Porto molts anys dedicant bona part de la meva tasca com a divulgador ambiental als mitjans de comunicació a promoure la participació ciutadana en la reducció i la recollida selectiva dels residus. I ho faig per que vaig aprendre també fa molts anys que els residus ja no són escombraries, i que la gestió ambientalment responsable de la brossa és una de les millors contribucions que podem fer a la millora del nostre entorn. Es per això que em sento especialment orgullós de l'alt nivell de participació ciutadana que hem assolit en aquest àmbit.
Fa només vint anys a Catalunya no reciclàvem ni un 2% dels envasos que arribaven al mercat. Amb l'arribada de la Llei de Residus (Llei estatal 11/1997, de 24 d'abril, d'envasos i residus d'envasos) i la implantació progressiva del sistema escollit llavors per recuperar-los, el de recollida a través dels contenidors selectius, la taxa va pujar fins al 5% aquell mateix any i es va enfilar fins el 20% l'any 2.000. Vam començar forts, molt forts.
(F)
Però és que només 15 anys després de la seva implantació, i gràcies a la important tasca de sensibilització i educació ambiental que ha dut a terme aquest equipàs, aquest "Green Team" format per l'Agència de Residus, els ens locals, les escoles i moltes entitats ambientals que s'han dedicat a informar i formar l'hàbit de reciclar, hem aconseguit arribar al 80% en el reciclatge d'envasos (dades oficials de l'Agència de Residus a finals del 2011: 78%). Una fita del tot espectacular.
Els ciutadans de Catalunya hem donat una autèntica lliçó de responsabilitat fins assolir uns nivells de participació ciutadana en la recollida selectiva de residus que ens situa al capdavant d'Europa. Ens hem de sentir doncs molt orgullosos. Ara però ens queda el més difícil: mantenir-nos en aquest nivell i mirar d'avançar cap a l'excel·lència fins arribar al 90 o el 95%. Però el que cal també és reconèixer que el sistema ha funcionat, que els ciutadans ho hem entès, que hem acceptat la nostra responsabilitat i (com tantes i tantes vegades en tantes qüestions de país) i hem donat una lliçó de competència, empeny i compromís social.
(F)
Per això entenc com a falsa la polèmica que s'ha generat en torn a la darrera campanya de sensibilització ciutadana per promoure l'eficiència en el reciclatge.
El que podem fer ara, mentre mirem d'incrementar una mica més aquests alts nivells de participació ciutadana, és intentar millorar el procés reduint els errors. I aquest ha estat el sentit que ha donat lloc a la campanya "Envàs on vas?" mirar de fer entendre els ciutadans que un penja-robes no va al groc perquè no és un envàs i al groc, tal i com va ser estipulat fa 15 anys per la Llei de Residus, només hi van els envasos que no siguin de vidre ni de cartó. Que potser caldrà posar-hi un altre contenidor per aquests tipus de materials? Doncs potser si, s'hauria d'estudiar en tot cas. Però avui per avui i tal i com tenim el sistema muntat un penja-robes no va al groc, de la mateixa manera que tampoc no hi aniria a dins una màquina de recollida d'envasos si estiguéssim participant en un sistema de devolució i retorn. Ni tampoc una nina no hi va. Ni una galleda. Ni un mòbil.
Però és que això no té res de nou. Al contrari, és del tot redundant. Aquest missatge fa 20 anys que mirem de traslladar-lo als ciutadans tots els que, d'una manera o altra i des de diferents àmbits, mirem de sumar esforços per reduir el impacte ambiental de la gestió dels nostres residus fent-ne divulgació de la recollida selectiva. Què té de nou dir que una paella no va al groc?
Separar abans de reciclar i posar-hi cada cosa al seu lloc. Aquesta fou la idea inicial, per això el que diu la campanya no suposa cap canvi respecte el que personalment vinc dient des de fa vint anys. Ara s'ha volgut posar-hi l'èmfasi en la necessitat d'afinar una mica per guanyar en eficiència tot reduint el nivell d'impropis: és a dir, d'aquells residus que, amb tota la bona voluntat, dipositem per error al contenidor on no hi van... ni mai han anat.
(F)
Catalunya és el país del reciclatge. I per això només a casa nostra una campanya com la que estem comentant pot haver generat tant d'interès i despertat tantes passions. I és que a d'altres indrets, com que la gent passa olímpicament de reciclar, tant se li en fot el que li diguin del que va o deixa d'anar als contenidors.
Aquí no, aquí la gent està compromesa amb el reciclatge i per això ha estat la campanya publicitària més comentada dels darrers anys. Durant les darreres setmanes tothom ha parlat de reciclatge, era emocionant escoltar els acalorats debats sobre el que va i el que no va al groc, blau, verd i marró.
Ara el que cal és esperar el proper informe de caracteritzacions, és a dir del nivell d'impropis detectat als contenidors després de la campanya, per veure si ha baixat (estàvem en un preocupant 28% en el cas del groc). I si és així la campanya haurà estat, no només un èxit absolut en sensibilització, sinó un gran pas cap a aquesta excel·lència que ens hem marcat com a fita. I ja us dic ara: m'hi jugaria un pèsol que així serà.
