La Unió Europea es troba enmig d'una fonamental transformació del seu model energètic. Vol canviar d'un sistema bàsicament centralitzat i basat en els combustibles fòssils, cap a un altre sistema més distribuït on dominin les renovables i l'eficiència energètica. Els consumidors estaran al centre d'aquest canvi. L'energia és una be crític absolutament essencial per a la plena participació en la societat moderna i per gaudir d'una vida digna. La transició cap a l'energia neta també ha de ser just per a aquelles persones, regions o sectors vulnerables de la societat i que es veuran afectats per a la transició energètica. Volem ajudar als ciutadans a reduir els riscos d'aquesta transició i a que se'n beneficiïn al màxim.
"La pobresa energètica és un desafiament important en tota la UE, i té la seva arrel en la combinació de llars amb baixos ingressos i baixa eficiència energètica"
Donar el poder als consumidors per a què gestionin millor el seu consum és sens dubte una bona manera de reduir l'impacte del cost de l'energia en els pressupostos familiars. Tanmateix, amb això no n'hi ha prou. Hi ha gent que no té prou ingressos per a fer front a la seva despesa de calefacció i electricitat, amb conseqüències sovint dramàtiques. La pobresa energètica és un desafiament important en tota la UE, i té la seva arrel en la combinació de llars amb baixos ingressos i baixa eficiència energètica. A l’any 2014, les famílies d'ingressos més baixos de la UE van destinar prop del 9% de la seva despesa total a pagar la factura energètica.
De cara a resoldre aquest problema el primer es conèixer bé la seva magnitud. Com a part del procés de governança de la Unió de l'Energia, els Estats membres hauran de supervisar i informar sobre la situació de pobresa energètica a la seva població. La Comissió facilitarà l'intercanvi de bones pràctiques i coordinar els esforços de monitorització a nivell de la UE a través d'un Observatori de la Pobresa Energètica.
Les dades de l’observatori permetran seguir l'evolució de la situació i aplicar les mesures més adients. De fet, hi ha dues maneres principals d'adreçar el problema de la pobresa energètica. D’una banda, augmentar els ingressos de les persones vulnerables mitjançant les polítiques socials. D'aquesta manera, els consumidors poden pagar la seva factura i evitar els talls de subministrament tot i que la Comissió ha proposat certes garanties de procediment abans que un consumidor pugui ser desconnectat de la llum o del gas.
"El que la Comissió proposa és un nou enfocament per protegir els consumidors vulnerables: ajudar els Estats membres a reduir els costos de l'energia per als consumidors mitjançant el suport a les inversions en eficiència energètica"
Tanmateix amb les subvencions no n'hi ha prou. El problema molt sovint és que paguen massa diners a la factura de la llum perquè la seva casa està mal aïllada o tenen electrodomèstics que gasten massa llum. El que la Comissió proposa és un nou enfocament per protegir els consumidors vulnerables: ajudar els Estats membres a reduir els costos de l'energia per als consumidors mitjançant el suport a les inversions en eficiència energètica.
La Comissió, de fet, demana als Estats membres que tinguin en compte la pobresa energètica quan facin els seus plans d'eficiència energètica, fent que una part substancial de les mesures d'eficiència energètica s'apliqui com a prioritat a les llars afectats per la pobresa energètica o als habitatges socials. Les seves estratègies de de renovació del parc d'immobles a llarg termini també han de contribuir a l'objectiu de reducció de la pobresa energètica.
El lema de la Comissió és: "Eficiència energètica en primer lloc". L'energia més barata, l'energia més neta, l'energia més segura, -la més social, de fet- és aquella que no consumim.
Europa s'ha fixat un objectiu d'estalvi d'energia del 30%. Les noves regles del mercat de l'electricitat incentivaran a una generació més eficient i un consum d'electricitat que contribueixi a evitar elmalbarataments d'energia tant a la demanda com a l'oferta. L'objectiu és optimitzar l'eficiència global del sistema, la qual cosa porta a costos més baixos per als consumidors, més oportunitats de negoci pels diferents actors del sector energètic i la creació de més llocs de treball.
La Comissió vol reforçar l'efecte positiu indirecte en relació amb els aspectes socials de l'eficiència energètica. Qualsevol millora en les condicions de vida i les economies d'energia son particularment importants per a les famílies de baixos ingressos que no poden escalfar adequadament les seves llars, i molt menys pagar les instal·lacions d'energia renovables.
"Si continuem amb aquest ritme, es trigarà 100 anys per renovar tot el parc immobiliari de la UE"
Tanmateix, el principal problema de les víctimes de la pobresa energètica és que viuen a cases velles i poc eficients des d'un punt de vista energètic. Els habitatges representen el 40% del nostre consum d'energia. Malgrat que l'eficiència dels edificis nous ha millorat moltíssim, dos terços dels edificis de la UE es van construir abans de les primeres normes en aquest àmbit, i el seu índex de renovació és només al voltant d'1% per any. Si continuem amb aquest ritme, es trigarà 100 anys per renovar tot el parc immobiliari de la UE.
Amb la revisió de la Directiva de la Comissió vol accelerar la taxa de renovació dels edificis existents. Això tindrà un impacte directe en els consumidors i les famílies per igual - a través de les factures d'energia, però especialment en aquells sectors més desafavorits, que acostumen a viure en els edificis més antics.
Finalment, la política europea pot ajudar a combatre la pobresa energètica atacant una de les causes principals d'aquest problema: l'atur. El 2014 el sector de l'energia emprava prop de 2,2 milions de persones a la UE i representa al voltant del 2% del total de l'economia de valor afegit. S'estima que l'assoliment de tots els 2030 objectius energètics i climàtics podria desbloquejar un increment de fins a l'1% del PIB de la UE per a l'any 2030, injectant fins a 190.000 milions d'euros en l'economia i creant 900.000 nous llocs de treball.
*Article pubicat a .ambiental (La Revista del COAMB)
Font: .ambiental (La Revista del COAMB)
