El fred com a esquer (per José Luis Gallego)

Davant la persistent i rigorosa onada de calor d'aquests dies, els comerços del centre de les gran ciutats catalanes estan fent servir el mateix esquer per atreure els clients. I no es tracta dels aparadors farcits de presumptes 'gangues' d'estiu. No, es tracta de quelcom més seductor i agraït entre turistes i passejants: el fred. Abans de posar-me a escriure aquestes línies per deixar-vos-les aquí, al peu del nostre roure virtual, he fet una prova empírica per tal de agafar embranzida. He baixat caminant per la Rambla Catalunya de Barcelona un petit tram, res, el que va del carrer de València al de l'Aragó. Ja n'he tingut prou. En passar per davant d'una perfumeria sense portes, es a dir, una botiga d'aquestes que sovintegen als centres comercials de ciutats com ara Figueres, Reus, Manresa, Vic o Lleida, per posar l'exemple, amb tota la façana oberta de bat a bat al carrer, he rebut una seductora carícia d'aire fred que m'ha fet entrar per recuperar l'alè. No és broma. Avui estem de rècord a Barcelona: el rellotge de fora casa 38 graus. No només m'ho crec sinó que penso que es queda curt. La sensació de xafogor passa de llarg els 40. He entrat a l'interior del comerç (gairebé m'ha xuclat, de fet). Feia olor d'aeroport: amb aquesta barreja embriagadora de fragàncies d'alta cosmètica. Però el que feia per sobre de tot era fred. Molt de fred. El comerç estava ple de gent. Ningú no comprava res, només polvoritzaven l'atmosfera de la botiga de perfum (l'ambient era insuportable) Fins i tot els que duien productes a les mans és resistien a passar per caixa. Si estava tant bé dins aquell frigorífic... En un moment donat he tret el cap a la rerebotiga i he pogut comprovar la causa: la temperatura que havien obligat a assolir al seu potent sistema d'aire condicionat era brutal: 21 graus. A jutjar per l'èxit de convocatòria, segurament aquest aparell ha estat la inversió més rentable que ha fet el botiguer, una altra cosa és si compensa. La despesa energètica segurament obligarà l'amo a fer front a una potent factura elèctrica a la tardor, però llavors la caixa ja estarà feta. Negoci rotund. Una altra cosa és la despesa ambiental. Si a la factura elèctrica se li pogués afegir el cost de les emissions i la derivada de les conseqüències climàtiques que ha generat l'aparell funcionant a tot drap al llarg de l'estiu llavors li sortiria car aquest abús insolidari de l'equipament. Reproduir un ambient hivernal en plena canícula a l'interior d'un comerç obert al carrer de pam a pam suposa un malbaratament d'energia i una càrrega ambiental intolerables. La pregunta és: han parlat amb aquests comerciants els responsables ambientals de les administracions? Algú s'ha dirigit a ells o, millor encara, els ha enviat un educador ambiental per fer-los veure l'aberració que suposa mantenir una temperatura de 21 graus a dins la botiga mentre fora en fa més de 40? Què no han de fer els deures de la sostenibilitat ells també? En tot cas, això em confirma la necessitat d'incorporar d'una vegada i el més aviat possible una taxació que penalitzi el malbaratament energètic i doni premi a l'eficiència. Altrament, entrarem en aquella perversió del missatge que ens està portant del 'qui contamina paga' al 'com que pago, contamino'. Els ha de sortir més car tot això, a aquesta gent. Què en penseu vosaltres?.