Els boscos i l'efecte embornal (per José Luis Gallego)

Durant molt de temps hem abocat bona part de les esperances de mitigar el canvi climàtic en la capacitat que tenen els boscos per actuar com a embornals de CO2. El paper atorgat als boscos és tan important que els estats posen sobre la taula de negociacions la seva superfície forestal per tal d'accedir als cups d'emissió de gasos hivernacle. Així, i sobre la base del lema 'qui contamina paga', els països amb més recursos forestals li han donat la volta al concepte per demanar que 'qui neteja cobra'. I és que, segons els informes elaborats pels experts, un bosc pot arribar a 'netejar' l'atmosfera tot fixant cada any entre 3 i 15 tones de CO2 per hectàrea. No obstant això, un recent informe coordinat pel professor de la universitat de Valladolid Felipe Bravo, i que ha comptat amb la participació de més de 30 experts en el funcionament dels boscos i la seva capacitat d'embornal, aporta un conjunt de dades al respecte que, si bé no nega aquesta funció reconeguda en l'àmbit de la lluita contra l'escalfament global, si que la matisa fins a un punt que podria redimensionar la seva importància. Al informe 'El papel de los bosques españoles en la mitigación del cambio climático', impulsat i editat per la Fundació Gas Natural, el Dr. Bravo, juntament amb la resta d'experts, dona a conèixer alguns aspectes elementals del funcionament dels boscos com a rescatadors del CO2 que aboquem a l'atmosfera que són, a més de poc coneguts, força inquietants. Per exemple, estableix categòricament, amb profusió de dades i aportant molta documentació al respecte, que els arbres emmagatzemen CO2 en quantitats apreciables només quan estan en fase de creixement, però no quan són madurs. Només amb aquesta aportació el citat informe ja guanyaria un notable interès de cara a determinar quin és el veritable paper que hi juguen els boscos en la mitigació del canvi climàtic. Però n'hi ha més. L'estudi conclou que els boscos s'han d'aprofitar amb pràctiques silvícoles modernes i amb un nou concepte de gestió forestal. Un nou model que ha d'incloure (atenció) la tala periòdica i planificada. Altrament dit: les arbredes, perquè juguin un veritable paper com a embornals de CO2 han de ser tallades i renovades en períodes de temps que s'hauran de determinar en funció de les espècies i les característiques del terreny que ocupen. Tanmateix ens recorda quelcom per tots sabut: que la fusta, una vegada és cremada o assoleix processos de putrefacció, retorna a l'ambient tot el CO2 emmagatzemat. Per la qual cosa 'destaca aquest informe- perquè el paper d'embornal sigui cert cal que la fusta tallada sigui utilitzada en sectors com ara la construcció d'habitatges, allargant la seva vida útil i retenint el CO2 acumulat. En aquest sentit, i aportant una altra valoració d'una sensatesa inqüestionable, qualsevol ús de la fusta derivat a la producció d'energia renovable mitjançant la seva cremació, com ara la combustió en calderes alimentades per biomassa, hauria de ser entesa com a contraproduent per la seva funció reversible de l'efecte embornal atribuït als boscos. És a dir, que els arbres només actuen com a segrestadors de CO2 quan són joves. Que si cremem la seva fusta una vegada l'hem tallada estem com al principi del cicle i que només seria vàlida la seva utilització si incorporéssim la fusta a processos inalterables i de llarga durada, com ara l'edificació. Sabem, per les dades que ens subministra el CREAF, que els boscos de Catalunya no són joves i que el seu correcte manteniment és una de les tasques pendents de la política forestal catalana. Sabem que la fusta no forma part de la cultura de la construcció al nostre país. Coneixem, perquè les hem recollit moltes vegades a aquestes mateixes pàgines electròniques, que l'aprofitament energètic de la seva biomassa esta rebent un notable impuls a casa nostra. Llavors, si tenim en compte el que revela aquest recent informe de la Fundació Gas Natural, fins a quin punt Catalunya estaria en disposició de posar sobre la taula de negociació la seva superfície forestal per demanar drets d'emissió equivalents? A aquest debat, sota el nostre roure madur, que ha perdut el seu paper com a mitigador de l'escalfament global, cobra més sentit que mai.