Els oblits de l'aigua

Com cada any en aquesta època, s'acosta l'hora de la veritat. Com estan els embassaments de cara a afrontar l'estiu que tenim a tombar la cantonada? Qui ha de vetllar perquè no ens falti el preuat element? Els gestors de l'oferta o els de la demanda? Què vol dir per a l'insaciable consumidor això de la nova cultura de l'aigua? Recentment, assistia a un acte organitzat per dues entitats molt properes al tema de l'aigua, l'una del lucre i l'altre del no-lucre, l'una amb torre a Barcelona i l'altra amb palau a París, l'una amb interessos locals i globals i l'altra amb preocupacions locals i globals. Aparentment, pot semblar que l'aigua es veu de maneres diferents segons qui la gestiona o l'estudia, però el cert és que cap altre recurs afecta tan directament a agents econòmics, polítics i socials com aquest, arreu del món. Aquest és el primer any de la Dècada Internacional de l'Aigua declarada per les Nacions Unides com una fita específica en el marc dels Objectius del Mil·lenni. La gestió dels recursos hídrics, a banda de preocupar igualment a empreses, ONG i administracions regionals i estatals, preocupa globalment com un dels gran reptes humans pendents, conjuntament amb la reducció de la pobresa, la fam, l'educació o la discriminació de les dones. Justament, la gestió i l'accés a l'aigua es considera un dels temes clau per lluitar contra la discriminació de les dones, principalment a les regions en desenvolupament on perden moltes hores per anar a buscar-ne. Dels grans reptes humans i ambientals, el de l'aigua és un dels més horitzontals i amb més rellevància tant a nivell local com global. Genera conflictes entre regions (conca de l'Ebre, Israel-Palestina), encara que també pot facilitar la cooperació (projectes a Bangladesh i Índia). Exigeix educació i una determinada cultura en el seu ús i valoració (consulta sense valor científic: 8 de cada 10 estudiants universitaris confessa no tenir ni idea de quan val un litre d'aigua de l'aixeta). Provoca reflexions estructurals i de model respecte a la visió de l'aigua com un recurs a explotar des de l'oferta o a gestionar des de la demanda (l'anomenada 'nova cultura de l'aigua' tindria a veure amb un model de gestió basat en el seu ús sostenible, per part de totes les espècies per igual i assegurant per igual les seves funcions ecològiques, econòmiques i socials). Preveig un estiu sense grans novetats. De nou, aquest estiu serà notícia la sequera -per altra banda natural en determinades àrees mediterrànies- i la possibilitat de restriccions en el consum d'aigua. També seran notícia les cues quilomètriques a les carreteres que duen a les segones residències de platja, amb jardí privat i gespa, i amb un nou camp de golf. Segur que ni les meves ganes de platja, ni el fet que no li faria un lleig a una casa davant del mar són responsables directes que al món li calgui esforçar-se durant la propera dècada per mirar de resoldre o frenar alguns dels principals problemes de l'aigua. Però confesso, com els 8 estudiants, que sovint m'oblido que l'aigua a molts llocs és desenvolupament, guerra, religió o supervivència.