Curiosament l'aviació comercial i els aeroports sempre representaran per a mi una evocació nostàlgica. En l'antiga publicitat, les línies aèries venien felicitat i confiança; els dissenys pop o futuristes de les hostesses dels anys 70 enlluernaven i en els vols d'infantesa ressonava l'eco de la joia dels primers aviadors a la manera que va captar Miyazaki en el film Porco Rosso. Volar sempre serà màgia perquè no forma part de la nostra natura.
Aquests pensaments contrasten amb la mirada actual. La màgia desapareix instantàniament perquè el trànsit aeri multiplica per mil la petjada ecològica dels ciutadans que a terra ferma van en bicicleta i perquè les emissions de gasos d'efecte hivernacle estan fora de control en el cel mentre aquí baix hem de conduir amb sentiment de culpa.
L'aeroport del Prat també obliga al realisme. Ara ha estrenat una nova terminal que aporta a Barcelona el potencial d'esdevenir un node de primera magnitud a escala mundial. Tanmateix aquest potencial està limitat per aquells mateixos que el proclamen, és a dir, per part dels qui gestionen actualment la infraestructura. Com molt bé va apuntar Xavier Bru de Sala en el seu article de La Vanguardia 'Aeropuerto-puerto', El Prat no està concebut com a node principal del sistema, sinó com un de subaltern de l'aeroport de Madrid, tot i així se'ns ven la ficció que, en les condicions actuals, aspira a ser un node principal.
(F)
I per què hauria de ser un problema mantenir-nos en segona fila? Aquesta pregunta és pertinent ja que si els aeroports són en realitat engranatges d'una roda global sobre la qual tenim seriosos dubtes i que contribueix al canvi climàtic què pot importar ser subalterns? Aquest és un raonament no només equivocat sinó perillós. Una cosa és ser conscients de les difícils relacions de l'aviació amb el medi i un altra és oblidar que un aeroport internacional és un eina estratègica per assegurar l'avenir d'una economia com la nostra que ha de tenir l'obertura al món com un dels seus pilars fonamentals. L'equació de la sostenibilitat no es pot resoldre sense tenir en compte la riquesa i el poder. Em sembla coherent que algú s'oposi completament als vols intercontinentals, si defensa un model de comunitats autosuficients com les del socialisme utòpic, totalment respectable, a l'espera que se'n demostri la viabilitat a gran escala. En canvi, em sembla que hi ha mala intenció per part dels amos del Prat que ens demanen que acceptem el nostre rol mentre promouen un indret de primera divisió (Barajas) per enriquir-se a costa nostra. Com a un anarquista massa imperatiu, se'ls veu el llautó.Però aquesta reflexió ens legitima per fer-ne d'altres. Com, per exemple, que la bellesa i funcionalitat de la T1 hagi distret l'atenció dels mitjans respecte el detall que tots els accessos a la nova instal·lació s'hauran de fer durant uns anys amb vehicles que funcionen amb combustibles fòssils. Alguns diaris dedicaven el 85% de l'espai a lloar el gran nombre de línies d'autobús que serviran la terminal i el 15 % restant a lamentar-se lleugerament que els mitjans ferroviaris no hagin arribat a temps. Crec que la proporció hauria d'haver estat a la inversa.
La manca de connexió ferroviària d'alta velocitat present i futura té moltes implicacions. Farà que Reus i Girona no puguin funcionar com a pistes 4 i 5 del Prat i abocarà aquest darrer a pressionar el seu entorn d'una manera inadmissible davant l'eventualitat de futurs creixements. Caldria intensificar el debats sobre aquest punt. Tampoc és comprensible la manca de discussió pública sobre el pla d'aeroports de Catalunya: calen realment tants aeroports petits nous?
Es necessari trobar solucions equilibrades a aquestes qüestions perquè algun dia el binomi aviació-sostenibilitat podria deixar de ser el que hem conegut fins ara. The Economist informava recentment d'un nou prototip d'avió que pretén donar la volta al món fins i tot volant de nit, propulsat tan sols per energia solar i per tant sense emissions. Res a veure amb els germans Wright, les grans companyies hi són al darrera i la International Air Travel Association (IATA) també. Un neoromanticisme aeri impregnat de pragmatisme s'anuncia.
