Arran de l'episodi de la DANA a València, s'han anat repetint premisses sobre la neteja de les riberes dels rius, el canvi climàtic i altres aspectes que convé aclarir.
Des de l'Associació Espanyola d'Arboricultura volem reivindicar el paper del bosc de ribera i aclarir certes informacions errònies sobre la DANA.
En primer lloc, escoltem constantment que en cap cas cal tocar la ribera dels cursos fluvials (rius i rieres) i que aquest fet ha agreujat el desastre. En canvi, en tractar-se en gran part de casos en espais molt alterats, des de l'AEA diem SÍ a la neteja de runes, escombraries, restes vegetals i al control d'espècies exòtiques invasores com les canyes (Arundo donax), que proliferen sense l'ombra dels arbres del bosc de ribera.
A l'altre extrem, esbrossar-ho tot i deixar el riu 'pelat' propicia l'augment de la velocitat de les aigües, l'erosió i a més afavoreix que les canyes creixin més.
Si pensem en el passat, en un bosc de ribera estructurat segons el tram corresponent de la llera, amb els seus oms, àlbers, pollancres, freixes o salzes i els arbustos associats (tamarius, baladres o murtes) i no àmplies zones degradades, amb extensos canyissars com trobem actualment, podem intentar explicar el nostre argument.
De fet, en vídeos i imatges de la catàstrofe no es veuen arbres flotant, s'aprecien canyes que SÍ cal netejar, així com branques i troncs secs i morts, que poden generar preses petites, que quan l'aigua empeny amb força, rebenten i tot és arrossegat, generant majors uns danys més grans. Els arbres i arbustos vius, amb arrels vives que subjecten el terra, són els que frenen la velocitat de l'aigua i fan que la terra no acabi arrossegada i dipositant-se després a les parts baixes com hem vist. Els arbres fixen la terra veïna al riu, si no existeix, aquesta terra es converteix en el fang que envaeix els carrers de les nostres poblacions, i no així la canya que es fractura molt fàcilment i no reté el terra en tenir un sistema radical molt superficial.
Per altra banda, és fals que la neteja de les riberes estigui prohibida. Algunes accions, com l'eliminació d'espècies exòtiques invasores, el desbrossament de vegetació en zones concretes o la retirada d'escombraries i altres residus, estan permeses i recomanades en projectes de restauració.
No obstant això, les Confederacions Hidrogràfiques exigeixen que aquests treballs es facin de forma controlada i supervisada per assegurar que no s'alterin negativament les condicions naturals del riu. És a dir, aquestes actuacions a les riberes dels rius estan molt regulades i requereixen estudis i permisos previs. El resultat no sempre és satisfactori a curt termini, a causa de la gran capacitat de rebrotar d'aquestes plantes i requereix intervencions reiterades, complexes i costoses. Encara que com s'ha vist als esdeveniments recents és una tasca necessària, igual que mantenir i replantar els boscos de Ribera.
En una explicació més profunda, l'energia irresistible de l'aigua prové de la seva quantitat (cabal) i de la velocitat a la qual circula (derivada del desnivell i la secció de la llera). La primera depèn de la mida i les característiques de la conca que rep la pluja, i les dues variables bàsiques són la quantitat d'aigua que cau (precipitació) i la infiltració del sòl (la part que és interceptada i retinguda i no va directament a la llera).
Pel que fa a les precipitacions, l'escalfament del mar i la generació cada cop més recurrent de DANAs no apunten a ser molt optimistes, ja que un fet objectiu és que la temperatura del mar en aquests darrers anys ha augmentat i està 2 graus més calenta.
Pel que fa a la infiltració del sòl, la pavimentació de grans superfícies (edificacions, vials, aparcaments...) i la manca de vegetació fa que la infiltració sigui menor, per la qual cosa destaquem la importància del servei ecosistèmic de regulació clar dels boscos a l'hora d'esmorteir i retenir part d'aquestes precipitacions.
D'aquí també l'aposta per una renaturalització de les poblacions i les ciutats que es van construir en territori inundable, que hi integrem la natura, pensant solucions menys grises, com a superfícies cobertes de formigó, les canalitzacions, etc. i comencem a pensar en verd, donant pes a les solucions basades en la naturalesa, com ara la implantació de SUDS.
L'aparició de canyes (Arundo donax), colonitzant aquestes vies respon a processos molt complexos i la gestió del seu control mereix un debat propi. Però el que està és clar que la vegetació arbòria associada a les riberes de les lleres té uns efectes positius clars: generen exposicions ombrejades que controlen l'expansió de les canyes i les seves arrels limiten la capacitat erosiva dels marges evitant els arrossegaments de fang.
Cal recordar que l'horta valenciana és fruit en bona part d'aquests processos erosius tan violents del llevant peninsular i que aquest sòl fèrtil prové d'inundacions reiterades des de sempre. Urbanitzar els antics terrenys d'horta sense considerar els espais inundables, la morfologia de les lleres i la seva dinàmica hidràulica no sembla el més encertat.
Quan anem amb cotxe per Espanya, com identifiquem la presència dun riu? Els identifiquem a la distància per la línia d'arbres que serpenteja acompanyant el riu, l'anomenat Bosc de ribera. És el que sempre ha estat i és el que cal cuidar i incentivar.
