29/07/2006 - 00:00
De tots els sectors econòmics que encaren dificultats i reptes creixents, el del comerç i el turisme em sembla especialment preocupant, si més no des d'un punt de vista de sostenibilitat.
Ho sabem tots, comerciants, turistes, compradors, restauradors i hotelers: la globalització ha canviat la forma de comprar i d'estiuejar. I utilitzo el terme globalització per referir-me a tot, des de la major facilitat per viatjar, fins l'homogeneïtzació cultural que afecta als hàbits de compra i a la proliferació de franquícies, passant per la pèrdua del comerç de barri en benefici de les superfícies comercials, o la comoditat i atractiu -per molts- dels sistemes 'tot inclòs', que ja no són exclusius del Carib.
El fet és que es perden alguns trets identitaris del turisme català, especialment del litoral. Podria ser motiu de celebració la desaparició de molt comerç turístic de figureta amb vestit flamenc o barret mexicà, i la seva substitució per productes locals i artesans, si no fos perquè el barret s'ha canviat per un drag vermell o una font zen, o roba i complements de dubtosa procedència.
També està molt bé que hi hagi cada cop més estrelles Michellin, algunes a peu de platja, però és una llàstima que sigui tan difícil per als restauradors trobar personal eficient i fidel per servir taules.
Per als comerciants i hotelers 'de tota la vida' que miren de tirar endavant els seus negocis en les poblacions costeres, la cosa està molt clara. És molt difícil i molt car portar el negoci seguint criteris de sostenibilitat i responsabilitat social. Les dificultats: la competència ferotge i deslleial (en termes sostenibles) de les grans cadenes hoteleres que ofereixen de tot i a preus molt baixos a clients que no es preocupen per la procedència del menjar, roba o condicions dels empleats; l'elevada estacionalitat de l'ocupació en aquest sector i la dificultat per trobar i formar gent que s'agafi el negoci amb responsabilitat, fent possible l'oferta d'un servei de valor afegit; la crueltat i voracitat de l'especulació immobiliària, especialment a llocs de costa llaminers, on la temptació per vendre's el negoci familiar és massa alta, comparada amb els esforços anuals per obrir el negoci durant la temporada; i el poc criteri de molts clients i consumidors, que sacrifiquen bon gust, qualitat, temps d'estada i, en definitiva, gaudi del repòs estival, per preu i quantitat.
La solució és el comerç solidari i el turisme sostenible, com eleccions de consum, però d'això ja en parlem cada any per aquestes èpoques i per Nadal.
