Periodista i activista ambiental.
24/06/2002 - 00:00
Hi ha iniciatives que neixen amb estrella i d'altres que neixen estrellades. Propostes que o bé neixen abans d'hora, i acaben desamparades, o bé neixen massa tard i descarrilen. Aquesta constatació és fruit de la meva experiència, més que no pas d'una evidència empírica o d'una capacitat de veure-hi de forma profètica. En el cas del desenvolupament de l'energia eòlica a casa nostra, hem passat de ser un país capdavanter a estar a la cua. Per posar un exemple, a Galicia es generen 973 MW, però Catalunya es troba en la vuitena posició a l'estat, amb només 84 MW generats. Això és per a tots nosaltres una autèntica lliçó de modèstia.
Sovint ens considerem un país avançat i mirem amb una superioritat injustificada les altres comunitats autònomes de l'estat espanyol quan, de fet, nosaltres som els que més contaminem, els que més residus generem i els que més dependents som de l'energia nuclear, per posar només tres exemples.
El passat 15 de juny, es va aprovar el Mapa eòlic i el decret eòlic de Catalunya, que permetrà instal·lar de 1.000 a 1.500 MW generats amb aquesta energia abans del 2010, any en que s'estima que el 6% de l'electricitat consumida serà d'origen eòlic. Aquesta xifra podria arribar al 10% si som capaços d'impulsar decididament l'estalvi energètic i fins a un 20% si la innovació redueix raonablement el creixent consum d'electricitat.
L'Associació de Productors d'Energies Renovables (APPA), que reuneix quinze promotors amb projectes eòlics a Catalunya, cap dels quals es troba en parcs nacionals, naturals o Zepa (Zones d'especial protecció d'aus), ha fet saber que només és un primer pas per tal de superar la delicada situació del sector a Catalunya, on gairebé tres anys d'indefinició i d'inseguretat han paralitzat la instal·lació de nous parcs i han fet que les inversions marxessin del territori.
El suport de l'APPA i diferents entitats ecologistes, però, s'ha vist afectat per les queixes de col·lectius conservacionistes, que han denunciat pressions del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya i del Departament d'Indústria sobre el Departament de Medi Ambient respecte a les condicions ambientals en què s'han d'autoritzar els parcs eòlics.
Per un altre costat, l'oposició al desenvolupament de l'energia eòlica s'ha vist lamentablement embolicada amb altres protestes, especialment a les revoltades terres de l'Ebre. La desconsideració del poder respecte certs col·lectius locals i la manca d'unes regles del joc clares han embolicat la troca. Cal no oblidar que el desenvolupament real de l'energia eòlica depèn de la seva connexió a les xarxes de distribució i transport, connexió que les elèctriques no faciliten.
Aquests embolics fan fregar les mans a Endesa i els col·lectius sotmesos a la temptació del gol fàcil, que s'aconsegueix gràcies a la combinació de dades imprecises, una forta component emocional de greuge local i la mala traça de l'administració. Tot plegat ha permès trencar el límit raonable de la controvèrsia.
Així, per exemple, es va viure una campanya de boicot sense precedents en unes jornades antinuclears organitzades a l'Ametlla de Mar, amb motiu del desè aniversari del tancament de la central nuclear de Vandellòs (1999). S'ha de dir que aquest boicot va comptar amb el suport d'altres grups 'fonamentalistes' que donen suport a l'energia eòlica a casa nostra i amb el silenci de tercers, davant la vulneració ètica del respecte a les activitats de cadascú i la seva honestedat.
I d'aquesta manera vivim amb incomoditat un tema molt i molt complexe. Entre els partidaris de l'energia eòlica hi ha qui s'ha enquistat i fa possible la paralització "de facto" del desplegament d'aqueta energia. I entre els detractors hi pot haver, naturalment, bones intencions, però sovint han caigut, igualment, en la temptació d'abatre els molins de vent a l'alçada de la seva capacitat d'acció.
En tot cas, mala llet. Fins i tot per part dels que estem convençuts que ningú no té cap vareta màgica, ni la veritat absoluta. No ens resignem: ni al silenci, ni a la impotència del ramat.
Tot cul-de-sac té la seva sortida, però. Esperem que sigui airosa i estelada.
Sovint ens considerem un país avançat i mirem amb una superioritat injustificada les altres comunitats autònomes de l'estat espanyol quan, de fet, nosaltres som els que més contaminem, els que més residus generem i els que més dependents som de l'energia nuclear, per posar només tres exemples.
El passat 15 de juny, es va aprovar el Mapa eòlic i el decret eòlic de Catalunya, que permetrà instal·lar de 1.000 a 1.500 MW generats amb aquesta energia abans del 2010, any en que s'estima que el 6% de l'electricitat consumida serà d'origen eòlic. Aquesta xifra podria arribar al 10% si som capaços d'impulsar decididament l'estalvi energètic i fins a un 20% si la innovació redueix raonablement el creixent consum d'electricitat.
L'Associació de Productors d'Energies Renovables (APPA), que reuneix quinze promotors amb projectes eòlics a Catalunya, cap dels quals es troba en parcs nacionals, naturals o Zepa (Zones d'especial protecció d'aus), ha fet saber que només és un primer pas per tal de superar la delicada situació del sector a Catalunya, on gairebé tres anys d'indefinició i d'inseguretat han paralitzat la instal·lació de nous parcs i han fet que les inversions marxessin del territori.
El suport de l'APPA i diferents entitats ecologistes, però, s'ha vist afectat per les queixes de col·lectius conservacionistes, que han denunciat pressions del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya i del Departament d'Indústria sobre el Departament de Medi Ambient respecte a les condicions ambientals en què s'han d'autoritzar els parcs eòlics.
Per un altre costat, l'oposició al desenvolupament de l'energia eòlica s'ha vist lamentablement embolicada amb altres protestes, especialment a les revoltades terres de l'Ebre. La desconsideració del poder respecte certs col·lectius locals i la manca d'unes regles del joc clares han embolicat la troca. Cal no oblidar que el desenvolupament real de l'energia eòlica depèn de la seva connexió a les xarxes de distribució i transport, connexió que les elèctriques no faciliten.
Aquests embolics fan fregar les mans a Endesa i els col·lectius sotmesos a la temptació del gol fàcil, que s'aconsegueix gràcies a la combinació de dades imprecises, una forta component emocional de greuge local i la mala traça de l'administració. Tot plegat ha permès trencar el límit raonable de la controvèrsia.
Així, per exemple, es va viure una campanya de boicot sense precedents en unes jornades antinuclears organitzades a l'Ametlla de Mar, amb motiu del desè aniversari del tancament de la central nuclear de Vandellòs (1999). S'ha de dir que aquest boicot va comptar amb el suport d'altres grups 'fonamentalistes' que donen suport a l'energia eòlica a casa nostra i amb el silenci de tercers, davant la vulneració ètica del respecte a les activitats de cadascú i la seva honestedat.
I d'aquesta manera vivim amb incomoditat un tema molt i molt complexe. Entre els partidaris de l'energia eòlica hi ha qui s'ha enquistat i fa possible la paralització "de facto" del desplegament d'aqueta energia. I entre els detractors hi pot haver, naturalment, bones intencions, però sovint han caigut, igualment, en la temptació d'abatre els molins de vent a l'alçada de la seva capacitat d'acció.
En tot cas, mala llet. Fins i tot per part dels que estem convençuts que ningú no té cap vareta màgica, ni la veritat absoluta. No ens resignem: ni al silenci, ni a la impotència del ramat.
Tot cul-de-sac té la seva sortida, però. Esperem que sigui airosa i estelada.
Periodista i activista ambiental.
