Mès de quinze entitats socials i ambientals sortiran al carrer per demanar la fi de les hostilitats a la unió del tramvia el proper dia 20 de gener.
El tram central de la Diagonal és una proposta de futur per a una mobilitat urbana metropolitana més sostenible, humana i solidària. La situació dels escassos quatre quilòmetres que separen la plaça Francesc Macià de la plaça de les Glòries demostren de forma evident la incapacitat de l’ajuntament barceloní durant els darrers quinze anys per reformar el sistema de mobilitat. Des de la inauguració de les Rondes de Barcelona el 1992, la Diagonal va perdre el seu caràcter de travessera, l’administració ha estat perdent oportunitats per transformar l’eix en una via més urbana. En aquest temps el trànsit ha tornat a engolir la Diagonal de nou, amb un parc mòbil que no para de créixer dins d’una ciutat finita.
L’eix de la Diagonal és l’exemple més paradigmàtic de les conseqüències que comporta mantenir la supremacia automobilística a Barcelona. La creixent congestió, així com els problemes ambientals, energètics, socials i sanitaris generats pels vehicles privats, no només són símptomes d’un fracàs en planificació urbana, sinó que perjudiquen el desenvolupament d’una mobilitat més sostenible que l’ajuntament diu voler impulsar. L’ecomobilitat, o conjunt de mitjans que asseguren el dret al desplaçament sense sacrificar-ne d’altres com la salut, el descans o les possibilitats de les generacions futures, són precisament els que gaudeixen de menys espai i prioritat al tram central de la Diagonal. Des del punt de vista urbanístic es tracta d’un eix obsolet, amb tres calçades, voreres estretes a la part baixa, carril bici millorable, bulevard central constantment interromput per motos aparcades, cruïlles amb vehicles aturats, i un transport públic basat en una extraordinària acumulació d’autobusos a baixa velocitat sobre un carril bus insuficient. Fins a sis autobusos poden arribar a acumular-se a les parades, amb una velocitat de comercial baixa. Aquest model de transport públic és car, ineficient i no permet distribuir millor la flota per la resta de barris.
"Desbloquejar el tramvia és governar per a les persones, generar cohesió social i territorial i reivindicar una política per a les persones i pel medi ambient"
Davant d’aquesta situació, les autoritats municipals d’ara i d’abans han rebutjat sistemàticament la instal·lació d’un tramvia per resoldre la congestió del carril bus i incrementar així la capacitat del transport públic a la Diagonal. En definitiva, una solució que hagués afavorit un traspàs de viatges del vehicle privat al transport públic, i hagués permès així guanyar espai per a unes voreres més amples i un millor carril bici. A més d’una capacitat superior, el tramvia és el mitjà més segur i que consumeix menys energia per viatger transportat. L’actual esquema de transport públic convida l’usuari a escollir entre un autobús col·lapsat o el primer tramvia interruptus d’Europa. Tant els usuaris del Trambaix com els del Trambesòs, estan condemnats al doble transbordament gairebé sempre. Malgrat tants inconvenients, els arguments de la negativa de l’oposició municipal sempre han estat els mateixos: no restar espai ni velocitat sobre el trànsit global. Aquesta posició no s’adiu amb el pronunciament de de l’actual equip de govern favorable a donar la prioritat al vianant,i al transport públic, ni amb els postulats de sostenibilitat i de respecte al protocol de Kioto o els acord de París, ni amb els postulats de salut pública que aposten per reduir dràsticament les emissions d’òxids de nitrogen i partícules. Tampoc no és coherent amb els hàbits de la mateixa societat barcelonina, que només fa servir el cotxe en el 23% dels seus desplaçaments.
Prioritzar el cotxe perquè així ho exigeix un sector de l‘Upper Diagonal és menystenir el bè comú de la majoria de ciutadans, no nomès de Barcelona sino del conjunt dels 9 municipis al que donaria servei el tramvia unificat. Desbloquejar el tramvia és governar per a les persones, generar cohesió social i territorial i reivindicar una política per a les persones i pel medi ambient.
"Un repartiment modal més just de l’espai públic entre cotxes, bicicletes, vianants i transport públic redundarà en la millora de la qualitat de l’aire. En definitiva, una Diagonal més democràtica, una Diagonal per a tothom"
L’evolució del nombre d’usuaris i usuàries del tramvia creixen de forma destacada des de l’entrada en funcionament l’any 2004, assolint actualment més de 100.000 viatgers en dia feiner, més que el que ha aconseguit els ramals de la flamant línia 9 i 10 del metro! És evident que la unió dels tramvies repercutiria en un increment de l’ús del transport públic perquè es guanyaria rapidesa, capacitat i cobertura (més territori servit). Un repartiment modal més just de l’espai públic entre cotxes, bicicletes, vianants i transport públic redundarà en la millora de la qualitat de l’aire. En definitiva, una Diagonal més democràtica, una Diagonal per a tothom. Cal tirar endavant ja una profunda reconversió urbanística i de mobilitat del tram central de la Diagonal en els seus 4 quilòmetres de longitud, que prioritzi els desplaçaments a peu, el transport públic i en bicicleta, amb menys fums contaminants, amb menys contaminació acústica, traient espai al cotxe privat. El pas del tramvia pel tram central de la Diagonal és la proposta més efectiva i eficient des del punt de vista de mobilitat, al mallar la xarxa ferroviària amb la creació nous intercanviadors, amb quatre línies de metro i amb totes les línies de metro del Vallès i les línies urbanes de FGC. Amb només 3,8 quilòmetres addicionals es pot doblar la demanda dels tramvies actuals, que sumen 29,1 quilòmetres.
En definitiva, fer la mobilitat més accessible, amable, democràtica i inclusiva passa per completar el tramvia al principal eix metropolità sense línia ferroviària. És l’hora de facilitar la vida als a les persones dels municipis veïns, a les persones dels nostres barris i municipis de de la primera corona metropolitana que depenen parcialment del Trambaix i Trambesòs pels seus desplaçaments, i que ho reclamen de forma constant. És l’hora d’ampliar les voreres pels vianants castigats avui pel vehicle privat. És l’hora d’atorgar a la bicicleta un carril segur i ample, digne de la seva contribució sostenible a la ciutat. És l’hora de proporcionar als treballadors i treballadores un mitjà de transport públic eficient, còmode, segur i d’accés fàcil per anar i venir de la feina. És l’hora de regalar-li un pulmó verd al cor de Barcelona, travessat des de fa anys per una espasa de fum i soroll.
Es per aixó que cal defensar l’interès general i demanar als grups municipals, especialment els de l’oposició, que apostin per la mobilitat sostenible amb el tramvia per la Diagonal, votant a favor de la seva realització i evitant comportar-se com a negacionistes del canvi climàtic i del transport públic.
