Dubtes sobre la 'congestion charge' de Londres
El periodista especialitzat en transport del Guardian (quins luxes que gasten, ja ho veuen, els del rotatiu britànic) informa aquesta setmana que els embussos que afecten Londres continuen a l'ordre del dia. Malgrat la tantes vegades citada 'congestion charge' volia resoldre el col·lapse circulatori a la capital, aquest es troba a un nivell similar al de l'any 2002, l'any en el qual l'exalcalde de la capital anglesa, Ken Livingstone, va situar-se en la avantguarda de les polítiques de mobilitat impulsant la limitació d'accés al vehicle privat. El nou alcalde, el populista (i popular) Boris Johnson no ho veu tan clar. Johnson ja està estudiant el fet de permetre a les motocicletes utilitzar els carrils de bus, així com altres iniciatives. De moment, segons l'article, no es planteja l'anul·lació de la taxa. Però el nou alcalde es proposa l'impuls d'una estratègia més flexible per abordar el problema del trànsit. Estratègia flexible? Diguem que rera aquesta fórmula s'amaga la forma que tenen els polítics hàbils de desmantellar discretament i amb elegància una iniciativa, per bona que sigui. Però era bona, realment, la taxa que havien de pagar les persones que volien accedir en cotxe a certes zones de la ciutat --al centre, en un primer moment, i a l'oest, en en segona instància? En els últims anys, s'han escrit milers d'articles sobre la iniciativa de Livingstone, i la seva solució ha estat esgrimida com una bona pràctica per experts i polítics d'arreu. També al nostre país. L'article en qüestió recull les opinions d'alguns especialistes: aquests argumenten que la congestió hagués estat molt pitjor sense la taxa... i que cal tenir en compte les obres que han afectat diversos carrers durant aquest últim temps i que potser, en efecte, caldria reduïr el temps de pas dels vianants en alguns punts. Boris Johnson, periodista de formació, domina bé el tempo periodístic. Les seves declaracions no ataquen la taxa, certament. Però el nou alcalde és més incert que el roig Livingston: el subtext de la notícia diu que la 'congestion charge' serà observada amb lupa a partir d'ara...
Cortazar, citat a Los Angeles Times
Los Angeles Times dedica un complet article al 'dissabte negre', que va col·lapsar les carreteres de França el primer cap de setmana d'agost. És un article força complet, en general ben escrit, i que comença de forma impagable, recordant el tantes vegades citat conte de Julio Cortazar. Aquell de la caravana del judici final, la que converteix els conductors atrapats en els fundadors d'un nou ordre social... El periodista del principal diari californià, Sebastián Rotella, entrevista alguns dels enginyers que, a l'estat veí, tenen cura del sistema de mobilitat. Una qüestió complexa, aquesta. El periodista passa per alt la perspectiva europea. Els Estats Units tenen complexe d'illa. Això es nota en la mirada de Rotella. Els països que conformen la Unió Europea no són pas cap illa, formen part d'un continu indiscutible. Els llegendaris embussos a l'autorroute du soleil poden atribuir-se al particular -i pintoresc, suposo, a ulls d'un californià- caràcter dels francesos. Però formen part d'un fenòmen clarament transnacional, que sobrepassa les fronteres dels estats: els ciutadans d'arrel africana, per exemple, aprofiten aquestes dates per tornar a casa, els europeus assedegats de sol que fan cap a la península ibèrica o itàlica no són només francesos, sinó belgues, holandesos, alemanys... I la concentració de les vacances en unes poques setmanes no és tampoc un problema únicament francès. Avui la 'societat' nascuda del col·lapse circulatori imaginada per Cortazar seria clarament políglota.
