La sostenibilitat ha passat de ser una opció de prestigi moral i ambiental a una obligació per a la supervivència individual i col·lectiva.
Imatge: Unsplash. Aron Visuals
El respecte i la convivència de l’ésser humà amb el planeta han arribat a un punt tan límit que, tot i que es compleixin rigorosament tots els Acords de París de l’any 2020 per limitar l’increment de la temperatura -fins a 1,5 graus per sobre dels nivells preindustrials-, els científics vaticinen que, com a mínim, s’acabarà incrementant en 2,7 graus com a mínim.
És a dir, ja no es tracta que no puguem fer marxa enrere en la destrucció del nostre entorn natural, sinó que ni tan sols podem assolir els objectius marcats tres anys enrere. Si fem les coses bé -és a dir, tal com ens vam autoimposar- el mal que farem a la Terra serà el doble del que podríem haver fet 36 mesos enrere. Però sembla que ni tan sols en aquest context l’ésser humà és capaç de fer un tomb radical a un sistema productiu que ja ha esquerdat des de fa temps la nostra particular pròrroga climàtica.
" Però sembla que ni tan sols en aquest context l’ésser humà és capaç de fer un tomb radical a un sistema productiu que ja ha esquerdat des de fa temps la nostra particular pròrroga climàtica. ."
És per aquest i molts altres motius (que ni de bon tros tindríem espai per enumerar en un mateix article) que assumeixo el càrrec de Cap de Redacció de Sostenible.cat amb una doble responsabilitat. La primera, pel que suposa afrontar el repte de coordinar un mitjà de comunicació de medi ambient, sostenibilitat i ciència com és aquesta revista, una referència dins del sector des de fa gairebé dues dècades. La segona, pel compromís de parlar amb el rigor i l’exactitud de fer-ho en un moment tan delicat com el que vivim avui en dia.
Any rere any se sobrepassen els rècords d’altes temperatures, d’anys menys plujosos, d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i de manca de neu durant gairebé 10 mesos a unes cotes que abans quedaven emblanquinades més de la meitat de l’any. És per això que les seccions de Medi Ambient dels mitjans de comunicació han de deixat de ser una simple part del noticiari per passar a protagonitzar, malauradament, bona part dels informatius diaris. Ja no hem de parlar de sostenibilitat com una pota més del mapa mediàtic: el medi ambient forma part de tot el que ens envolta. I tot el que fem té una afectació directa en la conservació del nostre planeta.
Prendre consciència que tot el que fem a la nostra vida ha d’anar en connivència amb una sèrie de valors respectuosos amb el planeta no és fàcil. Requereix educació, pràctica i molta disciplina. I tractar-ho amb el rigor informatiu necessari encara ho és més. És per això que espero estar a l'altura de tots aquells lectors i lectores que ens han acompanyat durant tant de temps. Amb tot el respecte, encetem una nova etapa amb una il·lusió desbordant, que al mateix temps es converteix en una gran responsabilitat sobre tots els que liderem la revista amb la intenció d’estar a l'altura dels temps que vivim.
" Sense un esmolat sentit crític no seria possible tirar endavant Sostenible.cat."
Sense un esmolat sentit crític no seria possible tirar endavant Sostenible.cat. El mateix sentit crític que ens transmeteu tots els usuaris i usuàries que visiteu el nostre web cada dia, un fet que ens exigeix mantenir-nos en un altíssim nivell periodístic. Sense vosaltres, tot això seria impensable.
Gràcies per seguir caminant amb nosaltres i creient en un digital que és més necessari que mai. Perquè el vertader sentit de la sostenibilitat, o l'integrem tot junts, ara i per sempre, o no el podrem recuperar mai més.
