Eratòstenes era un home de molt vastes inquietuds. Nascut l'any 276 aC. a Cirene, florent colònia grega situada a l'actual Líbia, s'interessava per la història, l'astronomia, la filosofia, la geografia, la literatura i les matemàtiques. Eren temps de coneixement normal incipient, de manera que les ments privilegiades, i la d'Eratòstenes n'era, aviat ho sabien tot de les coses que se sabien. L'enciclopedisme era obligat en qualsevol esperit curiós.
Devers l'any 230, Ptolemeu III Evergetes, faraó de la dinastia grega que s'emparà d'Egipte a la mort d'Alexandre el Gran, encomanà a Eratòstenes la direcció de la Biblioteca d'Alexandria, creada per Ptolemeu I mig segle abans. Estimulat per les observacions astronòmiques custodiades a la biblioteca, Eratòstenes conclogué que la Terra era esfèrica i en calculà les dimensions, amb sorprenent exactitud, experimentalment (ombres projectades a migdia, a Alexandria i a Aswan, el dia del solstici d'estiu).
La biblioteca ja tenia aleshores quasi mig milió de volums, aplec bibliogràfic sense precedents, i més si es té en compte que molts d'ells eren traduccions al grec fetes a Alexandria mateix a partir d'originals que els ptolemeus demanaven a tots els sobirans i erudits del món aleshores conegut. Arribà a tenir 700.000 volums, però patí diverses destruccions, la darrera de les quals l'any 391, ordenada pel patriarca cristià monofisita Teòfil, que de passada permeté el linxament del darrer titular de la biblioteca, la famosa Hipàtia.
Ariana
La tendència a destruir la cultura en nom d'una fe o altra compta amb una sòlida tradició. Els documents que se salvaren de bibliofòbia dels fonamentalistes cristians foren destruïts o dispersats en apoderar-se els musulmans de la ciutat l'any 642. Diu que el califa Omar sentencià: "si concorden amb l'Alcorà, són superflus; si en discrepen, s'han d'eliminar". Entre les hosts de Juli Cèsar, que incendiaren part de la biblioteca l'any 48 aC., els fonamentalistes de Teòfil i els fanàtics d'Omar, ultra guerres diverses i algun terratrèmol, els 700.000 volums acabaren desapareixent.
Avui dia encara passen coses d'aquesta mena. Un altre Omar, Mohammad Omar, el tristament famós mul·lah Omar, llençà els seus "estudiants", és a dir els taliban (talib significa estudiant en àrab) contra qualsevol cosa supèrflua o contrària a l'Alcorà, o sigui quasi tot. L'obtusa ignorància talibana reduí l'Afganistan a una presó doblada de desert cultural. Entre moltes altres barbaritats, van dinamitar els budes gegantins de Bamiyan, del segle V -ja prou malmesos per fanàtics islàmics en el segle XII- i van tractar de destruir els arxius cinematogràfics d'Afgan Films, la biblioteca de la memòria local. L'esplèndid documental "Los ojos de Ariana", del valencià Ricardo Macian, recull tots aquests fets.
Eratòstenes denominà Ariana, país dels aris, les terres situades entre el riu Indus i la mar Càspia. Avui, més o menys, són l'Afganistan. Per això els ulls d'Ariana són les pel·lícules i els vídeos sobre aquest turmentat país. Com que el fonamentalisme reneix a cada generació, necessitem Eratòstenes, Hipàties i, per què no, Macians. "Podeu cremar-ho tot, però l'herba tornarà a créixer", diu al film una nena adreçant-se als fonamentalistes. I és que les biblioteques, en el fons, són indestructibles.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
