L'any 2020 es configura com a element clau de la política d'estalvi energètic de la UE. Conegut és el triple objectiu marcat per la Directiva 2009/28/CE per a 2020 a la qual s'estableix un estalvi del 20% en el consum d'energia primària, un augment del 20% de la producció d'energia procedent de fonts d'energia renovables i una reducció d'un 20% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Aquesta directiva no fa més que identificar els principals problemes energètics als que s'enfronten les economies desenvolupades actualment, és a dir, dependència energètica (gairebé el 80% a Espanya i el 50% d'Europa depèn de fonts energètiques externes), seguretat de subministrament (donat l'esgotament d'algunes fonts d'energia primària no renovables) i sostenibilitat (és a dir, aconseguir el necessari equilibri entre creixement econòmic i contaminació).
En aquest context cobra especial importància la preocupació per l'eficiència energètica. Per què? Si volem aconseguir el nostre triple objectiu per al 2020, es fa necessari reduir el consum energètic, és a dir, estalviar energia. A Espanya, suposa un important repte ja que és un país d'una alta intensitat energètica, és a dir, el consum d'energia per unitat de PIB és molt alt.
Els Plans d'Acció d'Eficiència Energètica 2008-2012 duts a terme en els països de la UE-27 sota la Directiva 32/2006 i els recentment aprovats per a 2011-2020 es plantegen amb un doble objectiu: l'estalvi energètic i l'estalvi d'emissions de CO2. Els plans neixen amb l'objectiu de millorar l'eficiència energètica dels països de la UE-27. La millora de l'eficiència energètica es pot aconseguir produint la mateixa quantitat però consumint menys energia, o bé produint més quantitat però consumint la mateixa energia. En definitiva, el conjunt de mesures proposades en els esmentats plans d'acció pretenen reduir el consum d'energia per unitat produïda, el que comporta reduir la intensitat energètica. A partir d'aquests estalvis energètics, els plans incorporen objectius de reducció d'emissions de CO2, contribuint així a un altre dels grans objectius de 2020.
En el cas espanyol, el Pla d'Acció d'Eficiència Energètica 2008-2012 estimava un estalvi d'energia final de 59.454 Ktep per a tot el període. Així mateix, el pla estimava una reducció de les emissions de CO2 en 238.130 KtCO2. La incorporació dels resultats assolits el 2010 al Pla d'Acció d'Eficiència Energètica 2011-2020, permeten posar de manifest l'eficàcia dels plans, pel que fa a la consecució dels objectius previstos. El 2010, els resultats assolits tant d'estalvi final d'energia com d'estalvi d'emissions superen les previsions. Així, el 2010 l'estalvi final d'energia efectiu és gairebé un 3% superior al previst, aconseguint la suma de 11.946,20 Ktep, mentre que l'estalvi efectiu d'emissions supera les estimacions en un 45%, el que es tradueix en un estalvi de 66.120 KtCO2.
En aquest sentit, és interessant destacar que en l'exercici de les mesures encaminades a la millora de l'eficiència energètica i de la reducció de les emissions de CO2, es demostra que els costos de transacció presenten una alta variabilitat, el que es tradueix en que, en alguns casos, poden arribar a suposar una veritable rèmora per a l'èxit d'aquestes mesures.
La necessitat de substituir fonts d'energia primàries no renovables per renovables constitueix un dels principals focus d'atenció de la política energètica europea. No obstant això, la política d'incentius de foment de fonts d'energies renovables no està exempta de polèmica. En el cas espanyol, el sistema d'incentius basat en primes a la producció ha donat lloc a un important volum de dèficit de tarifa del sistema elèctric. L'increment en la producció d'energia procedent de fonts d'energia renovables contribueix sens dubte a assolir els objectius per al 2020, però, la quantitat en forma de primes destinada a la seva introducció en el mercat elèctric espanyol és qüestionat. Fins al juliol, el dèficit de tarifa assolia la xifra d'aproximadament 3.800 milions d'euros.
Si a manera d'assaig, prenem el valor econòmic de les emissions de CO2 evitades amb l'ús de fonts d'energies renovables (EE.RR.) subjectes al règim especial (RE) al mercat elèctric espanyol (és a dir, les energies renovables que reben primes) i el comparem amb el volum de primes que reben, observem que, aproximadament només entre un 15-20% de les primes vindrien explicades per la reducció d'emissions de CO2 que aquestes fonts d'energia renovables de RE generen (prenent el preu del CO2 en Borsa). Lògicament, aquests resultats canvien depenent del preu del CO2 considerat. Tanmateix, són càlculs a tenir en compte a l'hora de prendre les decisions de política energètica.
*Article complert publicat al blog Inspira de la Fundació Roger Torné.
