En aquesta època toca fer balanç de propòsits i reptes per al curs escolar que, per a molts, és també el començament del cicle a molts altres nivells. I aquest curs toca esforçar-se més que mai. Començant pels petits i els seus nous i flamants ordinadors i pissarres digitals, continuant pels més grandets amb el pla de Bolonya, i allargant la llista ad infinitum amb governants i la crisi, famílies i la crisi, el món i la crisi. Ah! També caldrà esforçar-se per deixar de fer servir les bosses de plàstic del súper i començar a penjar la roba a l'estenedor enlloc de posar-la a l'assecadora automàtica. Sobretot, hem de tornar als vells i sans costums de planificar el que farem enlloc de deixar que la improvisació ens dugui al consum innecessari.
Bé de gust la dieta, el gimnàs, de nou la rutina, ser millor, més endreçat i organitzat i més sostenible. Sobre aquest tema, la qüestió de la bossa arriba en un moment mediàtic pròsper perquè l'estiu ha anat ple d'informació sobre la fastigosa illa de plàstic que sura pel Pacífic Nord per a vergonya infinita de la humanitat donat que s'assumeix que la solució és humanament impossible. Doncs bé, amb aquesta sensibilització prèvia abordarem més còmodament la substitució de les bosses del súper per cabassos i carrets. Es tracta d'un esforç mínim si considerem que omplir bosses a l'altra banda de la caixa és una feina força estressant quan la persona al lector òptic va tant ràpid que no dóna temps de desenganxar la maleïda bossa per obrir-la i ja tens la safata plena a vessar davant les mirades crítiques dels que esperen al darrera.
Tot i que sembli que les bosses del súper es reciclen i s'utilitzen a casa per mil coses, el cert és que, més tard o més d'hora, acaben suposant un problema important per al medi, tant pel que fa al volum que se'n genera com per la dificultat per recollir-les i reciclar-les. L'esforç, doncs, ha de passar també per començar a substituir les bosses dels entrepans, de la roba bruta del gimnàs, del que es desa a la nevera i de les mateixes escombraries, mirant de reduir i optimitzar el seu volum.
(F)
Pot semblar un esforç massa important davant tants abusos i inoperància comesos per governs i empreses. Però l'esforç de l'eliminació de la bossa té un valor que va més enllà de l'economia sostenible que prodiguen els polítics. Aprofitant l'inici de rutines escolars, la bossa pot ser una bona excusa perquè els petits i no tan petits comencin a pensar en termes de durabilitat pràctica. Podran tornar a circular sense vergonya les bosses de roba, les carmanyoles, les maletes. És cert que molta gent ja fa temps que se'n serveix, però fer-ho de manera generalitzada pot aportar grans beneficis en comunicació a través del marxandatge o campanyes comercials i promocions d'aquests nous estris de càrrega.A més, hi ha un valor afegit en l'esforç de la no-bossa que és la necessitat de previsió. Ja se sap que la improvisació i la immediatesa són grans enemigues de la sostenibilitat. La compra ràpida, l'envàs d'un sol ús, la disponibilitat immediata han estat els grans aliats en l'augment de les bosses de plàstic. Ara, s'imposarà un cert grau de previsió, o una butxaca lleugera. Això té un valor educatiu molt important perquè obliga a pensar en el que un necessita per a l'endemà, en el que es farà durant el dia, fins i tot en el que es preveu menjar i consumir. O això, o la visa i el moneder ben a mà.
Durant molt de temps han estat més ben vistes la improvisació i la decisió espontània que un cert ordre i capacitat de planificació. Sembla que això darrer es titlla d'avorrit i quadriculat. Un fet tan senzill com haver de pagar uns cèntims per una bossa de plàstic pot ajudar, en especial als més joves, a reprendre el plaer per coses tant quotidianes com la planificació de les compres, la preparació d'allò que cal per a l'endemà, l'organització de la carmanyola del dinar o de la bossa del gimnàs i tantes altres rutines que es descuiden i marquen per al futur una manera de fer i d'estar en el món.
Planificar el que s'ha de consumir no és més que un altre dels valors educatius que caldria incloure a la castigada llista de civisme i bones costums, com dir hola i adéu. Veurem si aquest esforç de la bossa, presentat com un caprici de les polítiques que es maquillen amb paraules ben sonants, ens duu una mica més lluny del que pensa la majoria escèptica.
