en altres sectors que inclouen, per exemple, les maquines de vending, bàsicament de cafè.
El comerç just va trobant lentament el seu racó en les prestatgeries però és als canals comercials alternatius (pràcticament impossibles de mesurar) on s'ha generat l'oferta, on s'intenta captar la demanda i, en definitiva, on s'ha construït la marca.
Fixem-nos en la marca. Comerç just és una categoria molt genèrica per a un grup de productes que inclou, fonamentalment , cafè, sucre, cacau, joguines, tèxtil, artesania i alimentació. En una societat que pren el cafè sobretot als bars, com acte social, que limita el consum de sucre per qüestions dietètico-estètiques, que té una natalitat baixa i que és bressol d'algunes grans multinacionals de la moda i del disseny, el producte just, de fet, és el de menys. El que es compra és un ideal, una marca, un servei a la societat global. No es compra, s'actua. Aquest és el missatge que hi ha darrera la marca.
Les estratègies de distribució del comerç just han begut i beuen encara d'un model molt nostrat com són les tradicionals fires i mercats. Fires artesanes, fires medievals, fires d'agermanament entre pobles, fires de la solidaritat, concerts, aquests espais han estat cabdals per a la construcció de la marca. A més d'exposar-s'hi el producte, s'hi ensuma el missatge i es viu aquella acció individual - la compra tan senzilla d'un parell d'espardenyes- com un repte col·lectiu, com un pas cap a la consecució d'alguna cosa millor, d'un altre mon que sí és possible. Qui no compraria?
Sense aquests espais lúdics de catarsi col·lectiva els volums totals de venda del comerç just segurament no haurien anat pujant com ho estant fent. No em diguin que no ve de gust deixar-se endur pel record de les olors de l'encens de fira quan som en una freda i enorme superfície comercial, aturar-se als prestatges i dignificar una mica el cabàs?
Per tal que les xifres continuïn pujant, que els grans importadors s'animin a seguir els criteris definits pel comerç just i que augmenti el nombre de metres lineals de prestatge dedicats a aquests productes en els supermercats i botigues, cal mantenir i reforçar aquesta marca i tot el que significa. Això sí, tinguem cura de no banalitzar-la i acabar convertint-la en una curiositat de mercadet.
