Per tal de completar un reportatge sobre la contaminació per purins que pateix bona part del nostre territori, hem passat una setmana a Osona, una de les comarques més afectades del país, recorrent explotacions ramaderes de porcí, fonts clausurades, plantes de tractament i de valorització, rieres i rierols contaminats, camps de conreu saturats de "suc" (que és com anomenen allà dalt el purí).
Hem parlat amb els amics del Grup de Defensa del Ter, amb gent que ha patit malalties greus associades al consum d'aigua amb excés de nitrats, amb veïns indignats per la pudor i la pèrdua de qualitat ambiental que venen patint des de fa anys, amb metges que no han volgut parlar a la càmera, amb tècnics de l'ACA, amb representants del sector del porcí, amb ramaders responsables i d'altres que no tant.
Bona part de les converses, sobre tot quan es tractà de posar-hi noms i cognoms als protagonistes, han estat off the record per la qual cosa no les hem pogut incorporar al reportatge ni les puc comentar tampoc aquí. Però us asseguro que escoltar i descobrir el que hem descobert a aquella meravellosa comarca, una de les que més m'estimo del país, ens ha deixat a tot l'equip sotmesos en una profunda reflexió. Una meditada reflexió respecte el que esta passant amb aquest greu, gravíssim problema ambiental al que, des de fa temps, sembla que li han caigut mil tones de silenci a sobre "per a bé de tothom".
(F)
Indignació, ràbia, por, incertesa, impotència, decepció i tristesa: una profunda i insondable tristesa acumulada al fons de l'ànima. Aquesta és la barreja de sentiments que hem captat en la gent que pateix el problema de la contaminació per purins. Això i una reflexió comuna que resumeix els fets: per omplir-se la butxaca de quatre rals, uns quants no han dubtat a podrir-nos la terra, l'aigua, els paisatges i amb això el nostre futur i el de les generacions properes. I tot davant la displicència, la incompetència o la manca de coratge de les administracions. No hi ha dret; no hi ha dret.Suposo que tots coneixeu la situació perquè ve d'antic. A Catalunya estem engreixant 10 milions de porcs dels quals se n'exporten 8 milions. Es a dir que exportem un 80 % dels garrins que inflem amb pinsos sobrecarregats de substàncies químiques. Ara bé els seus purins es queden aquí, podrint-nos els camps, els aqüífers i fins i tot l'aire que respirem, perquè la major part d'aquests purins s'aboquen de manera il·legal a l'entorn.
Tanmateix estem parlant d'una qüestió de salut pública. I és que el consum d'aigua contaminada per un excés de nitrats redueix la presència d'oxigen a la sang, el que pot derivar en afeccions greus, especialment en els nadons.
De fet, alguns informes mèdics, com el dut a terme per metges de l'Hospital de Sant Pau amb la Universitat Autònoma de Barcelona o per els especialistes de l'Hospital General de Vic en col·laboració amb tècnics del Grup de Defensa del Ter, alerten sobre el risc que suposa el consum d'aigües contaminades pels nitrats dels purins, vinculant-lo amb malalties molt greus, com ara certs tipus de càncer o l'anomenat mal blau en els nadons. I es que, mentre l'organització mundial de la salut estableix el límit de nitrats per litre d'aigua en 50 miligrams, a Osona moltes fonts superen els 450.
Les preguntes que ens podem fer son moltes, però a mi durant aquests dies només se'm ve una al cap: com es possible que no s'hagi produït la revolta? Com és que estem suportant, ja no estoicament sinó fins i tot amb un cert punt de masoquisme, aquest atac a les nostres arrels, al nostre futur, al País, així, amb majúscules, que es la nostra terra, les nostres aigües, l'aire que respirem, els nostres paisatges.
Com és que ens hem deixat portar fins aquí deixant enriquir-se a quatre gàngsters amb nom i cognom, gent molt coneguda que tothom allà a dalt assenyala amb el dit, això si sempre off the record si us plau, no vull tenir problemes. Quina mena de omertà s'ha instal·lat al territori respecte aquest tema?
Per cert, mentre tornàvem de gravar, un avís al meu ordinador m'informà que els agents rurals havien detectat un nou abocament il·legal de purins a una riera de la comarca procedent d'una explotació ramadera de la zona. I es que el problema segueix, i seguirà fins que aquí no es quadri ningú i el pes de la llei recaigui en massa, a l'hora i sense contemplacions de cap mena contra tots, i quan dic tots dic tots: inclosos els noms que el respecte escrupolós a l'off the record i a les normes de conducta del meu ofici m'obliga a mantenir en l'anonimat. Estem parlant de la salut de les persones, de la terra, de l'aigua, dels paisatges. Estem parlant de la gent que ens esta podrint el futur. I els hi estem deixant que els hi surti gratis.
