"Ja s'ho faran ells, jo per la meva part no penso reciclar mai més, estic absolutament decebut". "Prou de prendre'ns el pèl. És una llàstima però per part meva i de tots els de casa s'ha acabat això de reciclar".
Copio textualment un parell dels molts missatges que m'han fet arribar aquests dies ciutadans de Vilassar de Mar molestos pel fet que l'ajuntament, governat ara per CiU, hagi començat a instal·lar els contenidors selectius de la brossa al carrer en substitució del sistema de recollida Porta a Porta (PaP) que havia implantat el govern d'esquerres.
Era una promesa electoral. El programa amb el que va concórrer a les darreres municipals la llista de CiU incloïa aquesta decisió. I l'han complert.
El PaP en aquells moments no funcionava, es ben cert. La gestió deixava molt que desitjar i s'havien detectat greus incorreccions en el servei. Les coses no s'estaven fent bé i una part molt important de la població, tot considerant que estava desatesa, s'havia cansat de patir per culpa de la brossa. CiU va detectar el malestar al carrer i amb això l'oportunitat de desgastar al govern d'esquerres, i no va desaprofitar-ho. L'oportunisme és una tàctica comuna en la política municipal, una estratègia perfectament lícita, encara que no sempre justa i gairebé mai rendible a llarg termini.
(F)
Les coses s'haurien pogut fer d'una altra maneraLa participació ciutadana en les tasques de conservació i millora del medi ambient requereix d'una extraordinària dosi de paciència per part dels administradors. El sistema del PaP és el que dóna millor resultats en el camí cap a una correcta gestió de la brossa. Un camí que passa ineluctiblement per la reducció, la selecció en origen i la valorització dels diferents materials a planta. Les dades dels més de 75 ens locals i comarcals que l'han posat en marxa són inqüestionables. El PaP funciona i funciona molt bé a Catalunya.
Que a Vilassar de Mar calia millorar o reconduir el tema? Indubtablement. Que hi havia molta gent disgustada? No és estrany, les imperfeccions en el sistema de recollida de la brossa generen moltes molèsties als veïns, que tenen tot el dret a demanar solucions immediates. La més fàcil de totes era la retirada. Però no la més justa.
Hi havia molta gent, moltíssima, que estava fent els deures a Vilassar de Mar amb el PaP. Moltes famílies estaven convençudes que l'esforç valia la pena i s'hi varen abocar des de bon principi. Els infants van estar des de bon principi al capdavant de l'acció en favor del reciclatge porta a porta. Sabien perfectament el calendari de recollida de cadascuna de les fraccions i ai! del pobre pare, mare, avi, avia o veí que no el respectés!
Una eina educativa
El PaP s'havia convertit en una eina educativa sensacional. Molt més enllà del valor dels materials reciclats, el que estaven rebent els nois i noies era una valiosíssima lliçó de responsabilitat ciutadana i de formació en valors com ara la solidaritat, l'esforç i, per suposat, el respecte al medi ambient.
Que pensaran ara tots aquests xicots quan vegin que el seu esforç no ha servit per res? Quan penso en la feina feta pels educadors ambientals del poble, que durant molt de temps es van recórrer el municipi de punta a punta intentant conscienciar la gent dels beneficis del reciclatge, se'm cau l'ànima als peus.
Avui dia a Vilassar de Mar la recollida selectiva de la brossa ha caigut en desgràcia. Ni PaP, ni contenidors al carrer, ni residu mínim. Cap sistema no aconseguirà sumar voluntats, unificar criteris, ni ajuntar esforços. La gestió política d'aquest tema ha estat nefasta. L'espectacle, tristíssim. La plataforma en defensa del PaP de Vilassar de Mar (http://endefensadelpap.blogspot.com/), un col·lectiu de ciutadans forçament vinculats amb el medi ambient i el reciclatge, que va recollir més de 2.600 signatures de veïns del poble demanant el manteniment i la millora del sistema, ha portat el cas davant el Síndic de Greuges de Catalunya tot sol·licitant la seva intervenció per reconduir el tema.
Però el mal ja està fet. Les imatges dels primers contenidors envoltats de residus pel terra i absolutament col·lapsats deixa ben clar que ara tenim un problema més greu, amb molta més gent molesta: la que mai no va acceptar participar en el PaP ni en cap sistema de recollida selectiva, i la que s'ha acabat de decebre per tot plegat.
Trist. Molt trist.
