Darrera un tap de suro hi ha un dels ecosistemes més productius del nostre entorn natural: el bosc mediterrani. I un arbre totèmic: l'alzina surera, espècie autòctona, la cinquena en ordre d'abundància a les nostres arbredes, i no només pròpia i característica dels nostres paisatges, sinó també identitària de la nostra cultura i de la nostra tradició forestal.
(F)
És per això que, en defensar el tap de suro de l'agressió que suposa l'arribada de les càpsules de plàstic, estem defensant molt més que una de les industries més antigues i sostenibles de Catalunya. Defensem per sobre de tot el nostre patrimoni natural i cultural. D'aquí que tots els que ens estimem la natura i el món rural mantinguem una actitud molt bel·ligerant davant la invasió dels taps de plàstic que podem posar en perill aquest exemple de convivència entre indústria i medi ambient.
Segons un informe del Fons Mundial per a la Natura (WWF) actualment prop del 10% dels taps d'ampolla fabricats al món ja són de plàstic o de rosca metàl·lica. Una tendència que, si no hi posem remei, podria augmentar fins arribar al 30% al 2015 per anar progressant fins assolir el 50% del mercat al 2020.
Si això es confirmés, si el plàstic s'anés imposant de mica en mica com a matèria prima en l'elaboració del taps de vi, suposaria una amenaça a un sistema d'explotació forestal perfectament sostenible, amb una activitat econòmica que factura prop de 250 milions d'euros a Catalunya, dona feina a més de 1.200 treballadors i exporta la meitat de la seva producció a l'estranger gràcies a la seva extraordinària qualitat.
Perquè el nostre país es un dels principals productors de suro del món, i la pràctica totalitat de les escorces que es recullen a les sureres catalanes (en concret el 98% de tota la producció) van a parar a la indústria dels taps, on tenim capitals tant importants com ara Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Farners, Llagostera, Calonge, Palafrugell o Cassà de La Selva, entre d'altres.
(F)
I que podem fer per ajudar al bosc mediterrani, és a dir a la indústria del suro? Doncs molt senzill, actuar com a consumidors selectius afavorint aquells cellers que apostin per mantenir la fidelitat mil·lenària del vi al suro i rebutjant els que incorporin els taps de plàstic o metàl·lics a les seves ampolles.
No entraré a valorar les possibles alteracions de la qualitat del vi provocades per aquests materials sintètics i innobles (això donaria per a un altre article, de treballs científics al respecte hi ha i de molt categòrics) doncs insisteixo que el que estic defensant és el caràcter perfectament sostenible d'una activitat industrial que, a més, afavoreix la conservació del nostre ecosistema més característic.
Per això entitats ecologistes com WWF o Greenpeace, organitzacions de consumidors i associacions forestals o el propi Institut Català del Suro demanen que les bodegues que utilitzin taps de plàstic ho comuniquin als seus clients i proveïdors mitjançant un avís en l'etiquetatge, i que al punt de venda s'informi al comprador abans d'adquirir el producte.
Fins i tot els professionals més entesos en la matèria, és a dir els membres de l'Associació Catalana de Sommeliers, en l'exercici de la seva autoritat, han defensat la contribució enològica del tap de suro a la cultura del vi i han demanat que, a les cartes de vins dels restaurants, hi figuri un símbol acreditatiu, avalat a nivell internacional (el Cork Mark) per identificar els vins tapats amb suro tot reforçant aquest material noble i natural com a element imprescindible en la cadena de valor del vi. I de la natura afegeixo jo.
Bon profit doncs i ja ho sabeu, brindeu sempre a favor del medi ambient consumint vi tapat amb suro (amb moderació, es clar!).
