Facin la prova i preguntin a un estudiant d'economia si l'autobús urbà és un bé normal o inferior. Que un bé sigui normal o inferior no és una característica intrínseca del bé. Depèn de qui el consumeixi. Un bé es qualifica com a normal si el seu consum disminueix conforme disminueix la renda de les famílies o viceversa. La major part dels béns es poden qualificar com a normals. No obstant això, els béns inferiors són aquells béns que tenen un comportament atípic respecte a la renda de les famílies, atípic o no tan atípic. Es tracta d'aquells béns que, quan les famílies tenen menys renda, eleven el seu pes o percentatge en la cistella de la compra de les famílies, és a dir, el seu consum s'eleva.
Si com passa ara mateix, la renda de les famílies és menor, això provoca que disminueixi el consum dels béns normals però augmenti el dels béns inferiors.
Per què? Si les famílies disposen de menys renda és lògic que tractin de buscar aquells béns de menor preu que els permetin cobrir les seves necessitats sense haver de realitzar un gran desemborsament. Així es qualifica per exemple al pa, les patates i els llegums. Són aliments relativament barats que permeten a les famílies cobrir les necessitats bàsiques d'alimentació.
Què passa amb el transport públic? Que només ens recordem d'ell el dia europeu sense cotxe, com celebrem el dia 22 de setembre, o quan no tenim més remei.
El dia mundial sense cotxe se celebra al voltant de la Setmana Europea de la Mobilitat (16-22 de setembre) en què l'Associació Internacional del Transport Públic insisteix que la clau per alliberar les ciutats de la congestió per transport és apostar per impulsar el transport públic. La promoció del transport públic pretén no només alleujar les ciutats de l'aglomeració del transport per carretera privat sinó que permet reduir el consum d'energia i els gasos d'efecte hivernacle, tenint present que al voltant del 80% dels europeus estaran vivint en entorns urbans el 2020.
L'Institut de Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) confirma que el 50% del consum d'energia del transport per carretera a Espanya és responsabilitat del vehicle privat. Per aconseguir millorar aquesta situació ha elaborat una base de dades amb informació detallada i comparativa sobre el consum de carburant, emissions de CO2 i altres característiques dels cotxes nous perquè els futurs compradors considerin l'eficiència energètica
Així mateix, l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE) afirma que en l'àmbit urbà, les emissions generades pel transport per carretera són el principal agent responsable del deteriorament de la qualitat de l'aire, especialment en relació als nivells de partícules, NO2 i ozó. Concretament, s'estima que entre un 40% i un 60% de la contaminació deguda a partícules en les ciutats espanyoles es deu al trànsit.
L'Associació Internacional del Transport Públic ha publicat recentment un informe (The future of urban mobility - seamless solutions that are transforming 21st century mobility) amb exemples de casos reals que mostren la possibilitat de fer compatible la mobilitat urbana i el desenvolupament sostenible. En definitiva es tracta de demostrar que el desenvolupament del transport públic urbà és compatible amb la millora de la qualitat de vida, el desenvolupament urbà i la millora del medi ambient. Dues ciutats espanyoles són ressenyades. Barcelona i Madrid. La primera per impulsar projectes urbanístics que anaven acompanyats del desenvolupament del transport públic i la segona, com a exemple de com ha aconseguit facilitar l'accés de la zona sud de la ciutat a les línies de metro del centre urbà.
Malgrat aquests esforços inversors i de promoció del transport públic a les ciutats, volen saber què contesten els estudiants? Tots responen inferior, inferior. És a dir, encara no s'ha aconseguit introduir el transport urbà públic entre els hàbits de consum "normals" dels ciutadans. El dia europeu sense cotxe pot contribuir-hi.
*Article publicat al blog Inspira de la Fundació Roger Torné.
Economista i redactora de la revista Inspira
