Durant molt de temps, bona part de l'acció municipal en matèria de gestió de residus s'ha vingut focalitzant en la implantació dels diferents models de recollida selectiva que permeten una valorització dels materials que composen les diferents fraccions dels residus sòlids urbans (RSU), és a dir, aquells que s'originen en les activitats domèstiques i comercials dels nostres pobles i ciutats.
I això és important. Ho és per un doble motiu. Primer perquè s'aconsegueix traslladar als ciutadans la idea fonamental que els residus han deixat de ser escombraries, i segon perquè s'habilita un mecanisme de participació ciutadana en les tasques de millora i conservació del medi ambient que pot servir per enfortir la musculatura social en aquest important àmbit. Vull dir que qui pren el compromís personal de separar la brossa a casa o el comerç i posa cada cosa al seu lloc és molt probable que també participi a l'hora de reduir el consum d'aigua, fer-ne un ús més eficient de l'energia i avançar cap a una mobilitat més sostenible i segura. Reciclar és una bona manera de iniciar-se ne l'ecologia domèstica.
(F)
Però han passat els anys, hem assolit ja uns nivells de implementació de la recollida selectiva a Catalunya difícils de superar, i ara ho podem dir alt i clar : separar la brossa a part, reciclar, no esdevé una eina el suficientment eficaç a l'hora d'afrontar amb l'èxit necessari el principal repte que planteja la gestió ambientalment correcte dels RSU, perquè el que cal de veritat és reduir el seu volum.
En els darrers anys hem anat assolint uns nivells de recollida selectiva molt alts. Actualment els catalans recollim a part el 34% de la brossa que generem com a residu. Exactament el doble que a Espanya (17%) i molt més que la mitjana europea (22%). Això significa que les eines d'educació, divulgació i seducció ambiental posades en marxa a diferents nivells de la societat han estat un èxit: començant per l'Agència de Residus del Departament de Medi Ambient, seguint per tots i cadascú dels municipis catalans que s'han posat de valent a impulsar aquesta tasca, i acabant pels ciutadans i els comerços que han entès perfectament la importància de reciclar tot acceptant la seva responsabilitat i demostrant un alt nivell de compromís social. La corriola ha funcionat a la perfecció.
Però en canvi no podem dir el mateix pel que fa al volum dels RSU generats, que no han parat de créixer al llarg dels darrers anys fins a situar-se en els 1,65 quilos per habitant i dia (una mica menys en el darrer exercici com a conseqüència de la crisi). Es per això que el que cal ara és afrontar el repte de la reducció amb el mateix ímpetu i les mateixes eines d'educació, divulgació i seducció ambiental posades en marxa per socialitzar la necessitat de reciclar.
(F)
I un dels municipis que s'ha posat al capdavant d'aquesta cursa a estat Tiana, a la comarca de El Maresme. Amb una xifra de recollida selectiva propera al 90%, Tiana ha esdevingut un exemple de compromís amb el tractament ambientalment correcte dels RSU. I ara reforça aquest compromís amb l'aprovació d'un ambiciós Pla Local de Prevenció de Residus Municipals 2011-2018, el primer d'aquestes característiques que s'aprova al nostre país, que inclou un conjunt d'actuacions amb el que es vol assolir un ambiciós objectiu de reducció superior al 10 % de la generació prevista al final del període.
Caldrà seguir de prop aquesta nova experiència i animar la resta de municipis catalans per tal que facin de la reducció l'objectiu prioritari en la gestió dels RSU: sense deixar de banda els esforços per avançar també en termes de recollida selectiva, però tenint molt clar que el millor residu és el que no es genera.
