Eficiència a l'ajuntament (per José Luis Gallego)

A l'ajuntament del meu poble la gent va en màniga curta. L'altre dia, en acostar-me per demanar uns certificats, vaig quedar de pasta de moniato en veure que la calefacció està a tota marxa com si estiguéssim vivint l'hivern més fred del segle. Segurament algú va programar la calefacció a l'octubre i ningú s'ha molestat en corregir el termòstat. 'S'hi està bé en samarreta a l'arxiu... deixa-ho córrer, nosaltres fem la nostra tu'. Bé, si poguéssim veure com surt la calor per sota la porta d'entrada, com es precipita cap a fora a través de les finestres mal tancades en ple hivern... Si fóssim capaços de mirar l'ajuntament des de lluny, amb unes ulleres d'aquelles màgiques, que ens permetessin observar aquestes fuites a totes les cases, veuríem l'edifici deixant anar l'escalfor per totes bandes, com aquelles màquines de vapor dels ferrocarrils antics, amb aquelles bufades de fum blanc que feien en arribar a l'estació: per davant, per sota i per dalt. CO2 a punta pala. No ens podem arribar a imaginar la quantitat d'energia que malbaraten els edificis públics per culpa d'aquesta manca de responsabilitat. Parlo del meu ajuntament però hagués pogut posar com exemple la seu de districte de qualsevol barri de Barcelona, l'hospital provincial que sigui, una biblioteca municipal o un casal de gent gran. Algú s'hauria de posar seriós amb aquest tema. Algú hauria de cridar a l'ordre els responsables locals per donar exemple i observar un ús més eficient de la calefacció als equipaments municipals. Tècnics d'organitzacions de consumidors i entitats ecologistes van sortir al carrer fa poc amb els seus aparells i van anar a casa de la gent a mesurar l'energia que estava consumint la caldera per valorar després l'augment de temperatura que s'aconseguia a canvi dins de l'habitatge. Es veu que l'operació és relativament senzilla: tant per tant dóna tant, no hi ha més. I els resultats van ser llavors prou clars: més d'un 30 % de l'energia que fem servir per escalfar casa nostra la perdem sense treure-li profit, la llencem. Això com a mitjana: hi ha habitatges on aquesta desproporció arriba a superar el 50 %. Dit d'una altra manera, a molts habitatges gaudim de la meitat del que consumim, paguem el doble d'energia de la que en realitat fem servir i ens podríem estalviar, com a mínim la meitat de les emissions de CO2. Bé, ara el que resta per fer es una ecoauditoria d'aquest tipus als edificis públics. Senyors regidors, contractin aquests tècnics per anar equipament per equipament amb les seves eines de mesurar. Que els facin un informe i que sigui vinculant, si us plau. Mirin-s'ho bé, això, i facin el favor de posar-hi remei. Ja sabem que potser és molt costós i que els diners al consistori per això del medi ambient són pocs. Però la pregunta és: fins a quan estan disposats a esperar per tal de posar-s'hi? No s'hi senten vinculats amb les conseqüències de l'escalfament? Facin de l'eficiència una responsabilitat compartida amb els ciutadans.