El moviment d'Aalborg, deu anys després (un article de Txema Castiella)

Accedeix a la biblioteca de notícies publicades sobre Aalborg + 10

El primer que sorprèn és el sol de mitjanit. Aalborg està situada al nord de Dinamarca i aquesta situació nòrdica explica aquest cicle de llum i ombres que tan ens fascina per la novetat. La nit no acaba de fer-se i el dia despunta quasi sense deixar espai per a la foscor. Fins a aquesta latitud han viatjat més de mil representants -polítics i tècnics- de diferents ciutats europees per tal de celebrar de nou la Conferència Europea de Ciutats i Pobles per la Sostenibilitat. Una cita que tenia caràcter simbòlic per dos motius: perquè es celebrava justament deu anys després de la primera d'aquestes magnes assemblees i perquè es celebrava justament al mateix lloc on aquesta s'havia produït: la ciutat d'Aalborg. Entre mig hi ha hagut altres cites (Lisboa 1996 i Hannover 2000), però la d'aquest 2004 tenia tot l'aire d'una merescuda celebració, una mena de retorn als orígens. En aquesta dècada que hi ha entre les dues cites han passat òbviament moltes coses. Però la més significativa, almenys pel que fa al tema de la Conferència, era constatar l'existència d'un ampli moviment local actiu i bel·ligerant en favor d'un nou model de desenvolupament urbà, més sostenible. La declaració coneguda com la Carta d'Aalborg, signada el 1994, ha tingut un excepcional impacte pel que acostumen a ser aquest tipus de declaracions institucionals. La Carta -un text ben escrit i honest- assumia amb claredat la responsabilitat de les ciutats del món desenvolupat en relació als problemes ambientals de la humanitat i proclamava la voluntat de treballar per canviar el nostre model de vida urbà. Al grup inicial de 80 ciutats que la van signar el mateix mes de maig de 1994, quan va tenir lloc la conferència, se'n van anar afegint altres fins arribar a les més de 2.000 que hi ha a hores d'ara. Aquesta xifra mostra l'impacte d'aquesta voluntat del món municipal d'avançar plegats. En aquest deu anys, les energies renovables s'han fet visibles a les nostres ciutats, s'han assajat programes innovadors per fomentar una mobilitat més sostenible, la recollida selectiva s'ha generalitzat. Milers de ciutats europees disposen ja d'una Agenda 21 que marca tendències del canvi desitjable. A la vegada, com no podia ser d'altra manera, alguns reptes perduren o s'han agreujat. L'ocupació del sòl de forma extensiva, l'augment del consum energètic o de la producció de residus són alguns dels més clars en l'àmbit ambiental, però també hi ha nous reptes socials, amb l'augment de la pobresa i la integració de la nova immigració. El propi èxit de la Carta d'Aalbörg exigia ara alguna cosa més que la repetició d'una declaració similar. Però, encara més, hi havia la consciència compartida que el valor de les paraules s'ha desgastat en aquests 10 anys. El canvi polític i cultural que suposa la transició cap a la sostenibilitat ha guanyat algunes batalles i la més clara potser és la del llenguatge. Desenvolupament sostenible és una expressió que, sense perdre el seu sentit necessari, ha perdut el valor de canvi que tenia ara fa 10 anys i ha esdevingut una expressió políticament correcta que anima moltes declaracions, cartes i manifestos. Per això el document aprovat aquest anys 2004 porta per nom els Compromisos d'Aalborg. L'objectiu és ressaltar que el món local és un espai on s'uneixen sovint la teoria i la pràctica, on les paraules van acompanyades d'acció. El document es caracteritza per ser un document en dos temps: la seva acceptació obliga als signants a concretar en els propers 24 mesos quines seran les seves fites i objectius pels propers anys. Una idea de compromís que simbolitza la mateixa idea de canvi que el 1994. Deia irònicament Albert Camus que "el deure és allò que esperem dels demés". La noció de compromís és, precisament, el que esperem de nosaltres mateixos. La Carta d'Aalborg no va ser l'únic producte concret de la cita del 1994. També es va presentar la Campanya Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles, una eina organitzativa que ha mantingut viu l'esperit d'Aalborg al llarg d'aquests deu anys, difonent la Carta i recollint noves adhesions, editant un butlletí internacional, mantenint un web propi i convocant els Premis "Ciutat Sostenible". La Campanya ha possibilitat la coordinació de 10 xarxes d'autoritats locals existents en l'àmbit europeu (ICLEI, CEMR, Eurociutats, Energie-Cités, Klima-Bündis, Med-Cités, Ciutats Saludables, etc.). Tanmateix, hi ha molts dubtes i incerteses sobre la continuïtat de la Campanya. El principal problema és el financer, des que el desembre passat sorprenentment la Comissió Europea va aturar el suport econòmic que li havia donat en els últims tres anys, adduint problemes administratius. Fins ara, la Campanya gaudia també de suports externs en forma de ciutats patrocinadores (Malmö, Hannover, Lliga Italiana de les Agendes 21, i Diputació i Ajuntament de Barcelona). Però aquesta situació obligarà a cercar noves formes de finançament que hauran de passar necessàriament per una ampliació de les ciutats patrocinadores. Però també obligarà a cercar fórmules organitzatives que no suposin la creació d'una nova xarxa de ciutats, la qual cosa no serà fàcil pels problemes administratius i legals que suposa operar en el terreny internacional. Sigui com sigui, hi ha consens en que cal mantenir una estructura mínima que, en forma de paraigües, coordini les xarxes i els esforços, més que no pas crear un nou ens per competir, perquè també sembla que hi ha moltes xarxes europees i la realitat fa que competeixin entre elles també per accedir als fonts comunitaris. En qualsevol cas, la cita d'Aalborg + 10 no fa sinó reforçar la necessitat d'una Campanya a nivell europeu, que serveixi d'estímul i d'impuls a l'acció local coordinada. Les ciutats necessiten actuar unides en l'esfera internacional. Encara més les ciutats petites i les de tamany mitjà. En aquest sentit, la ciutat d'Aalborg -amb 160.000 habitants i un dinamisme envejable en temes ambientals i socials- simbolitza perfectament el retrat robot de la majoria de ciutats que han participat en aquesta Conferència. Perquè al costat de les grans ciutats participants (Roma, Barcelona, Oslo, Viena...) la gran majoria han estat ciutats de menys de 200.000 habitants, que han demostrat una vegada més que la capacitat d'innovació i el coratge en afrontar els reptes actuals no depenen de la dimensió sinó de la voluntat. Per aquestes ciutats -que sovint no formen part per raons obvies de les grans xarxes internacionals- encara és més important l'existència d'una Campanya Europea d'aquest tipus, plural, descentralitzada i igualitària. De la participació en aquesta Conferència Europea del 2004 destaca un fet de gran interès: la major presència de ciutats mediterrànies -Espanya i Itàlia amb moltíssima diferència per sobre de la resta de països- suposa un canvi de centre neuràlgic que es va desplaçant dels països nòrdics a la zona mediterrània. Per suposat, un suposat rànking de ciutats participants per països no informa de compromisos, ni d'interessos o realitats. Possiblement calgui llegir-ho en clau de procés: moltes ciutats nòrdiques, centreuropees i angleses porten molts més anys treballant per la sostenibilitat urbana i no necessiten potser de l'impuls col·lectiu amb tanta intensitat. Però en tot cas, també es un fet positiu comprovar la participació mediterrània perquè denota, com a mínim, una voluntat d'enfortir les noves polítiques urbanes. En el cas de l'estat espanyol, al costat de la presència de ciutats d'Andalusia, Castilla-la Mancha o el País Basc -amb el suport del Govern Basc- destaca per la quantitat i la implicació activa la delegació de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat coordinada per la Diputació de Barcelona, que ha donat un suport decidit a aquesta presència col·lectiva catalana, que ha estat més que significativa. La ciutat d'Aalborg ha tornat a ser, doncs, la capital del moviment local per la sostenibilitat. No ha estat un Congrés -amb coneguts experts i ponències magistrals- sinó més aviat una assemblea de socis que han intercanviat experiències i han debatut sobre prioritats. Cal ressaltar aquest aspecte: els ponents -sobretot de les nombroses sessions pràctiques- han estat sempre responsables locals que han exposat els seus projectes i les seves realitzacions. Al davant sempre hi havia un grup de col·legues, desitjosos de contrastar experiències, d'agafar noves idees, de sentir-se part d'un col·lectiu. Perquè això és l'essència segurament d'un moviment: intercanvi entre iguals i sensació de pertànyer a un projecte col·lectiu, cadascú des del seu lloc, des de la seva ciutat. L'ampolla d'aigua -buida- que els organitzadors van regalar a cada participant pot resumir molt bé aquesta sensació: una idea, un projecte, una acció. L'aigua a la ciutat d'Aalbörg prové dels aqüífers propers. Sotmesa a controls de qualitat, no necessita rebre cap tractament addicional. L'ampolla duu incorporada una etiqueta similar a les de l'aigua embotellada comercial que informa "Tap water: aigua de l'aixeta. L'aigua pura i fresca d'Aalbörg prové directament del subsòl". Tots els participants estàvem convidats a anar omplint l'ampolla de l'aixeta durant els 3 dies. La ciutat estimula així l'estima per aquest recurs natural i la necessitat de preservar l'entorn de contaminants, per tal que l'aigua pugui ser sempre aigua pura i fresca i un símbol de la qualitat ambiental urbana.

Txema Castiella Ajuntament de Barcelona Membre del Comitè Organitzador d'Aalbörg + 10.