Després de València, la premsa fa la seva (per Oriol Lladó)

Aquest ha estat un cap de setmana intens per als periodistes ambientals, ben pendents de València on dissabte el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de l'ONU tornava a posar damunt la taula les dades objectives que indiquen que el canvi climàtic ja està passant. La pilota és ara a la teulada dels governs, que el mes de desembre, a Bali, han de mirar de trobar una concreció política al panorama incert i inquietant dibuixat per la comunitat científica. Els focus mediàtics han mirat una de les capitals dels Països Catalans durant set dies, aquí hi ha una petita mostra d'algunes de les reflexions i notícies relacionades. Ho pregunto jo mateix? És el que va fer l'articulista del New York Times Andrew C Revkin quan dilluns passat va enviar un email a un dels assessors del govern Bush sobre el canvi climàtic per valorar els resultats de la trobada de València. James Connaughton va respondre-li per telèfon i l'entrevista es reprodueix en aquest article. És curiós veure-hi el senyor Connaughton mirar de no quedar fora de joc negant el que ni tan sols l'assessor de Bush sobre canvi climàtic pot negar a aquestes altures... En canvi, proposa una lectura que sembla acceptar la gravetat del sobreescalfament però que introdueix dubtes pretesament raonables. Es pot definir el perill?, ve a dir l'assessor. El negacionisme es sofistica. Àfrica, el continent oblidat... ho recorda, oportú, el diari online sudafricà 'Mail&Guardian' que cita unes contundents declaracions del secretari executiu de la Convenció Marc de l'ONU sobre el Canvi Climàtic: 'Àfrica ha rebut poca ajuda fins ara per fer front al canvi climàtc, tot i que aquest fenomen afectarà el continent de forma molt severa. 'Àfrica és el continent oblidat, també en aquesta qüestió'. Un viatge als orígens de l'espècie... que no és cap sortida de to. En parla l'especialista de Ciència del Guardian, Ian Sample. El periodista explica la recerca de l'Institut Ambiental de l'University College de Londres que ha trobat relació amb diferents evolucions dels homínids amb puntes de forta variabilitat climàtica. La necessitat d'adaptar-se a un clima canviant va fer espavilar els humans primerencs i altres primats, sostenen els científics coordinats per Mark Maslin... la història va acabar bé, aleshores. Però i ara? També ens toca espavilar-nos, això està clar. El The Bali Times cita el calvinisme, en una curiosa ressenya de l'informe presentat a València. El diari anglòfon més llegit en l'illa d'Indonèsia que acollirà la crucial trobada internacional per parlar del post-Kyoto al desembre cita, de nou, el senyor De Boer, que és danès, com ens recorda el mateix diari, i el propi alt funcionari. 'Encara que vingui d'un país calvinista --diu De Boer--, no crec que el final del canvi climàtic estigui en el dolor i el sofriement, les dutxes fredes i l'anar a caminar a la feina'. Una anàlisi per arxivar a l'hemeroteca personal la que ens ofereix el redactor de temes ambientals de la Vanguardia, el sempre fiable Antonio Cerrillo. Ho fa a pàgina sencera al rotatiu català, aquest dilluns. El periodista situa el punt clau del procés més enllà de Bali, més enllà de Kyoto, fins i tot. On és l'autèntic 'turning point' que ha de marcar un autèntic 'abans i després', més enllà de les bones paraules i les fotografies de rigor? Bé, doncs l'endemà de les eleccions a la presidència als EUA. En aquell moment es començarà a escriure, per bé i per mal, l'estratègia mundial per fer front al sobreescalfament de la terra.