El Brasil a les portes del nou mil·lenni (un article de Jordi Bigues)

Quan un periodista va demanar a Marina Silva (44 anys), la ministra de Medi Ambient del Brasil, que resumís les propostes del seu president, va contestar: "L'era Lula és la d'un pacte entre la política, la societat i les seves institucions. No creure en l'omnipotència de l'Estat ni en polítics salvadors de la pàtria." La senadora del Partit dels Treballadors (PT) per l'estat d'Acre és una amazònica de soca-rel. Nascuda en un seringal, membre del Conselho Nacional dos Seringueiros, recorda la mítica imatge de Chico Mendes, el líder dels treballadors del cautxú, assassinat el 22 de desembre de 1988. Ara, quan l'atenció de la premsa internacional al nou govern van minvant, és hora de remarcar que, per primera vegada, un esforç continuat ha aconseguit, després d'anys d'experiències, fer-se amb el govern d'un gran estat com és el brasiler. Que allò que és nou ha nascut i allò que és vell és en retirada, malgrat els intents de mantenir el passat amb polítics com Cardoso. La victòria electoral del PT, recordem-ho, ha tingut lloc en un estat federal amb 180 milions d'habitants i una superfície de 8 milions de quilòmetres quadrats. Diferents analistes han explicat quin és l'estil del Partit dels Treballadors i diferents polítics de casa nostra s'han volgut fer la foto amb el nou president. La veritat és que, lamentablement, som lluny d'aquella experiència que tampoc té referències al continent: un partit plural, sense orígens estalinistes ni socialdemòcrates, molt arrelat en els moviments socials als quals atribueix una funció política decisiva, no subalterna. Els condicionants, però, són enormes. La situació econòmica, la pressió del Fons Monetari Internacional i el crim organitzat deixen un marge de maniobra molt reduït. De fet, ningú no pot demanar miracles i, com sempre hauria de ser, el judici a l'acció de govern es farà a partir del que faci amb el marge de maniobra que sempre hi ha i no a partir dels factors condicionants. En aquest sentit, posar els drets fonamentals de la població (a l'alimentació, a l'escolarització, al treball amb sentit, a l'habitatge adequat, als drets de les dones) davant de tot és una condició necessària per bastir una democràcia avançada i entorn els quals es pot aconseguir un ampli suport social. A diferència de les experiències castristes, sandinistes i similars, el paper de la societat civil no havia estat mai tan decisiu. El paper de l'Estat en aquelles experiències sempre va ser preponderant. En aquesta direcció, la meta anunciada per Lula com a eix de govern per als pròxims quatre anys és garantir que cada brasiler pugui menjar tres vegades al dia. Això, si bé és possible implementar-ho durant un cert temps amb l'ajuda pública, no es podrà mantenir a cinc o deu anys vista sense el desenvolupament d'una economia solidària que permeti integrar en la producció els sense terra i sense feina. Fer-ho d'una manera sostenible pot ser una experiència transcendental. Les necessitats d'aquests cinquanta milions de ciutadans es poden cobrir promovent el microcrèdit i les tecnologies d'escala humana (solar, descentralitzades, de sobirania alimentària...), que obrin la porta al desenvolupament d'iniciatives empresarials emprenedores, similars a les que estan germinant en diferents països. Aquests dos aspectes, un nou tipus de democràcia participativa i noves formes d'organització social per produir, si bé són temes imperatius del Brasil actual, toquen d'igual manera la humanitat sencera. És difícil pensar que es pugui aconseguir un desenvolupament sostenible sense una nova ciutadania i amb les estructures que van promoure i van créixer amb un model insostenible. El III Fòrum Social Mundial, que tindrà lloc del 23 al 28 de gener a Porto Alegre, pot ser el coixí que el govern de Lula, que integra Gilberto Gil, del Partit Verd, necessita en l'àmbit mundial. Lula hi serà, de la mateixa manera que no perdrà l'oportunitat per fer-se escoltar al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Evitar l'aïllament és vital en aquests moments. Jordi Bigues