La meitat de la població del planeta ja viu en ciutats. Més de dues terceres parts de l'energia consumida al món es consumeix a les ciutats, i a elles hem d'atribuir també més del 70% de les emissions globals de CO2. Segurament aquestes xifres creixerien si es comptabilitzessin també els consums i les emissions indirectes que necessiten els territoris urbans per funcionar.
En el futur, aquesta tendència s'accentuarà. Segons l'Agència Internacional de l'Energia, el 2030 les ciutats consumiran el 73% de l'energia i emetran el 76% de les emissions de CO2. Per quan arribi aquest any, el 60% de la població mundial serà "urbanita".
(F)
Si tinguéssim que categoritzarles pel tipus d'energia que fan servir, diríem que les ciutats són fonamentalment elèctriques: el 76% de l'electricitat consumida al món es consumeix a les ciutats. Avui dia, la majoria d'aquesta electricitat es produeix en centrals de carbó, gas natural i nuclears. Comparativament, el consum de petroli a les ciutats respecte el total mundial és baix: 'només' un 63% del petroli es consumeix en l'àmbit urbà, gràcies al transport públic i a que pràcticament ja no s'utilitza el petroli en la generació d'electricitat.D'altra banda, és en els països en desenvolupament on s'estan donant les taxes d'urbanització més altes. La concentració de població en ciutats s'està produint sobretot a l'Àsia i el continent africà. La tendència és la mateixa arreu el món, però el fet que el desenvolupament urbà sigui més gran en alguns països proporciona oportunitats clares per a promoure un urbanisme menys intensiu en recursos.
Però no només cal mirar els països en desenvolupament. No podem oblidar que el major consum energètic per càpita (i també les majors emissions de CO2) es dóna als països industrialitzats, i que en aquests, la mitjana de consum en les ciutats és tan sols un xic menor que en les àrees rurals.
Idealment, les grans àrees urbanes dels països rics haurien de seguir una dieta energètica a força d'estalvi, eficiència i energies renovables. I això no només passa per una substitució de tecnologies energètiques, sinó per una redefinició d'usos en el territori que contribueixi a disminuir la dependència en energia i materials de les grans ciutats. Algunes ja han posat aquest fil a l'agulla.
(F)
Nova York ha presentat el seu Plan NYC, que pretén reduir el consum energètic en un 30% en els pròxims 10 anys, així com preparar-se davant una eventual pujada del nivell del mar a causa del canvi climàtic. Londres també té el seu, The London Plan, amb l'objectiu de disminuir el consum energètic, augmentar la penetració de les renovables, prioritzant l'eficiència, la rehabilitació de zones i habitatges, i l'eradicació de la pobresa energètica (que també existeix al primer món). Altres ciutats, com Portland, inclouen també el pic del petroli en la seva llista de preocupacions mediambientals, i es plantegen plans més ambiciosos i amplis, com la reducció d'un 50% del consum energètic o la recerca de la "cohesió comunitària" com a pilar de la sostenibilitat urbana.El major obstacle per a convertir la progressiva urbanització de la població mundial en una millora de la sostenibilitat és el nostre model de creixement. A la Xina, els habitants de les ciutats consumeixen gairebé el doble d'energia que en les zones rurals (i encara així el consum per càpita d'un xinès és tres vegades menor que el d'un europeu). L'ideal seria que s'urbanitzessin amb criteris de sostenibilitat, minimitzant les necessitats de mobilitat i el tràfec de materials, i construint habitatges que produeixin negavats. Però, més enllà de projectes anecdòtics, en quin mirall s'estan mirant els habitants dels països en desenvolupament? Probablement en el d'arribar com més aviat, i a qualsevol preu, al benestar material que hem gaudit fins a ara els països rics.
