Els pecats del petroli (per Oriol Lladó)

Rebo per missatger, amb caràcter d'urgència, un sobre del Fòrum Ambiental, el 'think tank' que intenta treballar unint empresa i medi ambient i que aquestes dates celebra 10 anys d'història. Dins el sobre hi ha la preceptiva nota de premsa i una carta personalitzada. També hi ha un certificat, que imita el disseny d'un diploma (vet aquí una metàfora que no sé si és voluntària o involuntària) que em comunica, amb tots els detalls, la retirada a favor meu d'una tona de drets d'emissió de CO2, el principal dels gasos que contribueix a l'efecte d'hivernacle. La tona de CO2 retirada està comptabilitzada al registre de Renade, a través del sistema electrònic de negociació de drets de diòxid de carboni (Sendeco2) amb l'identificador 141/200. Caram. Un europeu emet, de mitjana, entre 10 i 11 tones de CO2 a l'any, però sospito que les meves emissions deuen ser superiors a aquesta mitjana per bé que des de fa un any, procuro 'neutralitzar' una part important dels meus desplaçaments en avió amb ZeroCO2. No m'anirà malament, aquesta 'tona' de regal, que vol ser conscienciadora, però que em pregunto si no pot acabar sent, també, exculpadora. No cal dir que aquesta no ha estat la voluntat de la gent del Fòrum Ambiental, que tenen ja 10 anys de feina rigorosa a l'esquena, feina solvent que els avala. Però tanmateix, és clar que la compensació econòmica d'emissions pot propiciar, en alguns casos, efectes contraproduents. El diploma del Fòrum Ambiental és una original i reeixida estratègia de comunicació però que corre el perill de trivialitzar el missatge. Un missatge seriós, que admet poca broma. Fa uns dies, la gent del Live Earth van 'excusar' l'enorme quantitat d'emissions produïdes pels multitudinaris concerts de fa unes setmanes dient que 'ja compensarien les emissions'. I llestos. I llestos? Depèn de com t'ho miris. Està bé que 'neutralitzem' part de les nostres emissions pagant un 'sobrecàrrec', ja que hi ha costos ambientals en moltes de les activitats que fem diàriament que no estan internalitzats; i està bé, per tant, que si això ho sabem, i està clar que ho sabem perfectament, actuem en conseqüència. Però actuar en conseqüència... és pagar? O senzillament hauria de ser contaminar menys? O senzillament hauria de ser replantejar-nos la forma com fem les coses? Tot plegat comença a recordar massa les indulgències, que tan van fer enfadar, amb raó, Martí Luter. Com els rics del segle XVI que compraven el perdó pels pecats de la carn... és com si nosaltres 'compréssim' avui el perdó dels pecats del petroli.