Catalunya és una de les regions naturals amb més diversitat geològica de la Unió Europea.
Escòcia, un país de proporcions molt semblants a les de Catalunya, és un exemple en la conservació del patrimoni geològic. Foto: Getty Images
Tot i que Catalunya té el patrimoni geològic més ric i divers de la península Ibèrica, que és una de les regions naturals amb més diversitat geològica de la Unió Europea, se’n parla molt poc. I quan se’n parla, sembla com si la gea s’acabés amb els recursos minerals i els riscos geològics que ens poden afectar. De fet, el patrimoni geològic és la part del patrimoni natural del país que ha estat més marginada en les polítiques de conservació, des de la transició democràtica.
L’any 1992 l'ONU va promoure el famós Conveni de la Biodiversitat, del qual s’acaba de celebrar la 29a Conferència de les Parts. Però no n'hi ha hagut cap conveni equivalent dedicat a la geodiversitat. Molt sovint es parla de la biodiversitat com si fos equivalent a Natura, obviant el patrimoni geològic que la sosté, i que ens sosté a tots, així com els seus múltiples valors. A la Unió Europea, la situació és similar. La Xarxa Natura 2000 es fonamenta en dues directives, una pels hàbitats i l’altra pels ocells, com a indicadors de biodiversitat, però no hi ha cap directiva per conservar el patrimoni geològic, ni se’n parla.
Catalunya té el patrimoni geològic més ric i divers de la península Ibèrica.
A Catalunya, quan es va elaborar el Pla d’espais d’interès natural, aprovat l’any 1992, es va fonamentar en atributs de les comunitats vegetals. Posteriorment, s’hi van incorporar uns pocs espais pel seu valor geològic, sobretot cons volcànics, però el patrimoni geològic no s’hi va incorporar realment, mai va tenir un tractament similar al de la vegetació.
Tot i la importància que la gea té en la configuració del país, la morfologia del territori i la diversitat paisatgística, és un fet que els biòlegs, zoòlegs i ecòlegs sempre han estat més nombrosos que els geòlegs, i sobretot han estat millors divulgadors, i generalment més compromesos en les iniciatives de conservació del patrimoni natural. L’emblemàtic Llibre Blanc de la Natura als Països Catalans (ICHN 1976-1988) va dedicar poques pàgines al patrimoni geològic. Això explica que elements patrimonials del màxim valor, com el volcà Croscat -segurament el més recent de la península Ibèrica- s’haguessin salvat gràcies a mobilitzacions populars que, a finals dels anys 1970, van aturar les extraccions mineres que el devoraven. Des de 1982 és una reserva natural.
L’antic Servei Geològic i l’actual Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya han mostrat poc interès pel tema, orientant els seus esforços cap al coneixement científic del substrat o aspectes vinculats amb els recursos o els riscos geològics. No va ser fins a l’any 1999 que començà a elaborar-se l'Inventari d’Espais d’Interès Geològic (IEIG) amb un conveni entre l'extint Departament de Medi Ambient i habitatge i la Universitat de Barcelona, coordinat pels geòlegs Jordi Carreras i Elena Druguet, amb la col·laboració d’una quarantena de geòlegs més, entre els quals l’autor d'aquest article.
Som una de les regions naturals amb més diversitat geològica de la Unió Europea.
L’IEIG va prioritzar dos criteris: representativitat i diversitat, però va tenir en compte també els criteris de singularitat i excepcionalitat, així com altres criteris com l’estat de conservació, grau d’amenaça, l’accessibilitat i la potencialitat d'ús, és a dir, el valor educatiu, turístic, etc. El criteri més important per definir els geòtops i geozones de l'IEIGC fou el valor científic dels elements geològics, és a dir, un valor intangible que evoluciona en funció de les descobertes científiques, les quals poden revalorar o devaluar certs Espais d’Interès Geològic (EIG).
Es varen identificar, inicialment, uns 400 geòtops i geozones, dels quals se’n varen seleccionar posteriorment uns 150. Els EIG estan agrupats en vuit conjunts temàtics: petrològics, mineralògics, sedimentològics i estratigràfics, paleontològics, cronoestratigràfics i litoestratigràfics, geomorfològics, tectònics, i de geologia econòmica i transformacions antròpiques.
Hom volia que l'IEIGC reflectís tots els valors principals del ric patrimoni geològic de Catalunya, de manera que el criteri de significació fou molt important. La selecció dels 150 EIG es va fer per mitjà d'un debat intern, entre experts, a partir dels criteris esmentats. Els autors reconeixen que la mostra d’espais inclosa en l’inventari no és «perfecta ni completa», i admeten que té «força mancances», sobretot en l'àmbit de la hidrogeologia (surgències, coves i avencs, dolines) i de la geodinàmica externa (dunes o lliscaments).
La majoria dels espais inclosos en l’IEIGC es troben dins del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya, però això no en garanteix la conservació.
La difusió de l’IEIGC va ser tímida: va començar al web de l'extint Departament de Medi Ambient i Habitatge, on es van anar pujant, a poc a poc, les fitxes dels EIG compresos a l'inventari, fins assolir els 158 que hi ha actualment. Estan distribuïts així: 71 al domini pirinenc, 62 al domini catalànide i 25 a la conca de l’Ebre. Aquest mapa en mostra la distribució geogràfica. Fins a l’any 2007 no es varen editar uns senzills tríptics informatius. Ara com ara, l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya es pot consultar al web de Transició Ecològica, Medi Ambient i Sostenibilitat.
La majoria dels espais inclosos en l’IEIGC es troben dins del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya, però això no en garanteix la conservació, sigui perquè aquells espais protegeixen legalment altres valors, sigui perquè l’instrument legal no és eficaç o no s’aplica. La darrera avaluació de l’estat de conservació dels EIG, publicada l’any 2021, mostra que un 24% d’EIG es trobaven sotmesos a impactes significatius i que la tercera part pateix una evolució negativa del seu estat de conservació. I només en un 28% dels EIG existia informació o es programaven activitats amb relació als seus valors geològics.
L'Estratègia de patrimoni natural i biodiversitat de Catalunya, aprovada el 2019, inclou la geodiversitat i estableix objectius i indicadors, encara pendents d’assolir. Per altra banda, segons l’article 2 de la llei que creà l’Agència de la Natura de Catalunya l'any 2020, una de les seves missions és la de conservar la geodiversitat del país. És d’esperar que quan es posi assumeixi aquesta responsabilitat que ha estat menystinguda fins avui.
Com es podria conservar el ric i divers patrimoni geològic que hem heretat? Es podria fer valdre i aconseguir una implicació social a favor seu? A Europa tenim alguns bons exemples, i en un pròxim article exposaré l'exemple d’Escòcia, un país de mida semblant a Catalunya, que trobo particularment inspirador.
