De l'ecologisme se n'ocupen els ecologistes, però qui s'ocupa de l'ecologia? Els ecòlegs, no; es dediquen a estudiar-la. Els ecologistes, tampoc; es dediquen a denunciar agressions ambientals. Qui s'ocupa de l'ecologia, doncs? Bé o malament, els gestors de la cosa pública. O sigui els polítics. Partim d'aquí, que és realitat.
La formació ecològica dels polítics sol ser escassa. També n'és la seva formació econòmica, però en tenen consciència i recorren als economistes. Però no recorren als ecòlegs. Tampoc no hi ha gaire ecòlegs dedicats a assistir polítics. Els economistes consagrats al sector públic són abundosos; els ecòlegs, una raresa. Quina política ambiental es pot fer en aquestes condicions? Doncs una cosa comparable a una política sanitària sense epidemiòlegs.
No parlo de tècnics ambientals, que n'hi ha molts. Parlo de pensadors ambientals, d'estrategs de l'ambient que puguin aconsellar un polític sobre, per exemple, la gestió de l'aigua en un context d'escassesa. Sabem fer canonades. Sabem estudiar la fauna fluvial. Sabem calcular tarifes. Sabem gestionar xarxes. Sabem analitzar l'aigua. Però, sabem navegar amb lògica ecològica en aquest mar de destreses contraposades?
L'ecologia és una disciplina sistèmica. Hi ha una ecologia de les disciplines, també. Qui és qui i qui fa què en el sistema socioeconòmic és com dir quin organisme s'ocupa de quines funcions en l'ecosistema. El sistema econòmic és un ecosistema. Però l'ecologia de l'ecosistema socioeconòmic és a les beceroles. Jo en dic socioecologia i tracto de dedicar-m'hi, convençut que és la manera de fer gestionable l'ecologia. Si fos així, de l'ecologia se n'ocuparien, com cal, els polítics assistits pels socioecòlegs. Ara ens entenem.
Socioecologia
Què és un socioecòleg? Fa dècades que m'ho pregunto. No sé què deu ser, només sé quines coses faig. Per exemple: analitzar amb sentit ecològic els processos productius, perquè són part de l'ecosistema. I, conseqüentment, trobar maneres que puguin inscriure-s'hi sense causar pertorbacions. Pertorbacions a qui? I què és una pertorbació, a més? Preguntes enutjoses, sí. Les respostes prefabricades i dogmàtiques tranquil·litzen, però no resolen res.
Suposem que pertorba qui compromet la sostenibilitat del sistema. I, o bé, qui perjudica força i a molts. Quant i a quants? Aquesta és la mena de qüestions molestes que cal anar contestant. La socioecologia seria una modesta manera d'elaborar i compilar respostes provisionals a totes aquestes preguntes. El resultat seria un corpus de pràctiques adequades que fan possible la conversió del pensament en realitat. És a dir, una destresa que permet ocupar-se de l'ecologia, a més d'estudiar-la. Et pour cause, que permet d'ocupar-se de l'economia sense trencadisses ambientals antieconòmiques.
La pràctica política necessita, amb la crisi més que mai, la destresa socioecològica. Quan les consideracions ambientals eren un paràmetre irrellevant de la matriu socioeconòmica -de la mateixa manera que eren menors les afectacions sobre l'ambient de l'activitat productiva-, la política podia prescindir de l'ecologia. Ara són significatives: aigua, energia, salut... Amb l'ecologisme no basta: organitza la denúncia, però no corregeix la disfunció. I amb l'estudi autoecològic, tampoc. Més socioecologia, per favor.
