El que no és notícia

El que no és notícia És gairebé un gènere periodístic: fer la noticia del que no és noticia, rescatar dels marges l'actualitat vertiginosa dictada per les grans agencies informatives allò que, malgrat tot, continua tenint interès. El diari The Guardian, titulava aquesta peça el passat dimarts, 30 de maig, amb un lúcid 'The silent tsunami'. L'autora, Glennys Kinnock, hi compara els titulars generats per un ban de limitació d'ús d'aigua a Anglaterra -a causa de la sequera que viu el sud de l'illa- amb la crisi alimentària que viu l'est d'Àfrica. L'ONU apunta que just després del tsunami del 26 de desembre de 2004, al sudest asiàtic, 2,5 milions de persones necessitàven ajuda humanitària; actualment, aquest número és força major a l'Àfrica. Per cert, que l'autora de l'article... no és periodista. Però no som només els periodistes, els que no estem a l'altura d'aquesta greu situació. Ho denuncia la mateixa autora: també els polítics i funcionaris internacionals 'obliden', amb desesperant recurrència, les urgències del continent més pobre. I el que comença a deixar de ser-ho En un excel·lent reportatge, el diari francés Liberation relata les dificultats amb la qual l'ajuda humanitària internacional es distribueix a Indonèsia, on el recent terratrèmol es va sumar, amb sinistra coincidència, amb els efectes, encara no païts del tsunami de fa un any i pocs mesos. No hi ha una coordinació real i amb dades actualitzades que pugui oferir una visió de conjunt, imprescindible per detectar prioritats i decidir línies d'acció. Explica aquesta precària visió general la pobra infraestructura política i administrativa, però també la desconfiança -en part justificada, no cal dir-ho- de les organitzacions no governamentals estrangeres que només volen treballar 'sobre el terreny' i prefereixen fer els seus informes particulars, que no pas participar en d'altres de col'lectius. El que hi explica Arnaud Dubus és fàcilment aplicable en d'altres territoris de països en vies de desenvolupament que han patit desastres. Per cert, que amb data de 6 de juny, els morts pel terratrèmol de fa uns dies a Java (Indonèsia) ja són 5.800. Els nois del verd El New York Times presenta als seus lectors un article de títol ben curiós; The Greener guys, que, lliurement, vindria a ser alguna cosa així com els 'nois que fan el verd'... com aquell que fa 'el bé', puntualitzo jo, tot prentent-me una llicència. El reportatge explica, entre d'altres, el cas de l'empresa Timberland i els seus projectes per reduir les emissions de gasos que provoquen l'efecte d'hivernacle. El cas de Timberland no és únic. Johnson&Johnson, Dupont, 3m, Gap, IBM, Advanced Microdevices s'han compromès voluntàriament a complir el protocol, explica el New York Times. L'autor apunta que alguna de les empreses s'hi ha vist mig obligada perquè té divisions en països on s'ha signat el tractat de Kyoto. Tan se val. No es tracta de demanar carta de 'puresa', sinó accions amb resultats concrets. Als Estats Units alguna cosa es mou, malgrat la flagrant tossuderia del seu principal líder polític. Reivindiquem el rat penat És el diari mexicà La Jornada, el que en aquesta notícia es fa ressó del paper plaguicida dels rat penats en l'agricultura. Mèxic és el cinquè país del món amb major varietat de rates penades, només per darrera Colòmbia, Equador, Perú i Brasil. 'Cada uno se alimenta de alrededor de 10 gramos de insectos cada noche. Si esto lo llevamos a la aritmética, cada millón de murciélagos destruye 10 toneladas de insectos cada noche. De ellos, entre 60 y 70 por ciento son plagas agrícolas. Si desaparecieran todos los murciélagos insectívoros del país, en tres meses no tendríamos cosechas'. Ho apunta en una entrevista Rodrigo Medellín de l'Instituto de Ecología de la UNAM. Tanmateix, subratlla que són el grup de mamífers que més ràpid està minvant en termes numèrics. La raó la forma una equació ben coneguda: el vandalisme, la ignorància i la pèrdua d'hàbitats per l'impuls de complexos turístics i urbans. Google maps, en verd La gent de Google ha pintat de verd una de les seves eines més flamants, el prodigiós Google Maps. Tot coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, els enginyers de l'empresa californiana, juntament amb l'Earth Day Network, han posat en marxa un servei que remarca itineraris turístics, empreses, serveis i activitats relacionades amb el medi. L'objectiu? Conjugar la millor informació amb la major rapidesa i claredats possibles. De moment, l'experiència es fa només als EUA, de cara aquest estiu. Es tracta d'un bon aliat per organitzar les vacances que, no obstant, caldrà anar ampliant. Ho explica la mateixa Google en el seu bloc corporatiu. Debat sobre les nuclears, a xarxanet L'article Greenpeace, nuclears i canvi climàtic: la credibilitat del discurs, de Carles Armengol, publicat al portal de la Xarxa Associativa i de Voluntariat de Catalunya fa unes setmanes, ha despertat aquests dies dues respostes tan contundents com enraonades. Sergi Rovira i Jordi Armadans responen les reflexions d'Armengol, que reclamava un canvi de consideració de les nuclears, que veia com un instrument a considerar en la lluita contra el canvi climàtic. Sergi Rovira, a L'energia nuclear, altra vegada apunta que 'El sistema energètic ha de tendir al model Internet amb unes normes comunes i acceptades i amb milions d'entrades petites i molt diverses arreu del món i, alhora, milions de consumidors, això pot garantir l'estabilitat i el creixement energètic'. Aquest model, naturalment, xoca de ple amb el proposat per aquest 'revitalitzat' lobby pronuclear. Jordi Armadans, per la seva banda, es pregunta a Protegim-nos de la moda nuclear, arran del desmantellament d'una central nuclear als EUA, que tot i que fa anys que es va iniciar el tancament, aquest no es donarà per tancat fins el 2040, 'És això un procés net, segur i raonable? Cal, a més de mantenir les que ja tenim arreu del planeta, crear-ne encara més? Segur?'. Baltasar, a El País El nou conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya escriu, tot coincidint amb el Dia del Medi ambient, a El Pais un article sobre la contaminació atmosfèrica. En un to més reflexiu que propositiu, Baltasar encerta quan diu 'quizá aún no somos lo bastante conscientes de que la contaminación atmosférica, a pesar de tener consecuencias tan evidentes como la que pueda generar un vertido de petróleo al mar o a los ríos, tiene un impacto sobre la calidad de vida y la salud de la gente más que preocupante. De hecho, estudios europeos recientes demuestran la magnitud de la afectación sobre la salud humana y destacan que las muertes prematuras producidas por la contaminación atmosférica por partículas en suspensión incluso llegan a superar la tasa anual de mortalidad por accidentes de tráfico'. En aquesta manca de consciència hi trobem molts ciutadans... però també alguns dels nostres polítics, no els sembla? Nuclears a Austràlia Finalment, el Herald Sun, d'Austràlia, es fa ressò en aquesta notícia de dimarts, 6 de juny, de l'oposició que ha generat el projecte de John Howard, primer ministre federal del país, per explorar la conveniència d'instal·lar reactors nuclears. El govern federal d'Austràlia que repreenta un país que és dels principals productors de carbó del món, i solitari aliat dels EUA en la seva política contrària al tractat de Kyoto, és el trist -i preocupant- exemple d'un govern que es nega a afrontar la realitat. Els diferents estats que formen Austràlia reclamen que els 500 milions que es destinaran a fer l'estudi es destinin a investigar sobre la tecnologia del carbó net, que es revelaria, segons aquests governs, com la font d'energia del país en un futur. Tanmateix, Greenpeace també en recel·la. En una nota de premsa, la delegació australiana de l'entitat ecologista recorda a Howard que té l'oportunitat de no casar-se ni amb la 'màfia nuclear' ni amb la 'màfia del carbó'. Greenpeace cita al primer ministre australià que, recentment, el govern espanyol va decidir abandonar les nuclears, sumant-se a Suècia, Bèlgica i Alemanya.