El bosc és salut. Un titular bonic i cert que, tanmateix, es queda curt. El bosc és vida, en realitat. Que els ho expliquin si no als 1.600 milions de persones d'arreu del món que depenen del bosc directament per sobreviure. La contundència de la xifra, la qual fa referència sobretot a les cultures indígenes establertes principalment a Amèrica, Àsia i Àfrica, ens convida a anar una mica més enllà atès que som molts més els que depenem del bosc per a sobreviure.
(F)
Comencem per la foto gran
Els boscos tropicals produeixen un 40% de l'oxigen del planeta i és en els ecosistemes forestals que es conté el 80% del CO2 que hi ha a la superfície, i un 40% del carboni que hi ha en el subsòl. Els boscos asseguren el 80% de la biodiversitat al món i frenen l'extensió del canvi climàtic, a més d'assegurar aigua i fonts d'alimentació i evitar l'erosió i la desertificació. Mantenir-los no és un luxe de país ric, és una necessitat imperativa en les societats benestants, però també en les més vulnerables.
És, en definitiva, un repte d'abast planetari, perquè el sobreescalfament a la terra té (i tindrà encara més) impactes brutals sobre la nostra salut: falta d'accés als aliments i a aigua potable, extensió de noves malalties, augment de la freqüència i la intensitat de fenomens meteorològics extrems... La població infantil és la més vulnerable a aquests escenaris. Una notícia massa previsible, malauradament.
Fixem-nos en la fotografia, a detall
A nivell global, un 30% del bosc mundial format per uns 4.000 milions d'hectàrees, es fa servir per a la producció de fusta i llenya, un 24% per a l'obtenció de productes no fustaners (bolets, fruits, plantes medicinals). Un 12% es dedica a la conservació i un 4% a les funcions socials com el lleure o el turisme.
Aquest 4% ens interessa especialment, en aquest article. Perquè és en aquest petit percentatge on trobem la majoria de parcs naturals. El bosc com bala d'oxigen, refugi i oportunitat de retrobament i descoberta; el bosc com a pacte ja que la figura del parc natural pressuposa una construcció social d'un espai delimitat i protegit, obert a la visita i la interacció ciutadana. Cada any, 6,5 milions de persones visiten els espais naturals protegits de Catalunya, segons dades oficials.
Catalunya té 165 espais d'especial valor ecològic, que estan protegits pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN), amb una superfície equivalent al 30% del territori català i responen a figures de protecció diferents.
Les nostres ciutats estan envoltades de boscos... i també, per sort, de parcs naturals, alguns dels quals, per la seva proximitat als nuclis habitats tenen un caràcter quasi urbà, com és el cas de Collserola i en menor mesura, ja que és un espai amb zones de gran rotunditat natural, el del Montseny, reserva de la bioesfera per la Unesco.
(F)
La proximitat de la superfície boscosa als nuclis urbans és clau, no només per una qüestió lúdica o esportiva. Els boscos propers a les ciutats alliberen oxigen i fixen el diòxid de carboni. Al costat d'aquest important paper en la regeneració de l'aire, filtren les partícules de pols i amorteixen el soroll (funció que pot arribar a tenir un efecte de reducció de fins a 20 o 30 db). A més, les corrents d'aire de l'interior del bosc ajuden a dissipar la calor i la contaminació dels nuclis propers. Un arbre filtra fins a 7.000 kg de pols i tòxics. Collserola té 6.800 ha de bosc, segons dades d'espais naturals de la Generalitat de Catalunya.
Aquestes dades no són menors: la proximitat a vies de trànsit intens (carreteres, autopistes, però també alguns carrers de grans ciutats) provoca contrastables problemes de salut, especialment destacables en els nens. Un estudi de la Universitat de Southern California, ressenyat a Inspira, observava una menor capacitat pulmonar en els nens de 10 anys que vivien a 500 metres d'una d'aquestes vies. Un altre estudi de la mateixa universitat assenyalava que es podia reduir significativament el risc de patir asma i sibilances en la respiració allunyant la pròpia residència dels 75 crítics a uns 300 metres de seguretat.
És important, per tant, incorporar la visita als parcs naturals i altres zones boscoses properes (fins i tot si és el cas dins les nostres ciutats) en la quotidianitat familiar, tot programant activitats tranquil·les amb els nostres fills (passejades, excursions, jocs...). Els parcs del nostre país ofereixen moltíssimes opcions a les famílies, com podeu comprovar en aquests enllaços.
Mapa amb els espais naturals de Catalunya
Agenda d'activitats al Parc Natural del Montseny
Itineraris al Parc Natural del Montseny
Rutes turístiques - Palau Robert
Als parcs o espais naturals sumem fer salut i passar-ho bé. Una combinació que guanyadora, que cal aprofitar.
