Dreta tendencial

L'espècie humana és de dretes. Queda dit. El progrés social, la solidaritat i l'equitat són invencions contra natura. Els ideals de l'esquerra contrarien l'ordre natural de les coses. Aquesta és la seva grandesa, justament, perquè aspiren a construir humanitat a partir de zoologia. Però van contracorrent. No restitueixen cap normalitat robada ni restauren cap equilibri perdut. Pretenen instaurar un generós desequilibri prospectiu, insòlit en l'univers zoològic de què emergim els humans. Per això l'ideari esquerrà tendeix a refredar-se tot sol, com l'aigua calenta privada de caliu. L'espècie humana és racista de mena, també. Totes les espècies ho són. La diferència inquieta els iguals, que se'n defensen. La zoologia no es basa en el respecte ni en el dret. El dret és una altra invenció humana, que mantenim amb esforç i contra tendència. Em sembla esplèndid, però no pas natural. Ens fa humans convenir accions que l'instint no indueix en els altres animals. Em sento humà quan em supedito a l'ordre jurídic, i em sento humà progressista quan faig del dret una eina d'equitat. Però si imagino que justícia i progrés ¿és a dir, sostenibilitat¿ són objectius tendencials de l'espècie, no passo d'humà equivocat. Quan l'esquerra deixa de remar, no s'estanca: recula. El corrent de l'abúlia zoològica se l'endú cap a l'estable cota zero del mar que no va enlloc. Cada infant neix ignorant i egoista. Aprèn amb esforç o no aprèn, esdevé solidari o ric indiferent. L'esquerra somnia en cultes humans progressistes. S'equivoca pensant que incultura i egoisme són vici o mancança. Són estat carencial espontani. La justícia no s'instaura denunciant el mal, sinó construint el bé. Voltaire contra Rousseau.