L'any 1946, quan jo vaig néixer, a la fira passà una cosa destacable: s'hi presentà el primer model d'Eucort, és a dir el primer turisme (i furgoneta) fabricat a l'Espanya de la postguerra. Se n'acceptaven comandes a la Fira mateix, cosa mai vista. "Los coches Eucort pueden adquirirse sin otro trámite que el de un simple pedido", advertia la propaganda a un públic (escàs, tot s'ha de dir) avesat a fer instàncies i demanar permisos per poder adquirir un dels rars cotxes d'importació aleshores disponibles. Misèria.
Eucort era l'acrònim d'Eusebi Cortès, l'agosarat empresari que s'embrancà a fabricar autos en plena carestia de tot. Els primers Eucort, en versió sedan i "rúbia", eren cotxes de debò, dissenyats i construïts aquí, al carrer Nàpols 124 de Barcelona (l'edifici de la fàbrica encara hi és). L'aventura s'acabà l'any 1953, havent posat al mercat unes 1.500 unitats, que era molt per l'època. Els recordo perfectament, petardejant amb el seu modest motor bicilíndric de dos temps...
Mentrestant, aquelles fires de mostres anaven fent. A les boques del Metro Transversal (actual línia 1, però només de Santa Eulàlia a Fabra i Puig) penjaven cartells multilingües per atreure suposats estrangers. Em fascinaven: l'exotisme d'"À la Foire d'Échantillons" o el colorisme teatral d'"A la Fiera Campionaria" contrastaven amb el laconisme del "To the Fair". Al món, l'economia expressiva de l'anglès acabà imposant-se. I els Eucort desaparegueren. No hi havia res més. Van néixer ara fa 65 anys clavats.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
