La crisi econòmica, la contaminació, els límits de velocitat (fixos i variables), la crisi energètica... tots aquests assumptes sembla que tenen solució: el cotxe elèctric. El ministre del ram vol que circulin el 2014 un milió de vehicles "verds" a Espanya, i algunes automobilístiques com Nissan s'han apressat a liderar el projecte, sempre que els donin un cop de mà, doncs estaven despistats construint vehicles 4x4 al pitjor estil americà. Les menors emissions in situ del cotxe elèctric o híbrid animen els que defensen per igual l'estatu quo i la lluita pel canvi climàtic, mentre que alguns pobres i maltractats conductors, atabalats per perdre uns 10 segons per quilòmetre recorregut a 80km/h respecte al límit convencional, veuen en el cotxe elèctric la fi de la persecució "amb ànim recaudatori".
És realment el cotxe elèctric la panacea, encara que sigui només en l'important sector del transport? Començarem per recordar a un il·lustre absent: el cotxe d'hidrogen, una altra bala d'argent que anava a convertir-se en la solució a la crisi del petroli i que no resisteix les comparacions amb el cotxe elèctric. Ens servirà per a recordar que tant el cotxe elèctric com el d'hidrogen només fan que utilitzar energia que s'ha generat en un altre lloc, i no sempre de la manera més neta. Així, cal tenir en compte que l'ús de bateries o cèl·lules de combustible "no contaminants" el que fan és desplaçar la contaminació al lloc on s'ha generat l'energia necessària per a carregar aquesta bateria o dissociar la molècula d'aigua. I el mateix per al fantasmagòric cotxe d'aire comprimit.
(F)
En el cas, sens dubte preferible, que l'energia usada com origen per a aquests vectors tingui un origen renovable, convindrà recordar que, cruel termodinàmica, a cada transformació, cada emmagatzematge, cada transmissió des de l'origen (fotovoltaic, eòlic, termoelèctric, etc.) a la destinació final es produeixen pèrdues que afecten al rendiment general del procés, obligant-nos a dimensionar adequadament les nostres fonts. Valgui aquí l'exemple d'un cotxe elèctric amb frens regeneradors que carrega les seves bateries a partir de panells fotovoltaics: del 100% de l'energia solar rebuda, només entre un 15 i un 20% es converteix en energia útil a causa del rendiment de les plaques. Comptant que partim de 100kWh d'electricitat d'origen renovable sortint del panell en corrent altern, perdrem un 10% en la transmissió, i un 15% més en la conversió a corrent continu i la càrrega de la bateria i un 10% més en la conversió d'aquesta energia en força motriu que mogui el cotxe. Resultat, dels 100kWh inicials solament hem convertit en energia útil per a moure el cotxe uns 69kWh.Evidentment, els rendiments del motor de combustió interna són encara pitjors, i això sense comptar els enormes costos ambientals de les seves emissions. Podríem preguntar-nos llavors perquè va triomfar el cotxe amb motor de combustió interna enfront del de motor elèctric: conspiracions a part, hi ha una clara i rotunda resposta: per la densitat energètica del combustible. Mentre que el límit teòric de les bateries de liti-ió podria arribar a una densitat de 3MJ per kg, el gasoli arriba a una densitat de 50MJ/kg.
Existeixen però altres qüestions, com ara la fabricació de les bateries i el seu cicle de vida complet, els materials (el liti) necessaris per a la seva fabricació, o la mateixa energia necessària per a fabricar un cotxe. En definitiva, el cotxe elèctric també està subjecte a límits. I cal pensar que la proliferació de l'ús del vehicle privat i la seva apropiació de l'espai públic no milloraria solament amb substituir uns vehicles per uns altres: els embussos de cotxes elèctrics potser serien més nets, però no menys problemàtics.
La solució doncs no pot passar solament per la substitució. Cal canviar més, per a necessitar menys. Transports col·lectius de qualitat al costat de cotxes elèctrics compartits, per exemple. Producció de proximitat, teletreball, plans de mobilitat, detenir la tendència cap a la suburbialització del territori, en definitiva, abans de pensar en com serà el cotxe del futur cal plantejar-se com anar cap a un futur on el cotxe privat sigui menys necessari.
