És una qüestió que mai no falta al final de les xerrades. Arriba el torn de preguntes i algú entre el públic aixeca la mà i demana si la planta que acabem de veure a les imatges, la planta de biometanització o aquesta estació depuradora tan moderna es poden visitar. I quan els dic que per descomptat, es miren els uns als altres com demanant perquè ningú no els ha proposat mai conèixer aquests equipaments.
Fa molt temps que insisteixo en el fet que caldria socialitzar els grans avenços que hem assolit al nostre país en temes de gestió d'aigües residuals, tractament ambientalment correcte de residus o valorització de la brossa. Potser si mostrem als ciutadans tots aquests equipaments s'ho acabaran de creure això de que els residus ja no són deixalles, o que s'està treballant de valent per tal d'assolir els estàndards europeus en matèria d'aigües residuals.
A Catalunya tenim actualment més de 340 estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) la ubicació de les quals és pot consultar aquí, i moltes d'altres en procés de construcció. Som, de lluny, la comunitat de l'Estat que més inversió i més esforç tecnològic ha dedicat a aquest important capítol de la qualitat ambiental. En canvi, molt poca gent ho sap això. I no estic parlant de portar els nens de l'escola a veure com funcionen aquests equipaments (que hauria de ser obligatori fins i tot a primària).
(F)
Em refereixo a l'oportunitat d'oferir als ciutadans de totes les edats (casals de gent gran, centres culturals, associacions, campaments d'estiu, caus, etc) la possibilitat de veure amb els seus ulls l'important esforç que requereix el tractament de les nostres aigües residuals. Ser conscients d'aquest fet per cercar la corresponsabilitat de tots. Potser llavors acabarien per desaparèixer per sempre més els maleïts bastonets de l'oïda que la gent llença al vàter i que suren a totes les basses de les depuradores o la quantitat d'objectes de tota mida, forma i usos que obstrueixen els filtres i les pintes de les EDAR.Fa un temps vaig proposar d'acompanyar un grup de ciutadans interessats en conèixer un d'aquests equipaments. Concretament una planta de triatge de residus municipals: allà on va a parar el contingut dels contenidors de recollida selectiva (en aquest cas el contenidor groc) abans d'enviar cadascun dels diferents materials a les fàbriques de reciclatge. Puc donar testimoni que van quedar bocabadats i que van prendre consciència instantàniament de la importància de fer-ho bé, d'evitar allò que els tècnics ambientals anomenen "impropis" i que alenteixen les tasques de reciclatge quan no les malmeten directament.
Està molt bé anar d'excursió als parcs naturals. És important gaudir de l'entorn, conèixer el nostre patrimoni natural i els esforços que s'estan fent per conservar-lo. Però potser ara ha arribat també l'hora de donar a conèixer a la gent la important indústria que treballa al nostre país a favor del medi ambient: millorant la qualitat de les nostres aigües o recuperant els materials que formen part de la brossa.
Anar d'excursió a la depuradora o a la planta de triatge: perquè no? M'agradaria animar tots els regidors, mestres, dinamitzadors culturals o tècnics d'esbarjo per tal que incorporin aquest tipus de destinacions al seu catàleg de sortides amb la gent. D'aquesta manera desenvolupareu una gran tasca per avançar cap a una societat més conscient dels reptes ambientals als que hem de fer front, i per tal de promoure la participació ciutadana en la millora del medi ambient.
