Els infants es fan explicar el mateix conte vegades i vegades. Com més se'l saben de memòria, més els agrada tornar-lo a sentir. Els dóna seguretat saber què passarà. Sense sobresalts ni sorpreses, precedeixen mentalment el narrador. Si es desvia del relat preestablert, el criden a l'ordre i l'insten a tornar a la versió primigènia. Els infants són fonamentalistes.
En fer-nos grans, abandonem aquesta recurrència tautològica fins que, als antípodes de la puerilitat, trobem plaer en la incertesa i en la descoberta. Descobriment és vida. Però tautologia és confort. D'aquí la persistència del fonamentalisme en molts adults i l'èxit de l'ortodòxia. El pensament és un obús en incerta trajectòria parabòlica. El dogma és una previsible arcada de mig punt. L'obús acaba caient, però primer veu món. La volta de canó, estable i ensopida, roman on la deixa el mestre d'obres. L'ortodòxia creu trobar en la seguretat tautològica la prova del seu encert. S'equivoca. La seva estabilitat no emana de l'encert, sinó de la mineralització.
(F)
Per això m'incomoda tant l'endogàmia essencialista de molts alternatius. Feministes que només es relacionen amb feministes, ecologistes que només tracten amb ecologistes per a interpretar el món exclusivament en funció de l'ecologisme, homosexuals que només freqüenten homosexuals i viatgen a llocs plens d'homosexuals en hotels per a homosexuals, independentistes que només es troben amb independentistes i que fins assassinen en nom de la (seva) independència... Practiquen ortodoxament la seva heterodòxia, cosa que els acaba fent vulgars i baixos de sostre. Deixen de ser alternatius, de fet, perquè al final no representen cap opció alternativa, sinó la cansada reiteració d'una idea que potser n'havia estat.Sociobiologia
Edward Wilson introduí el terme "biodiversitat" i creà la sociobiologia. Són aportacions capitals. Li haurien d'haver concedit el Premi Ramon Margalef, però el jurat del Premi Internacional Catalunya va ser més ràpid. Tant se val, per una vegada a Catalunya hem tingut rivalitat per mor de la ciència. En rebre el premi, Wilson declarà: "La ciència no és un sistema de creences, sinó la manera que té la humanitat d'esbrinar la realitat del món". Coneixement prospectiu contra creença conclusiva, doncs. Exploració contra fonamentalisme.
La sociobiologia i la socioecologia tracten d'entendre la realitat. Per això defugen l'endogàmia. Com les seves denominacions indiquen, fusionen el coneixement social amb el coneixement biològic o ambiental. Mesclen per a aprendre. La sociobiologia entreveu els avantatges de l'altruisme per al grup, tal com l'egoisme darwinià feia veure els avantatges per a l'espècie de la selecció dels individus. El grup no progressa sense actes altruistes. La solidaritat, doncs, és més que una opció ètica. És una necessitat sociobiològica, imprescindible per al progrés col·lectiu.
Aquest altruisme solidari s'expressa en espais de mescla i interrelació. Dubto que, explicant-se ells amb ells el mateix conte de sempre, els alternatius endogàmics aportin grans progressos. Ni a ells mateixos, ni a la col·lectivitat. Les idees alternatives només s'imposen en espais d'intercanvi i de contrast. Només aleshores el reiteratiu conte infantil esdevé una innovadora proposta per a adults. Sempre incerta, això sí.
