Comença de nou el curs escolar. Es tanquen els casals d'estiu i s'obren les activitats anomenades extraescolars que són una barreja entre pròrroga de la jornada escolar i cangur de nens per a pares que no poden conciliar la feina amb la família. Ni durant l'estiu, ni tampoc ara, durant el curs, no hi faltaran activitats relacionades amb el medi, l'estalvi d'aigua i el reciclatge. Tot molt políticament correcte.
Per als més profans en matèria d'educació infantil i juvenil (és a dir, per a aquells que no tenen fills en aquestes edats) només aclarir que, al marge del programa escolar formal, les escoles, les associacions de pares i mares, les institucions públiques i empreses especialitzades posen a disposició de les famílies un ric programa d'activitats, a cavall entre el lleure i l'educació, per acabar de "farcir" el dia dels petits i jovenets. Aquest programa inclou temes clàssics com l'anglès, la música o els esports. Però avui dia s'hi pot trobar de tot: des de classes de cuina a tallers de circ, passant per tota mena de treballs manuals com el macramé, la ceràmica, estampat de samarretes i, com no, l'art de reciclar.
(F)
Tot depèn de la proactivitat i imaginació dels agents que impulsen els programes o els proposen. I també, se suposa, de la demanda. Així, no és gens d'estranyar que en un casal d'estiu una criatura s'hagi passat les tòrrides setmanes de juliol en un programa temàtic de conscienciació sobre la sequera i l'estalvi d'aigua i comenci el curs inscrit en el taller d'horticultura ecològica o de cuina orgànica. En el millor dels casos, aquestes activitats estaran inscrites en un programa més ampli, escolar o municipal d'Agenda 21 o escola verda. En el pitjor dels casos, el nano passarà l'hora sense pena ni glòria, amb la sensació que això del medi ambient és un tràmit més, com l'hora de bàdminton o de flauta travessera.De ben petits entrenem els nens per anar triant i destriant entre una plèiade confusa i eclèctica d'opcions: anglès o francès? Futbol o basquet? Piano o guitarra? Medi ambient o cuina? Malauradament, d'aquestes opcions no es sortiran necessàriament joves amb un millor nivell d'anglès (això ja ha quedat demostrat), ni amb millors hàbits esportius, ni amb habilitats per a la música, ni, és clar, amb una millor sensibilitat per a les qüestions ambientals. Tanmateix, en el cas de les llengües, els esports o la música sí hi ha una certa garantia de "presa de contacte". En el cas dels tallers de medi ambient, no sembla tan clar que aquesta hagi de ser la porta d'entrada cap a les ments juvenils.
Fa temps que les universitats parlen de la necessitat d'ambientalitzar els curriculums acadèmics i introduir el pensament de la sostenibilitat de forma transversal en les disciplines. Aquesta és una tasca difícil que ben poques universitats catalanes han aconseguit (per no dir cap) si no és en estadis molt primaris. L'educació primària i secundària també té aquest repte perquè no n'hi ha prou de mostrar els problemes i reptes ambientals de forma aïllada, com una curiositat, sinó que cal inscriure'ls en el mateix model educatiu. A aquest efecte, cal felicitar les escoles que treballen en programes com l'Agenda 21 escolar o la xarxa d'escoles verdes que, amb totes les seves limitacions, al menys ofereixen un marc més coherent per a les activitats relacionades amb el medi.
